Duran i Lleida es defensa. Diu que el seu vídeo preelectoral no és xenòfob. No sé si ho és, però, sincerament, m'en fa tota la pudor, de xenòfob.
Del que estic absolutament convençut és que aquest vídeo és oporunista i populista fins a la repugnància, i ha estat concebut amb una total manca de principis ètics i pensant només en el rèdit electoral, i de cap manera orientat a fer una contribució positiva a la societat amb una proposta política constructiva. Si no és xenòfob, com a mínim, sembla una obra d'éssers mesquins i covards. [continua]
La seqüència del vídeo que ha provocat les acusacions de xenofòbia és la que fa rederència a un hipotètic pare magribí que no vol que la seva filla faci educació física a l'escola.
En el seu bloc, Duran Lleida al·lega que cal enfrontar les conseqüències de la immigració i no ocultar-les, i que els nouvinguts han de respectar les nostres lleis, conèixer els seus drets i complir els seus deures com a ciutadans, alhora que se'n respecten els seus deures. També diu que l'increment de població comporta la necessitat d'atendre a millores en els serveis educatius o sanitaris, per exemple, i que no voler veure aquests problemes es pot girar contra els mateixos immigrants... Gens de xenofòbia en aquest discurs, només pura hipocresia, perquè tota aquesta assenyada argumentació no té res a veure amb la intencionalitat real del vídeo i molt menys en la seva ressolució final.
No crec que la manera d'afavorir un bon clima de convivència i una situació social òptima per a la correcta acollida i integració dels immigrants sigui assenyalant amb el dit un col·lectiu concret, marcat, a més, per estigmes i prejudicis, generalitzacions sempre injustes que a poc a poc es van fent manifestos en la nostra societat i que no falta qui els alimenti i engreixi de manera interessada.
És cert que es dónen aquests casos. És cert que alguns ciutadans d'altres països han d'aprendre i acceptar els drets i deures ciutadans que regeixen la nostra convivència. Però també és cert que no són els únics que necessiten aquest aprenentatge. El titular del diari que apareix en primer terme al vídeo podria dir, per exemple, "Ultrasur i boixos nois s'enfronten amb ús d'armes blanques", o bé "Una banda d'ultradreta agredeix un ciutadà perquè és homosexual", o bé "Centenars d'empresaris s'aprofiten i exploten immigrants sense papers" o bé, "L'oferta d'ensenyament del català i de les escoles per a adults són insuficients per a la demanda dels immigrants", o bé "Un pare ultracatòlic no vol que el seu fill faci Educació per la Ciutadania". I podríem continuar amb molts més possibles titular per a problemes prou importants. Tant o més importants que el de l'exemple del vídeo. Deixeu-me'n afegir un més: "CiU, a partir de gestions realitzades per Unió, salva al Congreso de los Diputados els símbols franquistes de l'Església".
Curiosament, no tria cap d'aquests exemples. No és rendible electoralment, i, no ens enganyem, la funció d'aquest vídeo no és pedagògica —com semblaria a la vista dels arguments de Duran al seu bloc—, sinó pura i totalment utilitària.
Duran prefereix fer esment d'un col·lectiu determinat. L'apel·lació explícita d'un hipotètic ciutadà magribí que observa una conducta que cal esmenar, sí que és una càrrega de profunditat cap a la sensibilitat pública, una activació directa i brutal dels ressorts més viscerals de part de població que veu amb preocupació i por la diversificació cultural i religiosa de la població catalana. No és la gravetat del problema el que importa denunciar, sinó que només es vol aprofitar una sensibilitat social, aquells punts en què tots podem ser més manipulables, en els punts en què ens podem arribar a moure per prejudicis irracionals o ens poden dibuixar un panorama esbiaixat.
