Jordi Brull
i Jaume Ortiz també volen un estat propi
Nou
director a Ràdio Arenys
Més
aportacions al debat sobre el 9 de març
El
gota a gota d’estatpropi.cat
Jordi Brull i Jaume Ortiz també
volen un estat propi
En Jordi Brull és de Seva i des
del 8 de novembre de l’any passat té un bloc a Vilaweb
amb un títol que sintetitza molt bé la idea del català
emprenyat amb el rebuig al victimisme i l’amargor: Un
somriure emprenyat. Brull ha escrit un apunt
a propòsit de Boadella i del seu adéu que ara pot
complementar-se molt bé amb el llibre
d’Isabel-Clara Simó., un altre
a propòsit de les ja mítiques declaracions de Joan
Ferran de la Crosta (de fet hi dedica uns quants articles), un de ben
escèptic sobre l’Espanya
federal, un altre on denuncia
el vídeo de precampanya xenòfob d’Unió (sobre el
qual rectifica
en part), etc., etc. La qüestió és que Brull és
la darrera incorporació a la casa gran del sobiranisme que és
la XBS al costat de Jaume
Ortiz, d’ERC d’Algemesí. Ells també volen un estat
propi i ara només ens en falten sis per arribar als sis-cents.
Nou director a Ràdio Arenys
Algunes persones que estan al dia de
qüestions de comunicació local m’han preguntat com estava
el tema de Ràdio Arenys, sobre el qual no he volgut opinar en
aquest bloc. Resulta que fa un mes que hi treballo, no pas com a
periodista, que no en sóc, sinó en una feina d’unes
hores a la fonoteca. Aquesta setmana s’ha incorporat a la casa el nou
director, Josep Gonzàlez Bayo. Comença, doncs, una nova
etapa d’aquesta emissora. De moment, si en voleu conèixer el
nou director, la Isabel Artero ha preparat per a Arenys.cat una
entrevista
en vídeo que ha penjat a la xarxa i que estarà disponible a partir de divendres. Us convido a veure-la i, de
passada, a fer un tomb per Arenys.cat.
Més aportacions al debat
sobre el 9 de març
En Xavier
Bagés es demana, des del seu bloc a Vilaweb Menjar
blanc de Reus, què passarà si no anem a votar. Ho
fa des d’un punt de vista de partit. Diu coses com que “Només
CiU pot fer que ni el PP ni el PSOE-PSC ens marquin el pas a
Catalunya.” Els lectors valoraran convenientment aquest tipus
d’aportació.
El gota a gota d’estatpropi.cat
La cosa va néixer el 25 d’abril
de l’any passat i em pregunto si seria possible arribar a una xifra
tan rodona com són els 20.000 adherits coincidint amb el
primer aniversari. És una bona fita, però la més
immediata és superar les 17.000 adhesions. Alexis Vizcaino
comenta en un apunt
del seu bloc l’evolució de la campanya, que aquest cap de
setmana s’ha presentat a les Jornades Catosfera. Entre altres coses,
a l’apunt hi trobareu la llista dels blocs des dels quals han vingut
la majoria de visites, i aquest que esteu llegint té la
satisfacció d’haver-hi dirigit força trànsit.
Continuem avançant sense fer remor, mentre els altres dormen.
Quan es despertin es trobaran una multitud que dirà, amb un
sol clam: “Nosaltres, la gent d’arreu dels Països Catalans i
residents a l’estranger i tot, volem un estat propi!” Encara no hi
sou? No badeu!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs el desficaci més gran que mai s’escomet en la història ha estat deixar les nomenclatures del costumari del País Valencià i desaprofitar-les per a unir-nos abandonant-les -com solen acabant fent sempre- en mans dels espanyolistes els quals han sabut aprofitar i voler imposar les del territori del Principat maxim responsable de l’esquarterar les sinergies reals, que no nominals. A més de que els espanyolistes han sabut treure la maxima rendibilitat -com fan en tot- a les dos nomenclatures polítiques ‘castellà’ i ‘espanyol’.
No m’estranya