Aquest
divendres crec que sabrem si la campanya queda com una jugada
enginyosa i amb mèrit però sense transcendència
o si acabem fent un salt brutal i tot plegat es descontrola (que és
el que volem). En altres paraules, la criatura ha començat a
gatejar i a fer-ho amb certa traça. Ens podem conformar a
veure com fa la primera caminadeta tota sola, que la farà.
Però ens podríem trobar que sigui un atleta digne de
medalla d’or. Per què escric això? Per l’evolució
que han seguit els visionats en aquests quatre primers dies.
La
campanya va arrancar molt forta dilluns. Si diumenge dia 2 anàvem
a dormir amb més de 6.000 visionats, dilluns acabàvem
el dia (el primer de campanya activa) prop dels 18.000. Per tant, una
diferència de 12.000. De dilluns a dimarts vam perdre força
i només vam augmentar 8.000 visites. Semblava que l’impacte
inicial del primer dia havia d’afluixar irreversiblement. Dimecres
vam acumular-ne 6.000 més i es confirmava aquesta tendència
a la baixa. Els visionats pujaven i pujaven, però amb
tendència a perdre força. Avui hem trencat aquesta
tendència a la baixa i hem aconseguit un augment de 8.000
visionats més aproximadament. La darrera actualització
parla de 41.549 visionats. Si demà es confirma aquesta
tendència i superem aquest augment, crec que ens trobarem
davant d’un ascens imparable que ens portarà, amb tota
seguretat, a entrar al rànquing dels més vistos del mes
a tot el món. I aleshores la criatura passarà de fer
unes primeres passes insegures a córrer els cent metres llisos
en pocs segons. Depèn de nosaltres. No ho podem desaprofitar.
Més
repercussió als blocs: Reflexions
d’un exiliat, El
segon (blocs mirall l’un de l’altre), El
Mont, etc. I
per cert, a estatpropi.cat també hi podem aplicar la reflexió
sobre l’evolució dels suports. Va esclatar a l’abril i el
maig, va començar a davallar arran de les eleccions municipals
i finalment remunta el vol i cada cop amb més força.
Ara els mitjans comencen a considerar-ho com una eina a tenir en
compte, com es pot veure en aquest
article de Tribuna Catalana,
de lectura més que recomanable. Les adhesions pugen. No
baixen mai. Poden pujar més o menys, amb més o menys
velocitat, però no baixen. I això vol dir que només
és qüestió de temps que hi siguem tots. I quan hi
siguem tots, quan aconseguim la transversalitat, tindrem força.
Molta força. Aquests dies, amb la campanya, estic deixant de
banda moltes qüestions d’actualitat. Ja tindrem ocasió
d’analitzar-ho, però suposo que tots els lectors i lectores
d’aquest bloc us adoneu que tenim el brou en plena ebullició.
Com mai. Com mai.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De moment tenim 41.000 visites. El mínim al que hauríem d’arribar és a 100.000 i el nostre objectiu ha de ser 1.000.000
També cal veure amb quina velocitat es propaga un vídeo al youtube, pot ser que ara ens baixi el ritme però que al cap d’un mes hi hagi un mitjà de comunicació o pàgina web o el que sigui de qualsevol lloc del món i re-amplifiqui el ratio de visites, això mai se sap però es pot forçar (vaja, enviant aquest vídeo a televisions de tot el món, a diaris, etc…)
Penso que els lectors del teu blog poden col·laborar, aportar idees i enviar e-mails!