El debat entaulat amb David Gutiérrez ha rebut nombrosos comentaris. I bona part d’aquests comentaris apunten qüestions importants. Recorden a David Gutiérrez que el PSC també va reconèixer el dret d’autodeterminació. Li fan observar que Rosa Díez dóna suport als Ciutadans, que també tenen, com el sector del PSC al qual sembla adscriure’s en David, un fort component antinacionalista. De fet, això del nacionalisme és una broma pesada que ja s’hauria d’anar acabant. Em refereixo a aquelles ideologies, sigui PP, Ciutadans o PSC-PSOE, que diuen que ells són els únics que pensen en els ciutadans. Ja n’hi ha prou de demagògia. Algú es pensa que quan demanem inversió de l’estat en infraestructures ho fem pensant en els catalanoparlants o en els que se senten més catalans que espanyols? Algú es pensa que té a veure amb el nacionalisme anar cada dia a treballar en una llauna de sardines? No repetiré una llista de greuges que tots coneixem. Comença a ser hora de trobar entre la població els suports necessaris per posar al descobert l’autèntic nacionalisme: l’espanyol.
En els meus debats amb David Gutiérrez ja ho he dit. Un socialista que no creu en els estats hauria de tenir en l’abstenció l’actitud més coherent davant la proposta de creació d’un nou estat. Però ens trobem que, ben al contrari, hi ha una oposició frontal. M’agradaria saber si Gutiérrez reconeix el dret d’autodeterminació tenint en compte que el PSC el reconeix però que Zapatero el nega. M’agradaria saber què pensa del partit de Boadella i companyia, ja que es deu sentir directament al·ludit per les crítiques de Rosa Díez.
I li dic a David Gutiérrez i a tots els socialistes catalans que ells tenen la clau perquè tots puguem viure en un país en què el PP que tant els preocupa (la defensa de Rubianes no s’entén només en clau de llibertat d’expressió sinó també en clau PP-PSOE) no hi pinti un borrall. Les enquestes diuen que en les properes eleccions ICV podria passar per davant del PPC i deixar-lo en la darrera posició. Si fóssim un país independent, tots els socialistes podrien viure tranquils perquè no hi ha cap possibilitat que el PP governi Catalunya. Per què no s’hi animen? No és aquesta una gran oportunitat per a l’esquerra? No fa il·lusió viure en un país en què els fills del franquisme estan en una posició absolutament residual? Doncs quin problema hi ha, David i companyia? No és precisament el nacionalisme espanyol allò que us frena?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ha, ha, ha, molt bona Xavier.
Si és que els socialistes no tenen arguments… per no tenir, no tenen ni ideologia. De la mateixa manera que CiU, la seva ideologia és el poder.
Si CiU hagués tingut ideologia, hauria pactat un altre Estatut. En canvi, com allò únic que els importa és el poder, el que realment van pactar va ser les eleccions anticipades.
Fa poc algú ha parlat del llibre Què pensa Artur Mas. Doncs bé, deu ser la única proclama del què pensa, aquest home, i el més significatiu és que s’oposa a la independència. Realment, si en comptes de text farcíssim aquest llibre de fulls en blanc, ens quedaríem igual.
L’Hèctor López Bofill qüestionava fa poc en un article el catalanisme de Montilla preguntant-se: ha format mai part, en Montilla, d’alguna associació cultural en defensa del català? ha signat mai en Montilla cap manifest en aquesta línia?
La pregunta, ara, seria: I en Mas?
Que no ens entabani la sociovergència!
I neguen o discriminen el dret a capacitat d’ordenar-se de la llengua pròpia, discriminada, perseguida i amenaçada pels feixistes com ells.
Defenen el mateix que les forces nacionals imperials, ocupacionals feixistes o nazis.
Amic Xavier, t’haig de dir que admiro a David
Gutiérrez que tingui la valentia d’enfrontar-se tot sol a la crítica
aferrissada que feu al socialisme en general. Em permetràs que faci una mica
d’advocat del diable, perquè crec que en tota discussió és bo que les forces es
trobin més o menys equilibrades.
Sense necessitat de defensar al PSC, perquè no ho necessita ni jo sóc la
persona idònia, crec que l’atac partidista resulta perillós quan es mou en
generalitzacions. Per malament que ho pugui estar fent el PSC, sobretot mirat
des d’ERC, cal pensar que hi ha militants i simpatitzants que treballen i
s’esforcen per aconseguir un país millor, i no només en benefici propi. Ja sé
que tu això no ho dius, però es pot llegir a molts altres blogs.
Els catalans que ens sentim catalanistes o nacionalistes, digues-li el nom que
prefereixis, sentim molt més el tuf nacionalista espanyol de gent com els
promotors del nou partit Ciutadans de Catalunya, que no pas tot allò que s’extralimita
en la nostra defensa nacional. Perquè tot té un límit i cal ser-ne conscient.
