Divendres passat, al fins ara respectat (per mi) Thalassa, vaig al·lucinar amb aquest reportatge sobre les preteses qualitats miraculoses de consumir aigua de mar:
Que aquest reportatge l'emeti una televisió pública és doblement irresponsable. Periodísticament mancat d'ètica i professionalitat. Les afirmacions pretesament veritables que es fan, un professional del periodisme les hauria d'haver contrastat amb científics.
El defensors de la presa d'aigua marina fan servir els típics recursos dels remeiers del XIX (o del XXI a la plaça central de Marràqueix, per exemple). La ciència, per sort, ha evolucionat molt d'aleshores ençà.
És coneix perfectament la composició química de l'aigua de mar. Igualment, atès que l'aigua de mar mai té la mateixa composició exacta ni en l'espai ni el temps, resulta que sigui quina sigui la composició exacta, guareix igualment? Això sí que seria miraculós, ja que trencaria el principi científic de causa-efecte, i desautoritzaria tots els medicaments on les dosis dels principis actius estan perfectament delimitades.
A més, és absolutament fals que l'aigua de mar agafada a només 200 metres de la costa davant de Sant Andrià del Besòs, estigui completament neta, com afirmen al resportage.
Tot plegat és d'una gran irresponsabilitat que la televisió pública d'aquest país es faci ressò d'aquesta teoria de la conspiració, no la contrasti, i a més inviti a la població a una pràctica que perjudica la salut.
Demano a TVC que rectifiqui clarament, retiri el reportatge del 3alaCarta, o si més no afegeixi un text d'advertiment. La propera vegada, que consulti a científics, entre d'altres perquè es paguen amb diners públics per fer alguna cosa, com podria ser aportar coneixement a la societat que els paga.
Em passa cada dia. Doblement. Carril bici del Passeig de Sant Joan de Barcelona. Sector nou. És a dir, per sota de (l'horrible) Plaça Tetuan. Estic aturat davant del semàfor vermell esperant que es posi verd. Al costat tinc motoristes i conductors de cotxes que fan exactament el mateix, com pertoca: esperant que el semàfor vermell es transformi en verd. I aleshores passa.
El ciclista nihilista semafòric passa (físicament i moralment) el semàfor com si no existís. Redueix la velocitat a l'encreuament per si ve cap cotxe (perquè el nihilisme no és vital), i continua tal qual. I a la resta, que ho hem vist en primer terme, se'ns queda cara de babaus, mentre el posem a parir mentalment. I el ressentiment social continua acumulant-se cap als ciclistes. És igual que jo i algun altre pallús ciclista estiguem aturats reglamentàriament.
El nihilisme semafòric ciclista barceloní no coneix condició. Ni sexe, ni ètnia, ni llengua, ni classe. Pot ser un rastes, un okupa, un treballador de banca amb corbata, un indignat, una dona amb el nen a la cadira al darrera, una turista alegre o una noia maca que ha quedat amb el seu galant. Fins i tot pots ser un diputat (socialista) del Parlament de Catalunya usuari del Bicing. O algú amb carnet de conduir que si en comptes de ser al carril bici fos un únic metre més a la dreta en una moto o cotxe respectaria com pertoca el semàfor. Tot això és igual. Sembla ser que molts ciutadans es pensen que quan puges a una bici aleshores les normes (cíviques i de seguretat) no van per tu.
Hi ha ciutadans que estem indignats amb això. Demano que la Guàrdia Urbana es posi de valent a fer controls a les cruïlles i multi a aquests ciclistes incívics. Perquè l'actitud que ningú respecti els semàfors a la calçada no duu enlloc socialment. O més ben dit, duu al caos (viari). I ja no dic el tema dels auriculars. Barcelona és can pixa en temes de disciplina viària ciclista. Sí, vaig en bici i estic indignat amb els ciclistes.
Tot té un inici i un final, i avui ha estat el meu darrer dia a Softcatalà. Hi han estat 11 intensos anys, amb una dedicació gairebé diària del temps lliure (amb intervals de descans).
Mai he sabut exactament quan vaig entrar a Softcatalà. Em sembla que va ser l'any 2001. Responia als fòrums els dubtes d'altres persones. A diferència d'altres usuaris, mirava de respondre els dubtes concrets, en comptes d'intentar fer proselitisme d'alternatives. El Jordi Mas, membre fundador i coordinador general de l'associació, em va convidar a ser-ne membre. Li vaig dir que jo era geòleg, no pas informàtic ni traductor, però que miraria d'ajudar en tot allò que fos possible. I així ha estat, crec. Hi he desenvolupat diversos rols dins l'associació, posant-hi el meu petit gra de sorra a fer que la vida informàtica dels catalanoparlants sigui una mica més normal.
Hi he conegut, i hem après, noves maneres de treballar, pencaires de valent, i hi he trobat moltes coses excepcionals des d'un punt de vista de l'associacionisme nacional. Hi he fet amistats amb les quals hem compartit coses més enllà de l'associació.
