Malgrat que dimarts vaig escriure sobre l’intent barroer de Jordi Cabré de conduir els qui han donat suport a la campanya "Jo també vull un estat propi" a una altra de seva que es diria "Jo també vull un govern propi" i que passa per votar CiU, avui veig que el bloc botxí ve a fer-li costat. També Saül Gordillo deia ahir que proliferen les veus del pacte nacional. I l’exconsellera Carme Laura Gil, que també va donar suport a la campanya, tractava també al seu bloc Coc Ràpid l’equidistància d’ERC amb alguna frase poc afortunada com "ERC és a la mateixa distància ideològica del nacionalisme català que del nacionalisme espanyol", cosa que ella sap que no és certa.
L’equidistància d’ERC té dos continguts bàsics. El primer és afirmar que és un partit independent, ja que durant molt de temps des de CiU han rebut un tracte de "germà petit" o fins i tot d’"ovella esgarriada" que, a part de denotar una prepotència notable per part de CiU, ha estat un immens exercici d’hipocresia. Recordem que mentre CiU presentava ERC com el germà petit que per força li havia de donar suport, a l’hora de governar va preferir el suport del Partit Popular. El segon contingut de l’equidistància d’ERC es basa en l’abdicació del nacionalisme per part de CiU. El plantejament d’ERC és el d’un partit d’esquerra nacional independentista; CiU es considera nacionalista catalana, però la ideologia de dretes l’acosta al nacionalisme espanyol; el PSC es considera d’esquerres, però el seu nacionalisme espanyol l’acosta a la dreta. ERC desconfia de tots dos partits i dóna la mateixa importància a l’element d’esquerres que a l’element independentista. Aquesta és la seva equidistància.
Capgirant l’argument de l’exconsellera Gil, diria que és CiU qui no té cap escrúpol a l’hora d’entendre’s amb la dreta més nacionalista espanyola de totes. Ho van fer en el tram final del pujolisme, que és història (recent), però és que el present i el futur immediat presenten dos elements que no podem ignorar. D’una banda, Mas ha dit que el president de la Generalitat ha de ser el vencedor de les eleccions (i no qui sigui capaç d’aglutinar més suports, com correspon a un sistema parlamentari com el que tenim), cosa que vol dir que si el PP guanya, ni que sigui per poc, les properes eleccions estatals, no podem comptar amb CiU per impedir que governi. I de l’altra, Mas sap que CiU no tindrà majoria absoluta i en cap moment ha descartat aprofitar un suport, declarat o encobert, del PP. Un pacte explícit potser no, d’acord, però dels suports no n’ha fet pas fàstics. A més, Mas ha apel·lat al vot útil del PP, cosa que Carod-Rovira, evidentment, no farà mai. Per algun motiu deu ser.
Cal advertir, doncs, que en la proposta de l’anomenat "pacte nacional", que jo prefereixo rebatejar com a "pacte antisucursalista" hi pot haver persones amb bones intencions, però també hi ha una quantitat notable de dards enverinats. Que cal castigar electoralment el joc brut de l’aparell del PSC, això és cert. Que per fer-ho hem d’aconseguir que l’electorat català vagi a votar massivament en clau antisucursalista, també. Ara bé, pensar que el país se salvarà o es redreçarà tot sol pel simple fet d’apartar el PSC-PSOE de la Generalitat amb un acord ERC-CiU, això, per si sol, no és garantia de res. Allò que cal demanar-se és: pacte antisucursalista per a què? Si, com proposava Cabré, tots els qui hem dit que volem un estat propi hem de passar automàticament a voler un "govern propi", que sigui perquè es posa la sobirania com a condició sine qua non. Que sigui per establir un full de ruta que inclogui la celebració d’un referèndum d’autodeterminació en la legislatura que aviat començarà. Si CiU accepta aquestes condicions, l’acord pot tenir sentit i profit. Si no ho fa, potser és que qui realment se sent equidistant d’ERC i PP és CiU. Potser, un cop més, a CiU pensen que si ERC vol ja pujarà al seu carro i que si no vol ja s’ho faran, que igualment tiren endavant amb el PP.
Endavant el debat, doncs, amb aportacions interessants com les d’Eduard Voltas a l’Avui. Algú em deia que el debat amb David Gutiérrez és una pèrdua de temps i he de dir que no és l’únic debat que voldria tenir. N’hi ha d’altres, com aquest del pacte antisucursalista. Per cert, encara sobre la campanya "Jo també vull un estat propi", el bloc Sí ministre presenta valoracions quantitatives i Oriol Izquierdo m’ha fet saber que a La Vanguardia del dia 12 va escriure sobre la campanya. De tot plegat, campanya i blocs, em quedo amb una cosa que deia Joan Josep Isern a l’entrevista de Vilaweb TV: els blocs són tan creadors d’opinió com ho puguin ser altres mitjans. Malgrat que hi hagi qui ens negui el nom propi, afegeixo jo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies per les al·lusions, Xavier. M’explico una mica (no sé si cal…) Vaig canviar els sotstítol del bloc quan vaig llegir el posting del Gordillo. Em va semblar escaient això de "pacte nacional". Així que això és "copyright Gordillo". La frase "jo també vull…" és "copyright Mir". Espero que no t’importarà que l’hagi manllevada, però si és així la canvio immediatament.
De tota manera, no és cap campanya, ni és afegir-se a res, ni és cap intent de crear escola de res. Simplement expresso la meva opció perquè al Principat hi hagi un govern "nacionalista i punt" en lloc de "catalanista i d’esquerres". Sense expressar cap preferència particular ni per ERC ni per CiU.
En quant a la resta de consideracions, estic plenament d’acord en què no és fer un projecte simplement per foragitar els sucursalisme. No n’hi ha prou. Cal bastir un projecte nacional al darrere. Però això només passarà si hi ha un acord entre els partits nacionals (potser -si volen- també amb ICV). Moltes salutacions. Botxí
No interessa més que Ciu fagociti les restes de l’alternativa que representava el PSOE amb la sociovergència???
els pactes ja es van fer entre Zp i Mas a la Moncloa. Governara CIU en minoria recolzada pel PSC a canvi de que CIU fagi bondat a Madrid. ERC no pintara res. Per molt que els de CIU parlin ara de pacte Nacional ni volen ERC com a soci ni el PSOE els hi deixara tenir (que per aixo ja governarien ells amb ERC). L’unic que volen es obtenir uns resultats electorals favorables per a justificar aquest escenari politic i no predre-hi vots a la propera legislatura.
Xavier,
Millor no es podia explicar. La claves.
Arribar a pensar que CIU pot tirar endavant amb l’actual PP per governar Catalunya pot estar amb la mentalitat del senyor Zaragoza però no de la teva Xavier. No ho dubtis ni un instant, el país avui necessita d’un Govern que no espanyolitzi, ( això és, Montilla ) que treballi fermament amb les possibilitats que ens dona el país i el nou estatut. I sobretot, resar que Zapatero i el PSOE no aconsegueixi majoria absoluta
Només voldria afegir, com ja ha comentat abans Mandril, que el full de ruta que van pactar Mas i Zapatero té una clàusula principal: apartar Esquerra de la centralitat política a Catalunya i afavorir un govern de la psoevergència.
CiU i PSC-PSOE tenen una única prioritat: decapitar políticament el sobiranisme. Cal estar alerta, perquè de mitjans -de tot tipus- en tenen, i molts!
Hola Xavier ja he llegit la crítica que fan alguns al nostre debat, crec que no tenen raó. Jo per si de cas demà farè la réplica per aclarir alguns punts al meu blog si et sembla bé OK?.
David Gutiérrez