Ni prenacionalista ni postnacionalista. Nacional. Això és el que ha de ser Catalunya. De nació ja en tenim una i són els Països Catalans. El que no tenim és la plena sobirania en el marc de la Unió Europea, per això sí que sóc sobiranista.
Per això m’interessa seguir l’actualitat política a Escòcia i denunciar
que l’autodeterminació es pugui aplicar a la Gran Bretanya i en canvi
no es pugui o vulgui aplicar a l’Estat espanyol. I llegeixo articles
com el de Joan Esculies a l’Avui. I segueixo i dono suport a campanyes originals com la de l’Alexis Vizcaino per situar el sobiranisme al mapa. I estic atent al compte enrere de Sobirania i Progrés, on només falten 540 adhesions. I llegeixo articles com el de Narcís Oliveres a El Punt. I celebro que el nacionalista Jaume Ciurana
vulgui "movimentalitzar" CDC, però em sap greu que encara no es
plantegi sobiranitzar-la. No cal inventar-se noves paraules, n’hi ha
que ja estan inventades perquè responen a una necessitat nacional, no
nacionalista.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I els països catalans és un mot inventat que en realitat no funciona més enllà de Catalunya -què no al País Valencia-com el seu propi nom diu.
Molt omplir-te la boqueta de Països Catalans, però tot el que escrius sempre té com a referent Catalunya. Tens por d’afirmar que la teva nació és Catalunya perquè t’acusaran de regionalista el teus amiguets sobiranistes? Si al cap i a la fi quan vas fer aquella crida a ja va quedar ben clar que et referies a Catalunya. Va ser molt bona la segona crida, quan posaves al mateix nivell el 9 d’octubre que un partit de la selecció catalana de futbol.