El potencial independentista de l’Anoia s’ha de fer sentir. Blocaires, mitjans i partits polítics independentistes hi tenen un paper decisiu. Ràdio Igualada se’n pot fer ressò. Ràdio Nova, de Vilanova del Camí, també. Ràdio Piera, també. Ràdio Altiplà, de Calonge de Segarra, també. (Aquest petit municipi podria entrar fàcilment en el top 10 relatiu si des de l’emissora es donés suport a la campanya.) La gent del Local Català, des del bloc, també. Oriol Solà, des del seu bloc Ells són aquí, també. En Joan Requesens, a la seva bitàcola, també. El diari La Veu Digital, també. El Diari d’Igualada, també. El proper dilluns 21 de maig la gent d’Igualada podrà intervenir en un debat amb tots els candidats de les municipals i prèviament té l’oportunitat de formular una pregunta; al web elsigualadinspregunten.cat hi trobareu tots els detalls. Algú podria preguntar què es pensa fer des de l’Ajuntament d’Igualada per reclamar el dret de decidir i quins partits donen suport explícit a estatpropi.cat. L’Ateneu Igualadí, si disposa d’algun ordinador connectat a Internet, podria ser un punt de difusió important des del qual les persones podrien situar-se al mapa.
I tot això sense oblidar que un dels responsables d’estatpropi.cat és de l’Anoia: en Josep Maria Comajuncosas. Precisament a ell cal donar les gràcies per la imatge que encapçala l’apunt d’avui. Marc Belzunces ja se n’ha fet ressò al bloc. Es tracta de veure la ubicació de les banderes sense el mapa. El que apareix no és la forma del Principat sinó la dels Països Catalans. Tota una dada. Una imatge val més que mil paraules. Ara només cal que arreu dels Països Catalans es faci difusió activa de la campanya. A veure si podem veure una ciutat de les Illes o del País Valencià al top 10 absolut!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Xavier! Jo, aquí, només voldria destacar unes paraules teves: un Estat no és cap cosa de l’altre món, simplement és una Generalitat amb totes les competències que no tingui la Unió Europea. Que en la situació actual serien la política de defensa, la política exterior, la política fiscal, i l’alta inspecció de les competències que tenen les comunitats autònomes actuals. Jo crec que no ens costaria massa trobar especialistes catalans en totes aquestes matèries. I, si no ens hem atrevit a tirar endavant és perquè (com diu el bloc "Des de l’exili") psicològicament ens trobem en una situació com la de les dones davant el seu marit durant el franquisme.
Felicitats pel bloc i la nostra satisfacció de saber que sóm una de les comarques amb més potencial independentista. Tenim pensat properament de posar un article sobre unestatpropi.cat
Salut!
cal remarcar, que per molt simpàtica que ens caigui aquesta iniciativa,
l’estadística del mapa aquest i tots aquets numeros i percentatges deixen bastant que desitjar, simplement no es pot comparar una mostra d’un poble del 10 habitants amb la d’una gran ciutat.. podria explicar el perquè, però em sembla que no fa falta, oi?
en fi, que sentint-ho molt, però és una mica patètic intentar donar una visió científica de tot això.. ara si ho feu com un joc o una competició entre ciutats, no intenteu treure’n conclusions filòsofopolítiques siusplau..
Ja en som 10.000
http://www.estatpropi.cat ja ha arribat a la mítica xifra de 10.000 adherits.