Estatpropi.cat
ja ha assolit les 13.000 adhesions. Encara no hi és
tothom, però. Potser algú hi és reticent perquè
es pensa que les seves dades es faran públiques, com passava
en l’adhesió a Sobirania i Progrés. En el cas
d’estatpropi.cat aquestes dades són protegides i les adhesions
es reflecteixen únicament en la xifra vinculada al municipi on
s’ha fet l’adhesió. Barcelona, per exemple, té 1862
adhesions; Sabadell, 340; Girona, 297; Terrassa, 263; Manresa, 211,
etc. Que aquesta quantitat es mantingui o pugi dependrà del
grau de mobilització de les
comunitats
digitals de cada municipi, del suport mediàtic que rebi la
iniciativa (que creixerà a mesura que creixi el nombre
d’adhesions) i de la capacitat que tinguin els sectors sobiranistes
del país de potenciar aquests espais de consens.
Estatpropi.cat és un dels pocs llocs on poden coincidir
persones de tots els partits i ideologies. I tinguem clar que si
volem un estat propi no n’hi ha prou d’exercir el vot cada quatre
anys. Hem de construir i fer créixer els nostres espais de
sobirania, espais com estatpropi.cat i la Xarxa de Blocs Sobiranistes
(xbs.cat), que, per cert, també s’encamina a una xifra força
envejable: els 500 membres. I paral·lelament a això,
continua la
campanya
de projecció internacional a través de YouTube ?
El
món ha de saber-ho?.
El vídeo ha
superat amb escreix els 5.000 visionats i no només ha entrat
en dos rànquings de YouTube, sinó que hi continua
escalant posicions. Al moment de penjar aquest apunt ocupa el número
77 dels més puntuats (most rated) i
el número
53 dels favorits (top favorites).
Aquesta mitjanit de diumenge a dilluns acaba el període
proposat per a la difusió i comença la campanya, el
visionat massiu. Però hem de continuar enviant correus a tot
el món i deixant comentaris als blocs d’arreu perquè
tothom conegui aquest documental. El món ha de saber, per
exemple, que una fiscal de l’Estat espanyol va amenaçar un
menor de tancar-lo a la presó si no afirmava, contra la seva
voluntat, que era espanyol.
A
propòsit de la campanya, el Sr. Josep Maria Vendrell m’ha fet
arribar uns textos que us adjunto a aquest apunt per si els voleu
utilitzar en la difusió. Vaig conèixer el Sr. Vendrell ahir en el taller de blocs que va organitzar Arenys.Org en el marc de les jornades Arenys per un estat propi. Es tracta d’un parell de cartes, una
en anglès i una en francès, que presenten el text que
explica la campanya i en demana difusió. Ja sabeu quins són
els objectius de la campanya i sabeu també que és
oberta a tothom, que cadascú pot fer-hi les aportacions que
vulgui. Qui tingui bloc, des del bloc, i qui no en tingui, per correu
electrònic o amb cartes als mitjans o trucades a les ràdios.
Ara mateix aniré un altre cop a
Ràdio
Arenys, al Dominical d’Enric Sierra, per parlar d’Arenys per un estat propi amb ell i la Isabel Artero.
Amic Xavier Mir, de veritat que aplaudeixo moltes de les teves iniciatives. Però de veritat creus que serveix d’alguna cosa això de l’Estatpropi? Estic fart de recollir signatures per les causes nacionals més diverses, de fer llistes, de comptar-nos. Mai no acaba servint de res en concret. La gent es cansa, almenys jo em canso. No hauríem de centrar els esforços en coses més tangibles? La primera de totes fotre fora el Montilla de la presidència. Amb aquest individu hem tocat fons, i és un fre per a qualsevol procés sobiranista perquè efectivament mira de tallar-lo. Això sí, ens deixa recollir firmes tan com volguem, si cal per Internet, i tots tan satisfets. Jo faré com Xavier Roig, a partir d’ara abstenció si els partits, començant pels meus amics d’ERC, no canvien de xip.
Aquesta tarda hi havia a YouTube entre els comentaris a la primera part de l’Èric un en anglès d’algun d’aquests (diem-ne) incults fanàtics castellans que contenia un insult als catalans. Em sabia greu veure’l el primer de la llista. Al cap d’una estona, algú li havia contestat (raonant, sense insultar), però l’apunt insultant del fanàtic ja no hi era, i no l’hi he vist més. La resposta sí que hi segueix. Suposo que algú a YouTube havia revisat l’apunt i l’havia tret. Potser el fanàtic dirà que és intolerància. Jo penso que se’n diu neteja justa. I és que ja ho deia Don Quixot: "Borden? Doncs vol dir que estem cavalcant, amic Sancho!"
Encara que tota pedra fa paret i els representants politics són els que fan i desfan en funció dels vots obtinguts i de la pressió social.