Blog d'en Xavier Mir

Ara que ha començat una sacsejada en alguns àmbits de l’independentisme, amb les CUP a diversos ajuntaments i l’abstenció assetjant Esquerra, és el moment de deixar molt clar que el sobiranisme continua més viu que mai, que la diversificació o la renúncia a alguns àmbits de representació per part d’alguns sectors no treu que el suport social a aquesta voluntat de tenir un estat propi continuï a l’alça. Però cal dir-ho. Ara és el moment de buscar les complicitats del sobiranisme transversal i, des de cada municipi, fer créixer les adhesions a estatpropi.cat. Ja n’hi ha més d’onze mil, i ara que ha acabat la campanya per les municipals i autonòmiques és el moment de reprendre la feina.

Estatpropi.cat ha irromput amb força en el rànquing de Catalexa, directe a la posició 103. Els webs catalans vinculats a temàtica política han patit una davallada general de visites que s’explica per la saturació d’informació. Amb tot, s’observen pujades destacables al web d’ERC, que guanya 22.000 posicions al rànquing mundial; el diari digital Directe.cat, que en guanya 19.000; La Tafanera, que en guanya 15.000; E-criteri, també 15.000; Llibertat.cat, que en guanya 60.000; o el de Maulets, que en guanya 80.000.

Algunes persones tindran un gran interès a treure la conclusió forçada que el retrocés d’Esquerra en aquestes darreres municipals és un retrocés de l’independentisme, cosa que evidentment no és certa. Els partidaris d’un estat propi poden votar ERC, poden votar CUP, poden votar CiU, poden votar ICV o fins i tot PSC o… abstenir-se (però millor votar en blanc). El problema és comunicar aquesta voluntat. Quan en unes eleccions qui vol un estat propi no va a votar o vota una formació que no té com a objectiu explícit la plena sobirania, la seva veu no arriba. Per tant, necessita un altre espai on la seva presència sigui efectiva, un espai transversal per damunt dels partits i alhora sense excloure’ls. I aquest espai ja existeix i més d’11.000 persones s’hi han situat.

Ara és l’hora de la territorialització, de buscar a cada municipi quines persones, militants o no de partits polítics, volen un estat propi. Ara és l’hora de col·laborar per treballar en allò que tenim en comú malgrat les diferències ideològiques i les divergències en estratègia. Tenim l’eina i només cal fer-la servir. Aboquem-nos en el recompte del nostre municipi.