I ara que algú em justifiqui que un pare tingui dret a apartar el seu fill de l'assignatura d'Educació en Ciutadania per raons de consciència i de creences religioses, i un altre pare no té dret a prohibir que la seva filla faci gimnàstica per raons idèntiques. És que les fantasies metafísiques d'un són més vàlides que les del l'altre? És que el fanatisme catòlic és més justificable que l'islàmic?. La ignorància i la mala llet, són menys verinosos si són també tradició nostrada?. I la diferència i perillositat social entre Rouco i qualsevol imam integrista, és tan notable alhora de voler imposar la seva moralitat a creients i no creients a través de les lleis de l'Estat i en nom de les seves respectives supersticions primitives?.
Això són prejudicis. Els prejudicis que porten a destacar un o un altre problema social a l'hora de seleccionar els arguments d'una estratègia electoral. Els prejudicis que porten a centrar en un col·lectiu específic tota la responsabilitat d'un repte com és la convivència en la diversitat, la integració de nouvinguts a un sistema de drets i deures que ens permet una convivència harmònica i ens indica un model de ciutadania responsable i implicada imprescindible per a una democràcia de qualitat. Perquè al costat de molts nouvinguts que es resisteixen a una integració a la nostra societat, hi ha també moltes altres persones que els rebutgen d'entrada —globalment, també als que s'esforcen per integrar-se—, especialment si són perceptibles diferències ètniques. I no és tant important trencar els prejudicis d'uns com els dels altres perquè la convivència i la cohesió social siguin possibles?.
Naturalment, senyor Duran, jo l'entenc. En una situació conflictiva és altament rendible cercar la identificació emotiva dels qui voten. I els que no voten, doncs mala sort que tenen, perquè els toca fer de "l'altre", de boc expiatori, d'instrument útil al servei dels interessos . I si cal enllardar-se dels prejudicis i la xenofòbia que justament dificulten les solucions que vostè diu proposar, doncs què hi farem, vingui la brutícia, que ja ens tapem el nas. Qui ha dit que no es pot ser demòcrata i cristià si no es respecta a les persones?.
En el seu bloc, Duran Lleida al·lega que cal enfrontar les conseqüències de la immigració i no ocultar-les, i que els nouvinguts han de respectar les nostres lleis, conèixer els seus drets i complir els seus deures com a ciutadans, alhora que se'n respecten els seus deures. També diu que l'increment de població comporta la necessitat d'atendre a millores en els serveis educatius o sanitaris, per exemple, i que no voler veure aquests problemes es pot girar contra els mateixos immigrants... Gens de xenofòbia en aquest discurs, només pura hipocresia, perquè tota aquesta assenyada argumentació no té res a veure amb la intencionalitat real del vídeo i molt menys en la seva ressolució final.
No crec que la manera d'afavorir un bon clima de convivència i una situació social òptima per a la correcta acollida i integració dels immigrants sigui assenyalant amb el dit un col·lectiu concret, marcat, a més, per estigmes i prejudicis, generalitzacions sempre injustes que a poc a poc es van fent manifestos en la nostra societat i que no falta qui els alimenti i engreixi de manera interessada.
És cert que es dónen aquests casos. És cert que alguns ciutadans d'altres països han d'aprendre i acceptar els drets i deures ciutadans que regeixen la nostra convivència. Però també és cert que no són els únics que necessiten aquest aprenentatge. El titular del diari que apareix en primer terme al vídeo podria dir, per exemple, "Ultrasur i boixos nois s'enfronten amb ús d'armes blanques", o bé "Una banda d'ultradreta agredeix un ciutadà perquè és homosexual", o bé "Centenars d'empresaris s'aprofiten i exploten immigrants sense papers" o bé, "L'oferta d'ensenyament del català i de les escoles per a adults són insuficients per a la demanda dels immigrants", o bé "Un pare ultracatòlic no vol que el seu fill faci Educació per la Ciutadania". I podríem continuar amb molts més possibles titular per a problemes prou importants. Tant o més importants que el de l'exemple del vídeo. Deixeu-me'n afegir un més: "CiU, a partir de gestions realitzades per Unió, salva al Congreso de los Diputados els símbols franquistes de l'Església".
