Blog d'en Xavier Mir

Avui Núvol publica una entrevista que Oriol Fuster i Cabrera va fer a Jana Matei. És una excel·lent entrevista a una persona que va rebre la Creu de Sant Jordi el 2003 i a la qual devem una cosa extraordinària: la col·lecció Biblioteca de Cultura Catalana, una col·lecció de l’editorial Meronia que ha fet que la cultura catalana estigui a l’abast dels romanesos. Ara que aviat serem estat i que, per tant, tindrem finalment una administració forta que ens ajudarà a projectar la nostra cultura al món sense intermediacions distorsionadores o malintencionades, potser també és hora de començar a ser generosos amb altres cultures que tenim mig abandonades per culpa de quatre tòpics. Al cap i a la fi, cultura és intercanvi.

La primera notícia que vaig tenir de l’Oriol Fuster va ser quan Vilaweb li va publicar una Opinió contundent aviat farà un any. D’aquesta manera vaig saber que hi havia un català residint a Bucarest i, com que m’havia començat a interessar per la llengua romanesa, em va semblar que seria bo seguir-lo al bloc i al twitter per veure què deia. El 7 de desembre de 2011 ja havia publicat al bloc un primer apunt sobre les protestes a la universitat de Bucarest i poc abans que li publiquessin l’opinió contundent en va penjar un altre sobre les revoltes que es van produir al país. Més tard, no vaig trobar menys recomanable l’apunt on es feia ressò, l’agost de 2012, de la polèmica a l’Institut Cultural Român. Ens vam posar a seguir-nos a twitter i finalment vam coincidir en un sopar a casa de Xavier Montoliu, el gran referent de la comunitat cultural catalanoromanesa, que jo no coneixia personalment –només d’un comentari en un altre apunt meu sobre els romanesos i els catalans– i amb qui ell em va posar en contacte des de Romania estant.

Montoliu, com s’explica a l’entrevista, va ser el primer lector de català a la univeritat de Bucarest, on ara hi ha Joan Llinàs. Del seu lectorat ja en fa força anys, però veient la seva activitat intel·lectual es fa evident que l’estada va marcar-li un abans i un després. Ha fet traduccions, articles, col·laboracions i molts contactes. És, com he dit abans, el nom de referència, una d’aquelles formiguetes discretes que no para, de qui ara trobes un article aquí i ara un altre allà. I és, sobretot, una persona extremament generosa.

Entre les seves darreres publicacions hi ha un article al butlletí de l’Arxiu Joan Maragall, Haidé, [Notícia sobre Joan Maragall, traduït en romanès (i)] de lectura més que recomanable i a través del qual he tingut notícia tant de la feina de Joan Estelrich al capdavant d’Expansió Catalana entre els anys 20 i 30 del segle passat com del fet que el president de la Mancomunitat de Catalunya, Puig i Cadafalch, fos amic personal de Nicolae Iorga. També és autor d’un altre article en què fa un primer balanç de les traduccions literàries entre les dues llengües.

Tant de bo que les aportacions de Montoliu, l’interès de Núvol pel que ens explica Jana Matei i la coincidència amb la projecció a Barcelona, fa poc, de la pel·lícula de Cristian Mungiu Dupa dealuri desemboquin en un primer toc d’atenció i que altres persones comencin a tenir present la cultura romanesa. Com diu Matei a l’entrevista: “No crec pas que Barcelona, com a capital editorial que és, pugui aclucar els ulls al fet que a les dues grans fires del llibre que té més properes, a Madrid, i a París, la literatura i la cultura romaneses hagin estat les convidades d’honor, respectivament el 2011 i, ara a París, el 2013.”

A l’espai dels traductors de Visat, la revista digital de literatura i traducció del PEN català, hi trobareu una primera tria de persones que han traduït obres catalanes al romanès. A la inversa, però, encara anem força coixos. A veure si aquest 2013 marca un punt d’inflexió.