Amb el Consell Nacional d’ahir i la notícia, que he llegit fa una estona a
Nació Digital gràcies a una
piulada de Jordi Vilanova, que Xavier Vendrell també, com David Madí,
abandona la política, Esquerra comença a reconstruir les capes de la ceba. És una bona notícia que s’hagi entès aquesta necessitat. La capa de votants i exmilitants que demanava la renovació de la direcció ja no té aquest motiu per continuar reclamant un vot de càstig a Esquerra.
Una altra cosa són els predicadors d’estar per casa que es dediquen a exigir que Esquerra vagi pel món de genollons demanant perdó per haver fet Montilla president o que els voldrien imposar una mena de cadena perpètua com a càstig: la llufa de no ser mai més un partit digne de governar aquest país. Aquesta actitud provocarà la reacció contrària. Moltes persones sentim més fort que mai el nostre vincle amb el partit, sigui del grau que sigui, perquè som el centreesquerra que vol un estat propi i sabem que tenim un gran electorat, que ara ens ha castigat, però que tornarà si fem les coses ben fetes. I les hi farem.
Que la ceba podia quedar ben magra, resseca i neulida, es veia a venir des de fa dos anys. Per això mateix, perquè d’aquí a quatre anys o menys torni a ser ben ufanosa i seductora, cal resoldre de manera clara tot allò que es pugui resoldre. Puigcercós ha pres la millor decisió i això és d’agrair: no abandona els futurs alcaldes i regidors del partit que necessiten una organització al seu servei, que els doni tot el suport necessari, i garanteix la renovació al proper congrés.
Ara toca fer uns bons resultats a les municipals i estar atents als lideratges emergents. Ha començat la renovació d’Esquerra.
De les llevors d’una ceba només en pot sortir un altre ceba quasi igual que la original, o sigui, que la nova ceba “Esquerra” serà molt semblant a la vella ceba “Esquerra”….segons tots els indicis.
Com diuen al poble de la meua mare, aragonesa ella, “para este viaje no hacían falta alforjas”.
També recordo que quant jo era jove i anaba a la escola, en ple franquisme, estabam obligats a rebre classes de religió, i ens varen explicar que en la cultura catòlica, perqué et perdonin els pecats calen unes condicions, que son: comfessió, penitència, propòssit d’esmena i reparació del mal fet.
No és per res però a mí ja no m’enganyaran més.
El que s’ha de fer és pensar, avaluar el que ha passat, no el volen els polítics sino els ciutadans,….
El no s’ha de fer es barallar-nos entre nosaltres per això ja hi ha PP, PSOE i similars…Ara bé si no creieu que heu fet res malament…. si sis amb 7 anys de govern ho heu fet tot de conya, apa siau.
No crec que hi hagui hagut temps per reflexionar encara, de moment s’han d’anar tornant els Audis….., que un s’acostua oi??, fabicat a Dusseldorf a costat de Martorell.
Creieu que una coalició de perdedors feta amb dos socis amb la seu a Madrid faria que ho fessiu bé.