Jugar amb l’oportunisme polític és una tradició de la majoria dels partits,
sobretot els que estan al poder (els que viuen contínuament a l’oposició no
pateixen aquest mal). És per això que a l’hora de criticar aquest vici, que per
altra banda no s’ha de deixar de fer, cal tenir en compte de no estar caient en
el mateix parany, si se’n té oportunitat (és a dir si hi ha possibilitat de
governar). El tripartit ha comès errors importants, i no només el PSC. Això
també, a vegades s’oblida.
Un altre apunt que volia introduir era el de no caure en el mateix error de CIU
durant molts anys, quan es considerava, a Espanya, el representant dels
catalans. ERC a vegades sembla que segueixi el mateix camí, cal pensar que a
Catalunya ja som 7 milions d’habitants i en som de tots colors, tots amb els
mateixos drets i deures. Això a vegades no ho recordem.
He començat admirant a en David Gutiérrez, que no tinc el gust de conèixer, i
vull acabar felicitant-te pels teus escrits i reflexions, i la teva defensa
dels principis en què creus. Actuacions responsables, crítiques i constants,
són les que poden fer sortir Catalunya d’aquest cul de sac que a vegades ens
asfixia.
Xavier, crec molt interessant el debat que has encetat amb en David. Ens és molt necessari entendre una mica els intringulis de la galàxia socialista. T’avanço les meves conclusions d’aquest intercanvi:
1) El sobiranisme té vocació d’hegemonia a Catalunya. El seu projecte és per a Catalunya i tots els seus ciutadans, comparteixin o no les nostres idees. Apuntes això al teu post i és un element important. El projecte del PSOE no se sap què coi pretén, però a aquestes alçades queda clar que té com a referent un àmbit que no és Catalunya ni Europa ni el món, sinó Espanya. Això té implicacions diverses que intentaré desgranar
2) En base a la premisa anterior, nosaltres ens estructurem en base a partits catalans que s’associen lliurement en altres àmbits. Per contraposició el PSOE local s’assembla cada cop més als de la colla d’en Piqué, que han de trucar a Madrid per anar al WC. No és casualitat, si per ells el centre del món és allà és lògic que actuin així i que als líders de la sucursal els hi hagi anat com els hi ha anat (tots jubilats amb més o menys fortuna per ordre de central). Ara bé si això és federalisme que baixi Deu i ho vegi. Com a side note, és paradoxal l’entusiasme amb el que s’han carregat en Maragall i co. i la manera com volen conservar el seu discurs (havent-li tret el poc contingut que li quedava).
3) El discurs que gasta el PSOE local (el nasssionalismo esscluyente que el David et llença cada cop que no sap què dir) és vell, gastat, demagògic i sospitosament coincident amb el del PP més furibund. Es senten còmodes amb el català de barretina i sardanes (allò que en Franco anomenava el sano regionalismo) perquè els deixa la resposta molt fàcil, es posen fora de sí amb un projecte de sobirania nacional, perquè anem a per l’hegemonia i a pels seus vots. Cal doncs insistir en la transversalitat del nostre projecte, ja que el no poder penjar-nos l’etiqueta de "radicals de la ceba" és el que els deixa encara més en pilotes.
4) L’única diferència que introdueixen respecte a les bestieses de l’Acebes és que ells parlen dels dos nacionalismes i s’autosituen al mig. Qualsevol cop d’ull a les votacions del Congrés en temes de model d’Estat desmenteix aquesta "equidistància" sui generis i ens fa veure que PP i PSOE coincideixen (inclús en plena bronca de l’11-M es posen d’acord per seguir controlant el Prat des del centre del món). Entrant en la dimensió ètica el fet que equiparin la lluita democràtica per les llibertats de Catalunya amb els intents per retallar-les és simplement fastigós i indica el cinisme dels personatges.
5) Tenim al nostre favor la democràcia i la llibertat. No puc entendre com hi ha gent que es pugui adherir a aquests valors i no cregui que els pobles tenen dret a la seva llibertat. Catalunya no té llibertat per decidir què vol ser… i això és una mancança democràtica de primera magnitud (quan el tribunal d’excepció que és l’antic TOP, ara Audiencia Nacional, actua i fot la gent a la presó sense proves o condemna delictes d’opinió, aquests grans demòcrates callen).
6) A l’igual que el PP utilitzen els conceptes de forma flexible. És a dir el PP apela al liberalisme per deixar el català en mans de les lleis del mercat, però es deixarien matar abans de fer el mateix amb l’espanyol als USA o liberalitzar la impresentable AENA. El PSOE parla de federalisme i de cosmopolitisme, però no conceben un referèndum lliure a Catalunya i el seu horitzó mental és Espanya.
Crec que el discurs del David és molt vell, està ple de contradiccions i no aguanta cap contrast seriós. De fet, cada cop que es posen de manifest la feblesa de les motos que ens intenta vendre o fuig d’estudi o ens llança 4 tòpics de mal gust en l’estil del millor PP. De tota manera, ara que el PSOE local està en ple "desguace" per liquidació, hi han una sèrie de pràctiques polítiques que hauríem d’aprendre d’ells (p.e. agafar un punt del cinisme que gasten i no ser tan puristes, a vegades).