El Sr. Vila se sent català i catalanista, però també li agrada ser espanyol. Com la majoria, segons el CEO. El Sr. Vila pensa, d’entrada, que això de la independència està molt lluny i no interessa ningú. Per al Sr. Vila, l’independentisme es redueix a una cosa bona perquè Espanya entengui que el mal tracte i la manca de respecte que pateix Catalunya no poden ser. Però si hi rumia una mica més, si l’ajudem a visualitzar-ho un pelet de res més, si li recordem, per exemple, aquell 37 per cent de La Vanguardia, aviat ens diu que això de la independència està bastant a prop i que no passaria res.
El Sr. Vila també diu que el socialisme català és lleig, cosa que espero que tots els meus amics socialistes sàpiguen entendre. I diu, per anar acabant, que ell no se sent independentista. Amb tot el que he anat remarcant amb el recurs de la lletra negreta, la posició natural del Sr. Vila en un referèndum d’independència semblaria que és el NO. I el Sr. Vila dubta: diu que possiblement anirà a votar a la consulta de Sabadell. Preguntat pel sentit del vot, però, aleshores diu que s’abstindrà. I quan li fan veure la contradicció de les seves afirmacions, finalment arriba el posicionament definitiu: “JO VOTARIA UN SI“.
Conclusió: deixant de banda el percentatge de població que ja té clar que vol la independència, hi ha un amplíssim segment de votants tipus Vila que estan esperant que els fem reflexionar en veu alta, que simplement ens adrecem a ells i els demanem l’opinió. Si ho fem, donen el SÍ. Des de l’amic federalista de Saül Gordillo que no trobava un tipus tan ben definit, tan interessant i tan revelador. Comencem a fer juguesques? Serà el 2011 o el 2012?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo també tinc moltíssímes ganes de que sigui així. Aquell dia, seguríssim que el cava anirà a dojo i no sé com acabarem. Tant se val.
De tota manera, tinc seriosos dubtes que el procés estigui tant avançat com pintes. Tant de bo ho sigui.
El que está molt clar, és que de les eleccions del Novembre no en sortirà una majoria parlamentaria independentista, car Esquerra + Laporta-Reagrupament no sumaràn, de cap de les maneres, 68 escons. Igualment és ben clar que ni CiU ni PSOE de Catalunya es tornaràn independentistes abans del 2012. Seguríssim.
Per tant, només queda una opció, que la llibertat arrivi de la ma de la IP presentada per Tena i Bertran. Oi que ni hi ha cap més opció ? Oi que no ?? Per tant, haurem d’abocar-nos en la IP.
M’agrada molt el teu optimisme i m’agradaria que diguessis com penses tú que arrivarà la independència.