En fi, ara toca canviar d'aires. De moment, a descansar, a fer una mica d'esport (escalada i bici), de lectura (cua de llibres immensa) i de reflexió intel·lectual. I després ja veurem si m'engresco en nous projectes de país (i m'hi volen, clar).
Com cada matí en bicicleta, enfilo Ramon Trias Fargas des de l'Avinguda d'Icària. La gran majoria de la gent va per la vorera per tal de no anar per la calçada. Jo opto sempre d'anar per la calçada perquè hi tinc dret i perque així ni atabalo ni atropello a cap vianant. Bàsicament, per aquí (el vídeo és d'un altre dia):
Circulo com marquen les normes de circulació de bicicleta: pel centre del carril més pròxim al lateral.
Doncs avui, mentre creuava la Ronda Litoral, un taxi que tenia al darrera se m'ha posat a menys de 30 centímetres per la meva esquerra, m'ha intentat fer fora (no m'ha tocat perquè m'he apartat), ha obert la finestra dreta seva i allargant el cap ha dit: "Tienes que circular por el carril bici".
No n'estic segur al 100%, però el taxi era un Seat Altea matrícula 0335 HHF. Demano ajuda per localitzar-lo i trobar el seu número de llicència, per localitzar-lo i tramitar la corresponent denúncia. Tot ha passat molt ràpid, no duia la GoPro, i amb l'ensurt no he pogut veure el número de llicència i molt poca estona la matrícula. El taxista psicòpata ha accelerat ràpid.
Institut Metropolità del Trànsit
He trucat a l'Insitut Metropolità del Trànsit per veure què podia fer. Com tota institució pública, s'ha rentat les mans, han dit que ells només donen la llicència, i quan els he suggerit que informessin de les normes de circulació a Barcelona, s'han limitat a dir que posi la denúncia.
Han dit que ells no poden donar els números de llicència a partir d'una matrícula, tot i que ambdós números són visibles perfectament al carrer.
És l'enèsim exemple que les institucions públiques no estan al servei dels ciutadans.
Carril bici a Trias Fargas
No és el primer incidient que tinc en aquest tram de calçada. Ni serà l'últim. Quan falta per què m'atropellin de forma intencionada? Taxistes o conductors d'autobusos.
Ramon Trias Fargas, en aquest tram, serveix de connexió entre el carril bici de l'Avinguda d'Icària, i el carril bici (per dir-ho d'alguna manera) del Passeig Marítim. Atès l'historial de conflictes, demanaria a l'Ajuntament que hi fes un carril bici per simple seguretat.
Arran del tema de l'Eurovegas, l'atenció pública ha tornat sobre el Delta del Llobregat. Tanmateix, del que va ser el Delta del Llobregat, podem dir que ja no queda pràcticament res, amb Eurovegas o sense.
Aquí una imatge de com era el 1957 i un altra com ho és ara (font: ICC):
(cliqueu a les imatges per anar al Flickr, i allà al + per fer-les més grans)
Cal ser molt curós quan es diu preservar el Delta del Llobregat:
- El Delta és una construcció relativament recent: al segle I l'actual Prat de Llobregat i l'aeroport eran mar. L'expansió del Delta es produeix, sobretot, a partir del s. XI, guanyant uns 3-5 Km al mar.
- El canvi més significatiu es va produir en el moment que es va transformar en camps de conreu. S'arrassà completament l'ecosistema del Delta.
- L'establiment de la Zona Franca amb l'expansió del Port de Barcelona terra endins, aniquilà la part nord del Delta.
- L'expansió del Prat del Llobregat, Castelldefels, Gavà, Viladecans i Sant Boi del Llobregat limitaren més al seva superfície agrícola.
- Les successives expansions de l'aeroport l'han reduït encara més.
La darrera seria el projecte de l'EuroVegas. Si no reïx (tan de bo!) en el futur segur que hi surten més projectes. I és que l'evolució que segueix el Delta del Llobregat des de fa dècades és la transformació de la plana del Delta en, primer terrenys agrícoles, i desprésterrenys urbans i industrials.
Per l'espècie humana, la urbanització moderan va sempre lligada a terrenys plans. Com el Delta del Llobregat. Sent Barcelona la vuitena àrea metropolitana europea, la plana del Delta és un bon caramel per l'expansió urbanística, malauradament. Caldrà oposar-s'hi.
Ahir vaig tenir una reunió amb gent preocupada i activista de sempre per la llengua i cultura catalanes. Aquelles persones anònimes, milers i desenes de milers en tenim, que gràcies a la seva feina altruista dia a dia durant tota la vida han permés que el país, la llengua i la cultura catalanes aguantin l'intent de genocidi que patim.
No hi ha perfil de persona més preocupada per la llengua que el d'ahir. Total, que seiem davant d'un ordinador per tractar uns temes. Windows XP en espanyol amb un maco ES a la barra (configuració de llengua d'entrada). Executo l'Office. Office 2003 en espanyol. L'Internet Explorer, em sembla que un 6, també en espanyol, òbviament. El navegador utilitzat normalment, però, és el Firefox. Firefox en espanyol. Llengua de navegació? L'espanyol, por-supuesto.
