Si el cas Pòrtulas i les darreres problemàtiques dels mossos no els passen una factura molt gran, ICV podria continuar creixent en aquestes municipals a còpia de rebre vots dels qui abans votaven socialista. L’estratègia dels de Saura ha passat per anar de bracet del PSC aquests darrers anys. Han potenciat la imatge d’esquerra per desmarcar-se d’una ERC que, com a partit d’esquerres i independentista, també podria arribar a acords amb la dreta per potenciar l’eix nacional. L’estratègia ha sortit bé i ara mateix sembla que ICV sigui el relleu natural del PSC. No serà ni és tan senzill com això. ICV també tindrà entrebancs i travetes com les ha tingudes Esquerra. I sobretot té davant un repte important, un paper decisiu en la qüestió de l’autodeterminació.
Arran de la reforma de l’Estatut hi va haver un partit que tenia un paper decisiu. De la seva actitud envers les rebaixes del text del 30 de setembre en depenia que tinguéssim un Estatut retallat o que, al costat d’Esquerra, promoguessin un gest de dignitat. Optant per l’acord Zapatero-Mas, CiU va fer la pinça contra Esquerra i ara tenim un Estatut que Maragall mateix no valora gaire. És un pèssim precedent, però no es pot descartar que, en el debat que han de fer un cop passades les municipals, CiU aposti per l’exercici del dret de decidir. Si ho fes, si hi hagués un front comú entre ERC i CiU per exercir aquest dret al marge de l’evolució del govern, qui tindria ara un paper clau seria ICV.
Avui es pot llegir a Eldebat.cat que Javier Madrazo (Ezker Batua) reclama a l’Estat la transferència de la competència per convocar referèndums. Ell la reclama per a Euskadi, però alguns integrants d’ICV també la reclamen per a Catalunya, ja que han signat per a la campanya Decideixo Decidir. Arran d’aquesta campanya es pot dibuixar un nou eix polític que aglutini, per una banda, els partits demòcrates que respecten i defensen el dret d’autodeterminació (ERC, CiU i ICV), i per l’altra, els qui s’entesten a negar-lo (PP i PSC-PSOE). Però fixeu-vos com canviarien les coses si ICV decidís fer costat al PSC i mirar també a una altra banda. Aleshores, el debat de l’autodeterminació quedaria identificat amb les reivindicacions nacionals d’ERC i CiU, mentre que ICV remataria el seu perfil d’hereva del PSC però al preu de desdibuixar-se. Tinguem confiança, però la responsabilitat històrica d’ICV és gran. Del seu posicionament en aquesta qüestió en depenen moltes coses.
Xavier, em sembla que l’optimisme amb Iniciativa és completament inútil. No parlo dels seus votants (en conec alguns que sí que són sobiranistes) snó del partit. No tenen cap mena de consciència nacional, i la reivindicació catalanista la treuen un dia i mig de la campanya electoral, i avall. No s’hi pot confiar pas, i és un error de fer-ho. Almenys si no canvia la cúpula i un ampli sector de la militància del partit.
I no crec pas que la història d’Iniciativa (te refereixes al PSUC, suposo) sigui quelcom que ens pugui fer ser optimistes. Els partits comunistes mai no van posar els drets dels pobles al davant dels drets… d’ells mateixos! Pregunta’t en quina llengua s’hi parlava, al PSUC… Oi que ens entenem?
Tothom es clau, però menys. Des de la clau perduda, al fons de Ferraz, per Carod, la paraula clau s’utilitza per a qualsevol situació, perdent el seu sentit etimológic.
ICV clau? si es vol catalogar així……
Aleshores la de CDC serà una fàbrica multinacional de claus, la d’UDC també serà clau, la del PSC un fàbrica espanyola d’anticlaus i la d’ERC un taller petit/mitjà de claus.
La meva clau també es decisiva. Per a entrar a casa meva.
Però, per als assumptes col.lectius importants, una mica de serenor i de realisme, si us plau.
Encara fareu claus als spanishciudadanos.
Quedar be està bé, pero no si es frivolitza en excés.