Curiosament, no tria cap d'aquests exemples. No és rendible electoralment, i, no ens enganyem, la funció d'aquest vídeo no és pedagògica —com semblaria a la vista dels arguments de Duran al seu bloc—, sinó pura i totalment utilitària.
Duran prefereix fer esment d'un col·lectiu determinat. L'apel·lació explícita d'un hipotètic ciutadà magribí que observa una conducta que cal esmenar, sí que és una càrrega de profunditat cap a la sensibilitat pública, una activació directa i brutal dels ressorts més viscerals de part de població que veu amb preocupació i por la diversificació cultural i religiosa de la població catalana. No és la gravetat del problema el que importa denunciar, sinó que només es vol aprofitar una sensibilitat social, aquells punts en què tots podem ser més manipulables, en els punts en què ens podem arribar a moure per prejudicis irracionals o ens poden dibuixar un panorama esbiaixat.
I ara que algú em justifiqui que un pare tingui dret a apartar el seu fill de l'assignatura d'Educació en Ciutadania per raons de consciència i de creences religioses, i un altre pare no té dret a prohibir que la seva filla faci gimnàstica per raons idèntiques. És que les fantasies metafísiques d'un són més vàlides que les del l'altre? És que el fanatisme catòlic és més justificable que l'islàmic?. La ignorància i la mala llet, són menys verinosos si són també tradició nostrada?. I la diferència i perillositat social entre Rouco i qualsevol imam integrista, és tan notable alhora de voler imposar la seva moralitat a creients i no creients a través de les lleis de l'Estat i en nom de les seves respectives supersticions primitives?.
Això són prejudicis. Els prejudicis que porten a destacar un o un altre problema social a l'hora de seleccionar els arguments d'una estratègia electoral. Els prejudicis que porten a centrar en un col·lectiu específic tota la responsabilitat d'un repte com és la convivència en la diversitat, la integració de nouvinguts a un sistema de drets i deures que ens permet una convivència harmònica i ens indica un model de ciutadania responsable i implicada imprescindible per a una democràcia de qualitat. Perquè al costat de molts nouvinguts que es resisteixen a una integració a la nostra societat, hi ha també moltes altres persones que els rebutgen d'entrada —globalment, també als que s'esforcen per integrar-se—, especialment si són perceptibles diferències ètniques. I no és tant important trencar els prejudicis d'uns com els dels altres perquè la convivència i la cohesió social siguin possibles?.
Naturalment, senyor Duran, jo l'entenc. En una situació conflictiva és altament rendible cercar la identificació emotiva dels qui voten. I els que no voten, doncs mala sort que tenen, perquè els toca fer de "l'altre", de boc expiatori, d'instrument útil al servei dels interessos . I si cal enllardar-se dels prejudicis i la xenofòbia que justament dificulten les solucions que vostè diu proposar, doncs què hi farem, vingui la brutícia, que ja ens tapem el nas. Qui ha dit que no es pot ser demòcrata i cristià si no es respecta a les persones?.
potser si que duran tira la pedra i
amaga la mà però com a mínim genera debat ja que
si la immigració es considerat un dels 3 principals problemes
pels catalans, fer mut i a la gàbia com la majoria de partits
amb el típic és bo per la economia és no
donar-li solucions al votant i que al final acabi votant partits
tipus PxC que en parlen sense embuts. A més duran centre el problema en el col.lectiu musumlà i per mi el problema són tots, ho fa d'aquesta menera pq no està en contra de la immigració ja que el sector negocis s'ha esta fent d'or amb l'explotació d'ells i la baixada de sous (oferta i demanda), sinó que ho fa per motius religiosos.
tu dius:
"Un
pare ultracatòlic no vol que el seu fill faci Educació
per la Ciutadania".