Aquest problema és general, no és d'una persona o dues. Certament tenim un problema quan persones, o institucions, profundament preocupades per la llengua, preocupació diària durant tota la vida, quan s'asseuen davant de l'ordinador, aleshores no veuen cap problema no tenir-lo en català. És com si llegissin sempre el diari en espanyol, sentissin sempre la ràdio en espanyol, o miressin sempre la televisió en espanyol. I mai en català.
Tot i aquesta situació, diuen que el català és una llengua important a Internet. ¿Us imagineu com seria d'important si tothom qui hauria de tenir normalment l'ordinador en català l'hi tingués?
Catalanitzador: la solució
Sortosament ara tenim el Catalanitzador. Així que quan vam acabar la reunió, vaig demanar si l'ordinador tenia connexió a Internet i si el podia posar en català. En 5 minuts tot fet. És fantàstic. Encantats, em van demanar l'adreça del programa per posar els seus ordinadors personals també.
Aquesta és la feina de formigueta que haurem de fer amb el Catalanitzador. No menyspreeu cap ocasió per executar el programa i posar qualsevol ordinador en català. A partir d'aquell moment haurà nascut, literalment, un nou catalanoparlant a Internet. Ens hi va l'existència cultural.
Si teniu 53 minuts, hi intentem explicar la importància per al conjunt de catalanoparlants de la utilització individual del Catalanitzador. Coses del directe, no sé si haurem reeixit o no...
A nivell personal, no sé perquè coi vaig dient tota l'estona tx,tx,tx. Crec que no m'havia passat mai...
El lema de l'Internauta és "El fem perquè podem". Com diu el Jordi Serratosa, el Catalanitzador "L'hem fet perquè no podem més" amb la situació del català a la plataforma Windows :-P.
marcbel |
Llengua |
diumenge, 1 d'abril de 2012 | 18:55h
Hem publicat una nova versió, menor, del Catalanitzador, la 1.01. Resolt bàsicament petits problemes, entenent per problemes accions que hauria de realitzar i no realitzava, sense afectar a l'usuari:
- En Windows 7 i Windows Vista si l'usuari té el paquet d'idioma instal·lat però no seleccionat fins ara detectaven l'acció com a feta. Ara, detectem l'acció com a no feta i llavors quan l'usuari executa l'opció no cal que baixi el paquet ja que només li canviem la llengua per defecte.
Això és un problema que havíem detectat a cert models d'ordinadors HP, els únics models que en tinguem constància que duien el paquet de català de sèrie.
- En Windows XP, ara només deixem instal·lar el paquet d'idioma si l'usuari té Windows espanyol ja que en francès només funciona en Windows Vista i 7 (que si continuem permetent-ho).
Això va ser culpa meva per no explicar-lo bé a la resta de companys. Si els Windows Vista i el 7 en francès permeten la instal·lació del paquet de català va ser gràcies (no sé si totalment o parcialment) a que Softcatalà vam demanar a Microsoft que eliminés completament les limitacions d'idioma dels seus paquets. Van dir que no era possible, però van afegir-hi el francès a l'espanyol.
- L'adreça de contacte a l'última pàgina ha canviat d’info@sotcatala.org a catalanitzador@softcatala.org
Ha començat la catalanització de tot un país informàtic. Hi ajudes?
Durant el març el Catalanitzador ha tingut 20.000 descàrregues en total. 3.000 abans del llançament (és a dir, durant 21 dies) i 17.000 des del seu llançament, és a dir, durant 10 dies. Ha batut tot els rècords de Softcatalà: rècord de descàrregues per a un programa nou (20.000), rècord de descàrregueus diàries (5.000) i rècord de descàrregues en 1 hora (1.000).
Això ha estat la flamarada inicial. A més ara ve la Setmana Santa. Estimem que a l'abril si fem 10.000 descàrregues podem estar completament satisfets, si segueix el model de baixades de l'OpenOffice.org (que està per veure).
De moment, les estadístiques no ens permetran saber fins passada Setmana Santa quin model de baixades seguirà. Per model entenc, bàsicament, el pendent de les baixades totals acumulades, i més concretament, l'equació de la seva recta de regressió.
Addicionalment, al Top20 de la portada de Softcatalà ens haurem d'anar acostumant a veure el 50% de les baixades de més èxit corresponents als paquets de Microsoft lligats al Catalanitzador. Farem aflorar molts catalanoparlants en la informàtica, farem que s'adonin que poden treballar amb l'ordinador en català i esperem iniciar l'acabament de l'actual forta disglòssia llengua-tecnologia.
Això només acaba de començar, i de quina manera!
PD1: Recordeu que podeu posar-ne bàners al vostre bloc o web.
PD2: El projecte necessita ajuda, molt ajuda. Qualsevol col·laboració tindrà un gran impacte sobre els usuaris. Instruccions de com ajudar-hi.
