A vegades el que compta són les intencions, i d’altres, les declaracions. Des que hem conegut la possibilitat que el Tribunal Constitucional tombi o retalli l’estatut, una espasa de Dàmocles ens amenaça. Ja hem llegit algunes declaracions. Ja sabem que no serà una decisió ben acollida. Però… i si el TC no toqués res? Saltarem d’alegria com beneitons? O reaccionarem i ens adonarem que el problema no és que no l’hagin tombat sinó que tinguin capacitat per fer-ho? La intenció és el que compta.
En canvi, en el cas d’Artur Mas, el que compta són les declaracions. Encara és d’hora per saber si té intencions reals de fer que CiU assumeixi la via sobiranista, però les seves declaracions ja han estat utilitzades per
Iceta i altres. La imatge, diguem-ne, d’independentista, ja no la podrà evitar. No es podrà quedar en les mitges tintes i s’haurà de definir. S’ha ficat en un carreró sense sortida. El que compta són les declaracions, i Mas s’ha ubicat en un foc creuat: independentista per als uns, com Iceta, objecte de riota per a altres, com Miquel Pairolí, que en un
article a
El Punt escriu. "
Sembla un avís, una admonició. Però per parlar amb
aquest to s’ha de tenir poder, capacitat de complir l’amenaça. Si no,
fa riure." I també s’hi ha referit, a la via sobiranista de Mas i de Carod, Salvador Cardús al seu
article de l’
Avui.
Més presència del debat als mitjans: bons articles de Xavier Vendrell (Sumar per guanyar) i d’Enric Marín (La centralitat política del sobiranisme) ahir a El Punt.
Més ressò dels 300 membres de la XBS: Racó Català, Marcús, Indústries i Caminars, Catalunya 2014… I avui ja no en som 300 sinó 309. No parem de créixer. I un nou bloc a Vilaweb que caldrà seguir i que també ha entrat a la XBS: Holotúria.
Calia, doncs, presentar-lo?
Pregunta: es pot retirar?
quant a l’article del senyor Vendrell. Era una altra teorització maldestre d’això que en diuen catalanisme de pluja fina i que no és més que catalanisme eixut. El senyor Vendrell ens intenta convèncer que coses com llengua i benestar social són excloents, i que, per tant, hem de renunciar a la defensa de la llengua i la cultura catalanes per aconseguir que més gent se sumi al projecte independentista. No entenc per què alguns, no sé si tu mateix, Xavier, no defenseu que catalanitat i benestar social van lligats. I que un sense l’altre no tenen sentit. Si algú a hores d’ara renega o va en contra de la catalanitat o no veu que amb sobirania augmentarà el nostre benestar (o senzillament li és igual) se l’ha de deixar per inútil i se l’ha de considerar un obstacle per al país. Esquerra hauria de defensar uns ideals, però només encamina la seva estratègia a guanyar vots (tot i que en perd, mira si són curts). Si l’únic que interessa és tenir més vots, que es facin de Convergència directament i podran dir que han guanyat les eleccions, que sembla que és l’únic que importa.
Aquest matí llegia el què ens explicava Miquel Pairolí. (Qui, a banda que m’encanta com escriu, fa temps tinc com a bona referència). Per altra banda, i em sabria greu si és que això pot ofendre al sobiranisme de CiU, he pensat més aviat que el seu líder feia un avís de complicitat als conservadors espanyols.
Pel que fa al tribunal; jo fa temps que considero que l’estatut de La Moncloa és inacceptable (pels tràmits violents; i per la inacceptable campanya pel sí amanida de desinformació i algun altre problema). De manera que poc m’importa.
Estic amb tu, ni alegries i cabrioles; faci el que faci aquell tribunal, no ens hauria d’afectar.
Ho assenyala Salvador Cardús a l’article que ens recomanes; on diu: la via sobiranista, la llibertat d’elegir el camí cap al futur que
creiem just són prèvies a la sentència, sigui quina sigui, del Tribunal
Constitucional.
A risc de fer l’idiota; afegiria jo.