Si en un dels darrers articles em referia a les paraules d’Iceta recollides per E-notícies, en aquest ho amplio. Aquí teniu l’enllaç amb el PDF de la intervenció d’Iceta a la XXI Escola d’Hivern del PSC. A la cinquena pàgina del document, que en té tretze, s’hi pot llegir: "Nosaltres diem que això del dret a l’autodeterminació pensant en Catalunya és una ‘collonada’, com diria Josep Pla. És a dir, no és aplicable".
Les paraules d’Iceta constitueixen una nova provocació irresponsable i una nova font d’inestabilitat. Són un menyspreu als seus socis de govern. Oi que a Esquerra no han dit que allò que vol el PSC són collonades? Que potser el PSC té ganes que Esquerra s’acabi emprenyant i doni un cop de porta? Si ara surt un altre republicà com Carretero dient que Espanya és un estat on la democràcia flaqueja l’assenyalarem amb el dit i en canvi deixarem que les paraules d’Iceta quedin en l’oblit?
Alguns blocaires hi han reaccionat, i amb raó, com Carles Campuzano.
I si l’altre dia donava la benvinguda al bloc Holotúria de David Navarrete, avui tinc una altra alegria: també ha obert bloc a Vilaweb Jordi Lon.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No s’ha de donar gaire importància al que digui l’Iceta. És un cínic i no es creu ni mitja paraula del que diu.
El que cal preguntar-se és perquè ho diu, ja que aquests de les collonades estan deixant els quadres del PSC en ídem. El fet que ho digui en un acte intern (d’aquells de "galvanitzar les masses", per entendre’ns) ja indica per on plora la criatura. A can PSC no tenen nous militants i, al temps, no tindran ni votants.
Als anys 1970s si volies canviar el món et feies del PSC o del PSUC. Avui, si vols canviar el món, te’n vas a una altra banda…. Al PSC hi vas per fer carrera de funcionari i tornar-te amb els anys com l’Iceta (amb sort) o com el Sala (amb sense).
La pujada meteòrica d’una mediocre com la Chacón (que per no saber, no sap ni aguantar el tipus davant del Felip Puig) és prou il·lustrativa de la "crisi de vocacions" que té el PSOE a Catalunya.
Per què el sr. Iceta diu allò? Perquè la seva idea d’Espanya és la mateixa, exactament la mateixa, que la del PPopular. Els seus tics, les seves fòbies…
Que el PSC-PSOE vulgui enganyar als que els escolten amb les collonades de Espanya federal, plurinaci…, perdó, pluricultural (la seva única nació es la grande y libre), i no sé quantes collonades més van adreçades a pobres ignorants i analfabets funcionals, que creuen que les vaques volen.
Sr. Iceta, la seva ideologia SÍ que és una collonada: jacobina, de funcionaris mediocres, de subvencions, d’olor a oli fregit, de "sardinades populars", de bocates de calamars…. Sóc independentista per higiene democràtica i instint de supervivència.
He llegit el discurs, que trobo poc acurat, massa farcit de cants gloriosos, i de cinisme i demagògia. Fruit aquestes dues darreres coses, suposo, de necessitats d’estratègia del seu discurs.
Algun petit exemple:
Cinisme.- El trobo en la manera en que parla de deserció (en diu), i de la història recent. I especialment accentuat en aquesta frase; es refereix a l’èxit del PSC, que entre altres coses ha estat: "(…) la referència imprescindible de les esquerres (la unitat socialista, 1ª força del país (Espanya)), sense desmerèixer la història molt rica de les esquerres catalanes i el seu procés d’agregació successiva."
Demagògia.- La trobo en general; més accentuada en el que es suposa crítica a altres partits. I en les preguntes retòriques.
Els cants gloriosos m’els salto.
I de la poca cura n’assenyalo un detall:
Diu Izeta que ells no han de ser nacionalistes perquè són federalistes i perquè consideren que "nació" i "nacionalitat" són sinònims. I alhora perquè només es pot ser nacionalista en dos sentits: per a aconseguir la independència; o per a aconseguir la homogeneïtzació nacional. I ells no volen cap d’aquestes dues coses.
Això no s’aguanta gaire al costat de tot el que va dient. Però em fa gràcia si, en aquestes seves idees, recullo com definiria Espanya:
"Espanya és una nacionalitat de nacionalitats que funda la seva unitat a partir del (…) i de la garantia del dret a la autonomia de les nacionalitats i regions que la integren"
Curiós. Pot ser també formaria part del seu cinisme la crítica que pretén a essencialismes, quan el seu discurs en va ple.
