Blog d'en Xavier Mir

Aquesta
mitjanit, la campanya ?El món ha de saber-ho?, que es va
posar en marxa a partir de l’apunt ?Per
una nova acció coordinada de la blogosfera?, ha arribat
al termini proposat. Es tractava de fer un visionat massiu del
documental de
Xevi Mató del 3 al 9 de setembre i ara mateix el comptador
reflecteix 73.325 visionats que han comportat que el vídeo
aparegui en quinze rànquings. Però ens hem quedat a les
portes del nostre objectiu: col·locar-nos entre els més
vistos del món. En el moment de redactar aquest apunt, la
posició número 100 dels més vistos en la
categoria de notícies i política té 78.781
visionats. Hi som ben a prop, doncs. Tot i que el llistó va
pujant a cada dia que passa, el nostre ritme d’ascens és molt
més fort i avui mateix o demà a tot estirar podem
aconseguir entrar al rànquing. De fet, es confirma la represa
alcista de la corba que va tocar fons el dia 5. Ahir a aquesta hora
portàvem 62.072 visionats i avui ja en són 11.000 més.
Per això crec que ara seria una llàstima deixar-ho
córrer i proposo que continuem visionant-lo. No pas de manera
indefinida, sinó fins al 25 de setembre.

Com
ja he comentat en altres ocasions, els rànquings de YouTube
combinen tres eixos: el temàtic, el temporal i el modal,
podríem dir-ne. L’eix temàtic fa referència a la
categoria en què s’ha inscrit el vídeo, que en el
nostre cas és ?notícies i política?. L’eix
temporal permet fer quatre rànquings diferents que poden
referir-se al dia, a la setmana, al mes o al període total des
que YouTube funciona. I finalment, l’eix modal reflecteix altres
modalitats d’interacció amb el vídeo com pot ser
valorar-lo, escollir-lo com a favorit, comentar-lo, etc. Aquesta
organització va fer que durant la primera setmana que el vídeo
va estar penjat, i que va ser la setmana de difusió de la
campanya, entréssim als rànquings setmanals. Però
en vam tornar a desaparèixer quan el vídeo va entrar en
el vuitè dia i vam passar a formar part dels rànquings
mensuals, on vam tardar unes hores a tornar a aparèixer. Ara
ens trobem en la mateixa situació. La bona empenta que portem
té data de caducitat perquè quan el vídeo
compleixi un mes passarem a formar part del rànquing total, on
és molt més difícil ser dels més vistos.
Per tant, tenim fins al 25 o 26 de setembre per empènyer.
Després, la campanya s’haurà acabat definitivament al
marge que qui vulgui podrà continuar visionant el documental,
és clar.

Crec
que tot plegat ha estat i és un experiment interessant. El
país (el que es connecta a Internet, que encara no és
prou nombrós) ha entès molt bé el potencial
d’aquesta iniciativa. Hem trobat una nova manera de fer conèixer
al món els casos d’injustícia social i nacional. Hem
dignificat una mica una plataforma de vídeos massa plena de
brossa superficial. Hem demostrat que una acció coordinada des
d’un país petit amb poc pes demogràfic percentual en el
món pot fer cert efecte. I que consti que no ho donem per
acabat, que encara podem obtenir més ressò i que ens hi
hem de posar. Hem establert un precedent per utilitzar aquesta
mateixa tècnica en una altra ocasió amb algun altre
reportatge que ens projecti internacionalment. Crec que també
hem esperonat la producció de més documentals que
expliquin al món els arguments de la nostra voluntat política
de tenir un estat propi. També hem aconseguit que moltes
persones es familiaritzin amb YouTube i que n’hagin espremut totes
les possibilitats d’interacció. Hem acostat més
persones a Internet. Hem fet la xarxa, la Internet catalana, una mica
més densa. I espero que també hàgim animat la
gent que sap fer coses i que pot tenir idees a fer-les públiques,
a treballar-hi. Fixeu-vos en la Heather Hayes i en Xevi Mató:
gràcies al seu compromís en el cas de l’Èric,
ara estan veient la seva feina projectada al món.

L’any
passat, la campanya ?Jo també vull un estat propi? va
engrescar l’Octavi Fornés
a desenvolupar la Xarxa de Blocs
Sobiranistes i l’Alexis
Vizcaino, a idear la iniciativa estatpropi.cat.
Avui, aquelles dues idees compten amb prop de 500 membres i més
de 13.000 adhesions respectivament i tenen al darrere un equip de
persones impulsant-ho. També de la campanya de l’any passat en
va sortir la d’aquest any, una idea original que no va ser meva com
ja he dit públicament en diversos àmbits, però
que em vaig creure plenament i que finalment ha estat possible i
exitosa. Si la campanya de l’any passat va tenir conseqüències,
aquesta també en tindrà. Haurà impulsat persones
i idees, haurà desvetllat alguna consciència creativa.
Els internautes per un estat propi hem de fer això, ser
imaginatius, creatius, treballar en equip, en obert, fent xarxa. Es
poden fer moltes coses en positiu, coses que enterrin definitivament
el pessimisme i accelerin el procés cap a un estat propi. Els
blocs ens donen l’oportunitat de publicar qualsevol idea o proposta.
Xarxes com la XBS ens donen la difusió inicial. Si la proposta
és convincent, els mitjans electrònics se’n fan ressò.

Demà
és 11 de setembre. I aquest any, a banda de l’ofrena floral
tradicional i de les concentracions convocades a diversos indrets del
país, podeu fer coses que l’any passat encara no eren
possibles. Us podeu adherir a estatpropi.cat, podeu sindicar el
vostre bloc a la Xarxa de Blocs Sobiranistes o podeu contribuir a
internacionalitzar el cas d’Èric Bertran i a destapar al món
les vergonyes de l’Estat espanyol. En Marc Soler proposa des del seu
bloc que per la Diada
pengem una senyera al balcó i una a estatpropi.cat.
Si tots ho fem, si al mapa d’estatpropi.cat ens hi podem trobar tots
i totes al marge de les nostres simpaties partidistes, la pressió
que exercirem serà incontenible.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!