Blog d'en Xavier Mir

Ahir feia una pinzellada per dir que Joan Manel Tresserras ha començat amb bon peu a la Conselleria. Avui, l’E-notícies li donava un semàfor vermell pel contracte de digitalització de la bibliografia catalana. Precisament ell, juntament amb Enric Marín, és autor de l’assaig Cultura de masses i postmodernitat. Elogi i crítica de la comunicació contemporània, Premi Joan Fuster d’Assaig el 1994. La cultura de masses és, des de fa temps, un element ineludible en la política cultural. Però durant molt de temps ha semblat que hi havia grans dificultats per unir els dos extrems que correspondrien a una cultura de masses feta "des de dalt" amb grans mitjans i grans capitals, amb criteris de rendibilitat, d’una banda, i la cultura de proximitat, amb dificultats per guanyar mercat, per deixar de ser minoritària o, sovint, minoritzada. Fa anys que els agents culturals s’encarreguen d’unir aquest dos extrems, però és possible que l’entrada dels blocs en aquest joc signifiqui tot un revulsiu. La democratització de la comunicació a través d’aquest nou mitjà permet intensificar els fluxos d’informació de baix cap a dalt. L’articulació de noves xarxes en què les propostes es transmeten a una velocitat de vertigen i acompanyades d’elements audiovisuals altera les regles del joc existents. Com que tot plegat és rabiós present, segurament caldrà esperar un cert temps per poder estudiar minuciosament fins a quin punt la blogosfera està incidint en l’evolució política i cultural del país. Però val la pena anar-hi rumiant.

Com deia, però, estem en ple procés d’articulació de les xarxes. Tenim les eines, moltes i molt bones, però cal continuar densificant i intensificant les xarxes. Les TIC han permès que en pocs anys hàgim passat de tenir uns quants diaris i revistes a tenir abundant premsa electrònica: Vilaweb, Tribuna Catalana, etc. Però a aquests elements, que també tenen una infraestructura al darrere, s’hi han afegit ara els blocs, amb un cost zero, una immediatesa total i una diversitat molt superior. Potser ara el risc és l’excés d’informació, però és molt probable que la selecció de les informacions i dels espais on informar-se segueixin ara criteris plenament democràtics i que es produeixi un procés de selecció basat en la qualitat reconeguda pels mateixos navegants i verbalitzada a través d’enllaços i comentaris.

Cal que tots plegats obrim bé els ulls i aprofitem l’oportunitat. Obrir un bloc ja no és obrir-lo i prou. Tot blocaire que vulgui un estat propi disposa de la Xarxa de Blocs Sobiranistes per sindicar-s’hi i fer arribar als altres les seves notícies o opinions. Tenim l’eina. Ara caldria que tothom es preguntés: al meu poble o ciutat, quins blocs s’escriuen? Si no n’hi ha cap, és una gran oportunitat per erigir-se en pioner o pionera. Si només n’hi ha un, agrairà un contrapunt als seus articles. Si n’hi ha diversos, caldrà plantejar-se si representen tot el ventall possible. Aquest país és ple de gent activa que organitza actes o simplemet hi assisteix. N’esperem les cròniques. El país és ple de persones anònimes que tenen grans històries per publicar, reals o fictícies, i que fins ara no sabien com fer arribar als altres. I a més, escriure periòdicament és la millor manera d’assegurar-se que les neurones encarregades d’aquesta tasca no sucumbeixen a un món tan audiovisual i interactiu.

Algunes idees

A la Xarxa de Blocs Sobiranistes hi trobareu les Cròniques d’una nació, un bloc de la Fundació Histocat.cat, estructurada a l’entorn de les investigacions de Jordi Bilbeny sobre Colom, Cervantes i altres, i on es van abocant petites cròniques divulgatives sobre documents, fets, hipòtesis, etc. Ells ja hi aboquen continguts, i ara depèn dels lectors que ens n’assabentem, que vulguem assistir a conferències o xerrades sobre el tema. Del grau de seguiment i coneixement que en tinguem dependrà que el proper llibre sigui un mer recordatori o un esdeveniment social, cultural i polític. Després de l’excel·lent acollida de Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya, el 2007 podria ser l’any en què les investigacions de Bilbeny esclatessin i entressin de ple en la cultura de masses. I al marge que compartim o no les hipòtesis, ampliarem els nostres coneixements d’història. El bloc funciona, doncs, com un butlletí d’associació. (Per cert que la citació de Francesc Pujols que trobem a la capçalera és tota una declaració de principis molt ben trobada: "el pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors"). I ara ve la pregunta: quantes associacions desaprofiten encara el potencial comunicatiu dels blocs?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!