D’altra banda, a Arenys de Mar es repeteix el que va passar entre Jordi Pujol i Pasqual Maragall. Em refereixo a la dinàmica del desgast. Quan un partit o un governant estan molt desgastats, normalment se’n beneficia l’oposició. Va passar amb Pasqual Maragall que el 2003, en les eleccions al Parlament i quan per primera vegada Pujol no s’hi presentava, no va ser capaç d’aprofitar aquell desgast i va perdre deu escons, els mateixos que CiU. I ha passat ara a Arenys de Mar. El PSC, com a segona força més votada, no ha estat capaç d’augmentar la representació. Per tant, a CiU no la volen més, però al PSC tampoc. De fet, els únics que han pujat han estat ICV i VIA.
Posats a analitzar les causes de l’abstenció, podem parlar de partits o podem parlar d’altres temes. Si parlem de partits d’Arenys de Mar, crec que tots han estat arrossegats a la baixa per la influència de les pròpies sigles tret d’ICV, que ha pogut capgirar-ho. I cadascun dóna els seus motius. En el cas del PSC no en són pocs. El més recent són les declaracions de Maragall sobre l’Estatut, sobre Zapatero i sobre el PSC; unes declaracions que van portar el delegat del Govern a dir que l’expresident estava malalt; però si reculem trobem tot el procés de l’Estatut. Que Rodríguez Zapatero mentís sobre el seu suport a l’Estatut que sortís del Parlament és un exemple impecable de polític amb nas de Pinotxo, d’aquells que fomenten l’abstenció. Que Alfonso Guerra tragués el famós ribot contra un Estatut que el mateix PSC havia donat per bo tampoc és un exemple de sintonia. Que l’endemà del 30 de setembre el PSC digués que esmenaria l’Estatut és un nou exemple de presa de pèl. I així podríem anar traient cosetes atribuïbles al PSC i que expliquen la parcel·la abstencionista que li pertoca, que tots els partits en tenen. Sí, tots, Esquerra també, abans que m’ho diguis tu. Però compte, perquè el principal motiu d’abstencionisme a ERC és justament el desencís dels acords amb el PSC.
Crec que és molt millor deixar de banda les misèries dels partits, que no sé si seran capaços de fer l’autocrítica que caldria, i anar per feina. Cal un pla de xoc contra l’abstenció. No sé si has vist el reportatge de Vilaweb TV on es demana a la gent per què no han anat a votar, però els arguments fan pena: "Despiste, feia sol, diumenge, no s’aclaren gaire entre ells…" El que hi ha és un gran desconeixement del funcionament de les institucions, inèrcia, mandra i una gran facilitat per als discursos crítics però buits de contingut real. Des dels municipis es poden dissenyar, i espero que tinguis ocasió de fer-ho, plans de xoc contra l’abstenció. Però hi ha un problema més gran. Les llistes obertes que tu demanaves fa poc més de deu dies serien una possible solució, però resulta que no depèn dels ajuntaments, sinó d’una llei que s’ha d’aprovar al Parlament. I és que la participació a escala municipal ha d’anar acompanyada per altres elements a escala nacional que ara no es donen i que precisament el PSC bloqueja. Sincerament, Xavier, no creus que la presa de pèl de l’Estatut pesa molt en l’abstenció d’aquestes municipals? Es va embrancar tothom en una reforma que, un cop aprovada al nostre Parlament el 30 de setembre de 2005, ha començat a rebre pals per totes bandes. Malgrat aquests pals, 1.882.533 persones dels 5.201.715 que es van convocar al referèndum van donar suport al text. I ara aquestes persones es troben amb l’amenaça del Tribunal Constitucional i amb grans reticències al desplegament d’una llei orgànica aprovada. Això, Xavier, porta moltes persones a creure que els polítics fan el que volen dels seus vots. I això és greu, molt greu. Cal, com mai, fer pedagogia de la sobirania, demostrar a les persones que el seu vot val, que ningú se’l passarà per sota l’aixella. Per tant, si volem evitar l’abstenció, no ens podem limitar a escarrassar-nos en l’àmbit municipal per després fer-nos còmplices d’un PSC que amaga aquest debat, un PSC que davant el fracàs del procés de reforma de l’Estatut es nega a donar la veu al poble, a plantejar obertament la qüestió de la sobirania nacional.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fins als ous.
