Blog d'en Xavier Mir

Tal com ja ha remarcat en Marc Belzunces, a l’entrevista que Vilaweb TV fa a Antoni Bassas arriba un moment en què li pregunten què votaria en un referèndum sobre la independència. A banda que cal felicitar Vilaweb TV per aquesta pregunta i animar-los a fer-la de manera sistemàtica a la resta d’entrevistats com una reivindicació d’un dret, allò que sorprèn és el silenci, llarg silenci, i la resposta final. En Marc Belzunces diu que respon amb evasives. Jo diria que no s’evadeix sinó que s’equivoca: "Per desgràcia és massa bonic per ser veritat que algun dia li preguntaran a la gent què vol pel futur del seu país, no? Quan arribi el moment ja t’ho contestaré" Si no és que Antoni Bassas té alguna informació com a periodista que jo desconec, dubto que estigui en condicions d’afirmar que no hi haurà mai un referèndum sobre la independència, que és el que fa. Hi ha tantes probabilitats que passi com que no passi, i per tant no és una possibilitat que es pugui excloure.

Bassas cau, per desgràcia, en una vella inèrcia consistent a donar per definitiva la situació política actual. No diu pas que el país no serà mai independent. És molt més greu que això. Diu que mai no tindrem ocasió d’expressar-nos democràticament, de decidir col·lectivament si volem o no volem continuar dins l’Estat espanyol. Crec que no m’equivoco si afirmo que Antoni Bassas és catalanista. Crec que també podem estar segurs que està assabentat de les dificultats històriques que ha presentat la relació entre Catalunya i Espanya. Igualment estic convençut que coneix la situació d’altres països que han fet o tenen previst fer referèndums d’autodeterminació. Aleshores, per què afirma que a Catalunya mai no hi haurà un referèndum sobre la independència?

Segurament es tracta d’una valoració personal al marge de la seva professió, perquè no hi ha cap element objectiu en què es pugui basar per fer aquesta afirmació. Potser es tracta d’una idea improvisada, tot i que costa de creure si tenim en compte el llarg silenci meditatiu que precedeix la resposta. Segurament només volia dir que no serà fàcil que la situació que planteja l’entrevistador es faci realitat. D’acord. Però no diu això. Diu que no passarà mai, i amb això fa la sensació que renuncia a moltes coses. Renuncia a l’objectivitat que s’espera d’un periodista com ell. Renuncia a exercir una responsabilitat dels mitjans de comunicació com és la de denunciar injustícies. Perquè, hi insisteixo, encara que utilitzi l’expressió per desgràcia, no diu que el referèndum sigui un dret inalienable que tard o d’hora ha d’arribar, sinó que, segurament sense adonar-se’n, sense mala fe, segueix el joc d’aquells que, menyspreant un percentatge significatiu de la població que el demanen, neguen que el referèndum faci cap falta.

No sé si Antoni Bassas perd o ha perdut mai el seu valuosíssim temps llegint aquest humil i insignificant bloc, però si en aquesta ocasió li arriba el meu missatge, el convido a reflexionar sobre la seva pròpia resposta. El convido a reflexionar sobre el seu paper en el procés democràtic cap a l’estat propi. El convido a rumiar si vol ser espectador passiu amb mirada descreguda i distant o bé element actiu amb un poderós mitjà de comunicació amb centenars de milers d’oients al dia. No li demano que des del seu espai radiofònic faci proclames independentistes, però crec que no el comprometrà exposar la idea que com a nació tenim el dret de decidir. I que podem decidir continuar dins d’Espanya, però que no podem tolerar que ens deneguin aquesta sortida, i que és molt trist que siguem nosaltres mateixos els qui ens neguem aquest dret amb un discurs com el que es desprèn de les seves paraules. En tot cas, que quedi constància que aquesta petita crítica la faig des de l’admiració i el respecte per un dels grans professionals de la informació que tenim en aquest país.

Com Bassas mateix afirma, "el poder econòmic i el poder polític -sobretot el poder econòmic- ja no censuren; senzillament el que fan és intentar imposar la seva agenda, decidir de quines coses es parlarà i de quines no (…) Jo crec que és contra això que hem de lluitar els periodistes." Benvolgut Antoni, el setembre de l’any passat vam aconseguir irrompre en l’agenda mediàtica amb una campanya anomenada "Jo també vull un estat propi" que no tenia com a objectiu proclamar la independència sinó deixar clar que aquesta és la voluntat política d’una part important de la ciutadania, i que com a tal es mereix l’oportunitat d’expressar-se democràticament a través d’un referèndum. Si cal, el setembre que ve tornarem a dir que volem un estat propi, i ho farem respectant els qui no el volen, però demanant també respecte democràtic per a nosaltres. En el fons, Antoni, és una qüestió de salut democràtica. Et demano, si et plau, tu que tens una gran responsabilitat mediàtica, que ens ajudis a fer possible un referèndum. Ho demano com a individu de la societat civil; ho demano a un mes que comenci una recollida de signatures organitzada per dues plataformes; ho demano després de publicar en aquest bloc desenes de respostes a tres preguntes sobre el referèndum amb relació a la democràcia. Però, sobretot, ho demano perquè crec que no s’ha de descartar la via sobiranista veient com ha evolucionat l’estatut.