He tingut ocassió de passar uns dies amb una família encantadora, castellanoparlant, de classe popular (entre els dos progenitors de la família els seus ingressos estan al voltant dels 2000 € al mes). Es consideren tan catalans com espanyols. Són votants del PSOE a les Corts, d’IC a les municipals ii abstencionistes al Parlament.
Allò que m’ha cridat l’atenció és el nivell d’informació que tenen i els canals des d’on la reben: no escolten Cat Radio, ni veuen TV3. Són habituals de les cadenes castellanoparlants i dels seus programes. Certament aquesta setmana m’ha fet l’efecte de viure en un altre país. No hi havia manera d’aconseguir informació sobre Catalunya, i la que rebia era tremendament espanyolitzada. Quan preguntava, perquè evidentment hem entrat en debat sobre el tema, això sí molt cordial, la resposta era que els costava molt habituar-se als mitjans catalans, no els consideraven seus.
Al viure això no he pogut menys que recordar l’estudi sobre l’abstenció que va fer la Conselleria de Relacions Institucionals i el perfil que donava de l’assumpte.
No sé quina solució té això, però el que em sembla molt perillós és l’haver deixat que la informació audiovisual acurada sobre el nostre país esyigui en mans dels grups espanyolistes que aporten una visió de Catalunya molt desgraciada.No sé si seria important aconseguir algun canal de caracter sobiranista que s’expressés en castellà per poder donar sortida a una visió de la nostra nació que s’ajustés més a la realitat.
Estic amoïnada per aquesta experiència. Aquestes persones gairebé ni saben que la sanitat està dirigida per la Generalitat, l’educació sí perquè les polèmiques sobre la llengua són allò que més surt des de la visió uniformitzadora i centralista dels mitjans de comunicació en llengua espanyola.
Reitero el que vaig dir abans de les eleccions al Parlament del passat novembre: el PSC és el càncer de Catalunya, per la seva permanent visió d’aquest país (per ells, un territori d’Espanya).
ERC ha de compartir la responsabilitat de les decisions que es prenen des del govern de la Generalitat, atès que sense ERC, el PSC no seria avui al govern. Dit això, cal escriure en descàrrec de ERC que no hi havia on triar: entre el càncer i aquests que només són patriotes de soca-rel quan estan a l’oposició, ERC va optar per donar-se el gustet de la revenja personal i de justificar-se dient que opten per les esquerres. Era una opció. La van triar, i ara en patim les conseqüències. L’Iceta no fa res més que allò que el cos li demana, i el partit també.
M’encanta la iniciativa del dia 22 de març. Està bé que la Vanguardia hi doni suport a la seva sui generis manera. S’han atrevit a entrevistar l’Otegi, fins i tot! Què els passa? Estan fent país, a la seva sui generis manera. Avui, seguint amb això del sui generis, publiquen un article d’una tal Carmen Leal en el qual es responsabilitza del fracàs escolar a Catalunya (un fet inqüestionable) a la immersió lingüística. Diu que els nens han de ser educats en la seva llengua materna per obtenir un òptim rendiment escolar, i el 63% dels escolars catalans són avui castellanoparlants a casa, de manera que ja tenim l’explicació del fracàs i del fet que els alumnes catalanoparlants treguin en general puntuacions més altes a l’escola.
Una altra de les raons del fracàs de la immersió en català adduïdes per aquesta senyora és que la llengua que es discrimina (el castellà, en aquest cas) ha de ser una llengua "de prestigi" en el territori on es fa la immersió, cosa que no succeeix amb el castellà a Catalunya, atès -segons ella- al fet que en totes les comunicacions oficials -Parlament, Govern, Administració local, Ajuntaments, Diputació…- la llengua vehicular és el català.
Discrepo absolutament. Si en alguns sectors de Catalunya el castellà és una llengua desprestigiada no és per la llengua en si, sinó perquè el castellà és la llengua que va associada a Castella, la nació espanyola que des de fa 500 anys malda per eradicar qualsevol visió d’Espanya que no sigui la castellana. I això inclou la llengua, i tot el que hi ve al darrere.
Per a una explicació del fracàs escolar, m’agradaria remetre a la sra. Carmen Leal al bloc d’en Xavier Díez, un actor de la docència catalana que ha escrits apunts rellevants al respecte en el seu magnífic bloc.
Si aixó són collonades, el que diu l’Iceta són mariconades.