Jo no sóc pare i sóc
ateu i estic encontra d'aquesta assignatura ja que adoctrina en la
religió "progre". En tot cas aquests temes depenen
dels pares, ja que hi ha gent que creu que la democràcia
(monarkia-parlamentaria) no és el millor sistema de poder ni
tp creu en el capitalisme i pensa que la homosexualitat no és
natural o en tot cas és una conducta sexual minoritària
que no es té que posar al mateix nivell. En tots aquest temes
no hi ha cap punt de vista únic i per tant són els
pares qui decidiran que ensenyar-li.
Si em dius són els valors de la constitució, jo no la vaig votar i a l'estatut vaig dir que no.
Si al menys jo volia que
treiessin la religió de l'escola que me la canviïn per
una altra em sembla que anem de mal en pitjor, a més has de
pensar que el dia que el PP mani agafarà aquesta assignatura i
la convertirà a la seva moral igual que han fet els
socialistes. A l'escola tenen que ensenyar llegir i sumar i en tot
cas el professorat, si és bó, té que transmetre
valors humanistes..
Insisteixo. D'acord que és necessari "atacar" determonats problemes relacionats amb la immigració i que és vital socialment i nacionalment integrar adequadament aquestes persones. Fins i tot no puc dubtar que aquestes siguin les intencions de Duran i els seus com a plantejament polític.
Però el que critico és en el pla del plantejament electoral, o electoralista. I aquí hi ha aquest vídeo. I és a això i només a això al que em refereixo. I dic que s'ha fet amb molt mala orientació, en la direcció contrària a la ressolució del problema, assenyalant cap al més feble, amb un recurs fàcil, de manera injusta i covarda, amb oportunisme i només per càlcul electoral. Una explotació inadequada i immoral d'un problema important.
Pel que fa a l'assignatura de ciutadania, a mí m'és igual que un digui que no vol fer gimnàstica o que un altre em digui que no vol fer aquesta assignatura si el motiu és, en ambdós causos, una faula indemostrable, estrambòtica i inverossímil elevada a categoria de veritat absoluta i moral universal que ens regula els detalls i intimitats més recòndits del nostre comportament. Per a mí, qualsevol fanatisme religiós és perniciós, sigui del signe que sigui, i aquest exemple era per a demostrar que l'elecció del contingut del vídeo no és gens neutral, i que és oportunista i covard, perquè vol treure vots a base d'assenyalar amb el dit els que només són una part del problema i estan en situació més feble en aquest cas: un col·lectiu no-votant i estigmatitzat.
Pel que fa a la teva posició d'ateu, i també com a ateu i independentista, et diria que aquesta assignatura depèn sobretot de la qualitat humana del docent. En el seu plantejament recull competències personals molt importants, com el raonament crític, les relacionades amb les habilitats socials, l'autoconeixement, el compromís amb allò públic, i llibertat d'opinió, la tolerància a la frustració, la ressolució pacífica de conflictes,... tots ells elements presents en el currícul·lum de manera transversal fins ara, i actualment organitzats en aquesta assignatura. Així que si el docent és competent i vol contribuir a formar persones lliures i ciutadans crítics, pot fer-ho. Pel que fa als exemples que poses —sistema econòmic, constitució, monarquia... —, crec que si els nostres fills s'habituen a contemplar-los amb el prisma d'aquestes eines personals que he enumerat altres que ara no recordo, estarem aconseguint allò que pot millorar la nostra societat i el nostre país. I el primer pas és que el meu fill aprengui com és el sistema on viu i s'acostumi a documentar-se per a formar-se opinions, i no que sigui un total desconeixedor (i desinteressat) respecte a com funionen les institucions i com són les lleis sota les que viu, i les decisions que prenen els governs que l'afecten. Per exemple, i prenent el cas dels homosexuals com tu em dius, està clar que tothom té la llibertat de pensar que la aquesta opció és més o menys "normal", però tohom ha d'aprendre que aquesta opinió personal no ha de justificar una disminució de cap dret de les persones que prenen aquesta opció. Viure i deixar viure, no imposar la teva visió moral als altres i llibertat per a viure la intimitat com es vulgui entre adults, sense judicis de valor dels legisladors que es derivin en prejudicis i diferències a l'hora de fer les lleis. És a dir, que ningú caigui en la temptació de voler imposar la seva moral a la dels altres a través de lleis estatals, com vol fer l'església Catòlica. I pero això es posen com es posen amb aquesta assignatura.