Últimament els fils estan avorrits (tots plegats), cal fer una crida a tota la xarxa, i és de vital importància sense en BOTXI, la xarxa no és el que era.
On ets BOTXI?
Torna Botxi, torna, ens cal un Serrallonga a la xarxa.
En moments de depressió i incertesa trobo a faltar en BLOC BOTXI, polític.militar
Xavier,
Em permetràs que abans d’entrar a comentar els punts que tractes en el teu escrit et faci evident que en cap cas pretenc defensar el PSC, ni alliberar-lo de la responsabilitat que té en la desil·lusió general. Estic molt d’acord quan parles de les contradiccions, declaracions o actituds de diferents líders socialistes, tot i que penso que no només han estat ells, sinó més aviat la classe política en general, qui s’ha equivocat i ha col·laborat al desencís de la ciutadania.
Ni estic d’acord amb tot el procés estatutari, ni tampoc amb el poc suport de l’espanya socialista cap al nostre projecte autonòmic, i podria anar seguint. De la mateixa manera també m’han desagradat actituds d’altres dirigents de partits com CIU o ERC, a nivell nacional. Probablement, si estigués convençut que hi ha un partit que ho fa tot bé, o pràcticament tot bé, m’hi afiliaria, però potser és per això que em mantinc independent Algú pensarà que és un posicionament massa còmode.
Un altre tema que ja he expressat en més d’una ocasió, és el fet que jo no em consideri polític, sinó un simple vilatà que, amant de la política, vol intentar canviar la manera d’actuar de la majoria que entra en un ajuntament (no vull dir amb això que pressuposi que tots els altres es consideren polítics). No sé si seré capaç de revolucionar el sistema, però ho intentaré, i estic segur que la teva crítica, m’ajudarà a no desviar-me del camí i objectiu que m’he traçat. I m’he presentat amb el PSC per treballar per Arenys, i n’estic content, perquè ho faig al costat d’uns amics i amigues amb qui he cregut que podia compartir les ganes de canviar el govern municipal, i el seu desgovern; uns amics i amigues que m’han acollit molt bé, i que admiro per la seva dedicació, esforç i col·laboració, però estic convençut que podem fer un bon treball amb altres amics i amigues d’altres formacions polítiques.
Entrant a valorar els teus comentaris, vull aclarir per què responsabilitzo al govern CIU+PP, per sobre de la resta de partits. Simplement perquè crec que el seu desgovern, la seva actitud davant els conflictes, la seva inoperància i la paralització de molts projectes no han ajudat gens a engrescar els vilatans, però jo no dic que només s’hagin desanimat els militants de CIU i no hagi passat el mateix amb els del PSC. Jo crec que es tracta d’un desànim col·lectiu, amb dues excepcions: els que han cregut en el nou projecte d’ICV i el del VIA.
Crec que el poder desgasta, i CIU ho ha patit a Arenys, com altres partits, el PSC inclòs, ho ha patit en altres poblacions. Tot i així no és gens fàcil analitzar el per què de les coses, encara que puguis tenir alguna idea que t’hi acosti. Jo em pregunto per què la gent de la meva ciutat de naixement, han votat un partit xenòfob com a segona formació en vots? Trobo respostes que em semblen massa dures per acceptar, però tinc clar que s’ha de fer alguna cosa, perquè el cas no es generalitzi, com també hem de fer alguna cosa per reduir el nivell d’abstenció.
Jo sóc partidari de les llistes obertes, les defensi o les ataqui el partit que sigui. Tot i així també sóc conscient que les llistes obertes tenen els seus perills, i com a mínim n’hem de ser conscients, ja que a vegades ens creiem que una cosa té totes les qualitats i l’altra tots els defectes, i tu i jo sabem que no és cert.
Repeteixo que estic molt d’acord amb la teva crítica, i penso que la sobirania és i ha d’estar en el poble, i qualsevol trava és un atac als drets de les persones. Però a mi m’agradaria centrar-me a la política local. Ja sé que l’altra hi és i no podem prescindir-me, però vull dedicar els meus esforços a treballar des de l’Ajuntament, i sé que tu m’hi ajudaràs. Gràcies.