Blog d'en Xavier Mir

Aquests dies que estem vivint conviden a gaudir-ne, a viure el present, a assaborir cadascuna de les declaracions, de les tertúlies, dels articles d’opinió i de les columnes periodístiques. Sentir el batec quotidià d’un país que ha decidit emancipar-se és un goig. Ens ho hem guanyat, després de tants anys de treballar-hi. Suposo, però, que tard o d’hora ens anirem fent a la idea de la nova realitat que estem construint i podrem pensar amb més nitidesa, ara que sabem que tenim futur, com volem que sigui aquest futur.

(Imatge: Oriol Junqueras davant els micròfons de COM Ràdio. Font: http://www.xarxanoticies.cat/politica/article?id=1020353)

Hi ha moltes persones que de moment encara pensen el que seria el tram final del camí cap a la independència, i hi encaminen els esforços. Sovint són persones ubicades de manera conscient i volguda al marge de les organitzacions polítiques, dels partits. La seva feina, al costat de la que farem els partits favorables a la independència, ens ha de conduir a l’assoliment de l’objectiu.

Si mirem, però, encara una mica més enllà, n’hi ha que, a més de la independència, volem que els recursos que fins ara hem perdut a causa de l’espoli fiscal de l’Estat espanyol serveixin per fer de Catalunya un país on tothom es pugui beneficiar de la creació de riquesa, on puguem progressar tots. En definitiva, anem camí de ser un país normal. I com tots els països normals, tindrem com a mínim dues grans maneres d’entendre el país i la societat: dreta i esquerra, govern i oposició…, digueu-ne com vulgueu. Sembla clar que a una d’aquestes bandes hi haurà una CiU molt forta, la coalició que sempre ha obtingut més escons a les eleccions al Parlament de Catalunya i que ara aprofitarà la rellevància de la figura del president Mas per assolir la majoria absoluta el 25 de novembre.

En aquesta situació, veure que la direcció del PSC continua sent clarament contrària a la independència em preocupa i molt. A la futura República Catalana caldrà, com arreu, que el projecte polític que governi tingui sempre una bona oposició al davant per assegurar l’alternança. Des d’Esquerra Republicana estem fent tot el possible per recompondre l’espai de l’esquerra nacional i jo tenia l’esperança que en un futur no gaire llunyà es pogués tornar a articular una alternativa clara a CiU. Molts socialistes estan per aquesta feina i saben que cal reconstruir i potenciar aquest espai pel bé del país.

Amb tot, serà molt difícil una futura entesa amb les sigles del PSC si a l’hora del referèndum d’independència fan campanya pel no o si mantenen aquest discurs que avui mateix ha tornat a esgrimir Pere Navarro. Amb quina confiança podrem compartir projecte amb aquells qui fins al darrer moment s’han resistit a la necessitat que té el país de disposar dels seus recursos?

El resultat d’aquesta actitud per part del PSC i de no valorar prou la conveniència d’una esquerra nacional forta pot ser una altra llarga temporada de majories absolutes de CiU com la que vam tenir amb Jordi Pujol. Per tant, el prec i el missatge, per a mi, és clar: si creiem que cal una bona alternativa a CiU, construïda sobre la base dels qui sempre hem cregut en la necessitat de tenir un estat propi, ajudem a construir-la, posem-hi el granet de sorra.