El govern socialista d'Aragó està preparant una llei d'us, protecció i promoció de les llengües pròpies d'Aragó (català i aragonès), però la realitat és que serà el principi del final de la llengua catalana a bona part de la franja.
|
El govern socialista d'Aragó està preparant una llei d'us, protecció i promoció de les llengües pròpies d'Aragó (català i aragonès), però la realitat és que serà el principi del final de la llengua catalana a bona part de la franja. De forma inesperada, i sense cap explicació convincent, l'equip de govern de l'ajuntament de Reus ha decidit suspendre el ple que s'havia de fer el proper divendres. A la política catalana, fa anys, que s'ha instal.lat una albaïna (política-social) que cada vegada es fa més insuportable i genera més apatía i desencís. Res es mou. Tot està aturat. En plena dictadura del general Franco la propaganda (interna) del regim per vendre als seus "súbdits" l'excel.lencia del sistema franquista, mantenir l'optimisme entre els ciutadans i fer-lis creure que el país era l'enveja de tot el món eren constants.  Cap govern de la UCD, ni del PSOE de Felipe González, ni del PP d’Aznar havia tingut mai la gosadia de nomenar un ministre de cultura amb el perfil ideològic d’Ángeles González Sinde.
 El lideratge de política espanyola i catalana segueixen avançant inexorablement cap a la crisi total i la desafecció dels ciutadans. Aquesta situació es produeix per: les decisions dels que manen (socialistes) i la manca de memòria, dels propis polítics, en les seves declaracions als mitjans de comunicació, que els ciutadans consideren, si més no, com a irresponsables i demagògiques. La cosa és complica per moments. La llum al final del túnel de la crisi (2010) que, alguns analistes i polítics creien veure, era més producte de la imaginació que de de la realitat. Quins trons que tenen aquesta gent! Aquesta és l'expressió que m'ha sortit, en mig del bar on prenia café aquest matí, quan he llegit en el Periódico de Catalunya que: "Saura vol superar la cultura del no". L'any 2011 és la data fixada perquè entri en funcionament el nou hospital de Sant Joan de Reus. Una infraestructura aprovada per unanimitat per tots els grups polítics (PSC,CiU, ERC, PP i ICV) que en aquell moment formaven el consistori. Ara bé... Últimament està de moda, entre alguns partits i/o polítics, el que en diuen marcar perfil propi, marcar "paquet" etc... Avui s'ha fet saber que ja hem arribat a la xifra de 3.500.000 aturats i el govern del PSOE i els seus "escolanets" segueixen sense procurar, proposar i establir mesures reals contra la crisi. El passat nou de febrer publicava un post titulat El setge s'està tancant, en el que repassava tots els moviments i estratègies polítiques del PSOE ( prohibició de presentar-se a les eleccions d'Euskadi a algunes llistes), només amb la, única, finalitat d'assegurar-se que les candidatures nacionalistes no sumessin. Algunes notícies encara em sorprenen i no per la notícia en si mateix sinó per els dubtes i/o les preguntes sense resposta (moltes vegades estúpides) que et queden al final de la lectura. Avui en el Periodico de Catalunya, sota el títol, L'exemple de les regidores de Lleida podem llegir el següent:
Avui reprodueixo, val la pena llegir-lo, l'editorial que en Jordi Pujol ha escrit en el butlletí del Centre d'Estudis Jordi Pujol. Com ens avança en el títol encara hi ha motius per l'esperança i per l'orgull. Esperança de poder forjar entre tots una nova societat, una nova Catalunya i orgull de ser catalans per damunt de totes les adversitats i dificultats.  Des de fa uns dies els diferents components del que anomenem comunitat educativa (alumnes, pares, personal administratiu i de serveis, professors i mestres etc...) tenim, per debatre, damunt la taula un nou tema que portarà cua: el nou calendari escolar. Fer un calendari escolar racional, aquí al nostre país, és complicat i més si les vacances de Nadal s'allarguen una setmana més que a la resta d'Europa. El divendres passat, de matinada, uns bretols van esclafar el vidre de la porta del conductor del cotxe de la meva filla. "El silenci és un amic que mai et traeix" (Confuci) TV3 i Catalunya Ràdio van néixer amb, entre d'altres, la clara voluntat de ser una eina més en la normalització del nostre país. Avui, lamentablement, assistim a un retrocés del català en ambdós ens.  Cada dia que passa els diferents governs multipliquen les mesures econòmiques (amb més o menys èxit) per fer front i superar, el més aviat possible, la crisi que ens ofega. |
Accés de l'autorVisites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
CategoriesEls meus enllaçosALTRES ENLLAçOS
BLOCS PERSONALS
BLOCS REUSENCS
POLITICS
SAX ARS BAND
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
