Blog d'en Xavier Mir

Després de llegir aquest article de la socialista Mila Arcarons diumenge passat a El Punt, penso que cal replicar-li quatre coses, no fos cas que es pensés que la seva intoxicació és efectiva.

Arcarons critica el pacte Zapatero-Mas i en aquest punt estem d’acord. Però que no ens amagui una altra realitat: el 9 d’agost acabava el termini perquè Estat i Generalitat acordessin el nou model, i l’Estat no ha complert. Ja han passat més de sis mesos i les advertències de Montilla, Castells i la resta de socialistes han quedat en paper mullat. Des que van decidir aprovar els pressupostos de Zapatero van perdre la capacitat de negociar. Ara només poden acceptar o no acceptar allò que se’ls proposi. Que no parli, doncs, de procés de negociació. No dic que no es pugui arribar a un acord. Dic que si s’hi arriba no serà per la capacitat negociadora del PSOE-C sinó perquè al PSOE li ha convingut, per estratègia, fer una proposta que Castells pugui acceptar.

Arcarons parla d’unitat: “Històricament s’ha demostrat que quan els partits
catalans van de comú acord el rendiment és molt més alt. Però no la
unitat fictícia i desestabilitzadora –com quan es demana el vot negatiu
al pressupost per part del PSC–, sinó la unitat basada i pensada per
afavorir el país, servir Catalunya.“ És ficitici posar el govern espanyol contra les cordes perquè es vegi obligat a fer una negociació de debò i no això que ens volen vendre ara, que sí que és una autèntica ficció? Arcarons parla també de desestabilització, però són els socialistes qui es desestabilitzen perquè volen tenir els peus en dues plataformes alhora, unes plataformes que van en direccions oposades. L’única cosa que fem és evidenciar-ho. Si volen estabilitat, que es posin al costat dels interessos de Catalunya i no dels de Zapatero. Poques ganes de buscar la unitat deu tenir si es dedica a perdre el temps amb articles com aquest contra aquells a qui demana la unitat.

Igualment s’apunta a la moda de dir que CiU és radical (“radicalisme verbal estèril”, diu) seguint els dictats del propagandista PP Zaragoza. Inútil. Tots sabem que la necessitat d’un estat propi (si es refereix a això) forma part de la centralitat política, i que són ells, els qui ens volen mantenir dins l’Estat espanyol a qualsevol preu, els qui permeten il·legalitzacions de partits, els qui impedeixen consultes democràtiques, qui han caigut en la radicalitat més execrable.

Finalment, Arcarons acusa CiU de tenir una posició preconcebuda: “En tot aquest procés hem vist que CiU, usant el
permanent baladreig, repetint-se en falsos arguments, com en una
veritable cançó de l’enfadós, ha anat preparant el terreny per poder-se
desmarcar de l’acord quan arribi. Serà un bon acord, però ells ja tenen
clar que no es podrà valorar positivament.“ Però, ai las, acaba així el seu articlet: “Hi haurà finançament, serà un bon model i serà una bona quantitat.“ Això no és també preparar el terreny per poder dir que l’acord és bo (encara que no ho sigui) si finalment arriba?