I al capdavall, moltes assignatures són susceptibles d'intents de manipulació ideològica: geografia, història, filosofia, ciències naturals..., de manera que l'exemple que poses d'un possible govern del PP encara faria més oportú que els docents a Catalunya disposin de l'eina d'una assignatura orientada a contemplar l'entorn de manera crítica i informada, i amb continguts i textos orientats a una ètica laica i no a la moral religiosa, per una vegada a la història.
Tb m'imagino que l'assignatura voldrà potenciar valors com la tolerància, la solidaritat etc... Són valor nobles però la societat en que vivim, agradi o no, aquests valors fan més nosa que servei, per "triomfar" és té que ser insolidari, competitiu i despietat...
Llavors estem formant alumnes que un cop acabin els estudis i es trobin en el món real no sabran com funcionar. Pq no vivim en una societat socialista sinó en una de capitalista-depredadora.
Crec que aquest tipus de coses haurien de quedar a la decisió dels pares i penso que seria més útil que s'ensenyes nocions bàsiques d'economia, de política, de tècniques de manipulació de masses (per quan te l'apliquin a tu) i de lleis que no l'assignatura del movimiento. Una exemple de manipulació si estàs a favor de l'assignatura ets un ciutadà exemplar i sinó ets un taliban.
Enlloc que cadascú tregui conclusions per ell mateix segueixen el dogma de la seva religió i el que diuen els seus bisbes o polítics. D'aquesta manera, movent-nos com si fossim un remat, mai tindrem un societat més lliure i justa. Sinó més esclava i aborregada, que pensin ells per mi.
Jo sóc del parer que ja hem fet prou i més del que molts països han fet acollint immigrants. Mentre tinguem bosses d'immigració no integrada (i vull pensar que integrable), pobles sencers d'immigració hispana que en 40 anys no han fet ni un pas per integrar-se, no podem acollir-ne més, perquè les conseqüències després ja sabem les que seran. Mentre no siguem un país normal amb recursos i capacitat per gestionar aquest problema per nosaltres mateixos, crec que qualsevol iniciativa directa o indirecta per limitar més fluxes migratoris al país o per afavorir-ne la marxa serà bona. Una moraròria de dues generacions em sembla necessària.
Ara em direu de tot. Tan me fa.
En el meu escrit no intento negar moltes de les coses que dius tu, no dubto que seigui necessari un debat realista sobre els problemes associats a la immigració.
El que critico del vídeo d'en Duran és que, justament, simplifiqui aquesta qüestió tan complexa a la mida d'un clixé gens beneficiós per a la ressolució dels problemes perquè, novament assenyala amb el dit un col·lectiu justament ja molt afectat per prejudicis xenòfobs. Intento demostrar en l'article que aquesta elecció és interessada, mesquina i covarda, que no té ni una orientació ni una utilitat constructives, i que, al contrari, és una acció deliberada de cerca de vots fàcils.
Tots tenim algun punt de desconfiança respecte al que és diferent i desconeixem, entre nosaltres hi ha molts prejudicis injustos i fem generalitzacions perilloses; i també són xenòfobs —entre ells i respecte a nosaltres— fins i tot alguns dels immigrants que arriben a casa nostra, en una demostració que la estupidesa humana no té fronteres ni geogràfiques ni culturals.
Denuncio que, al meu parer, el vídeo de Duran s'aprofita electoralment d'aquests prejudicis i "clixés", en comptes de plantejar un debat polític seriós i constructiu. I si llegeixes amb atenció el que dic sobre el bloc del Duran, veuràs que només en critico que no té res a veure amb al vídeo, i reconec que són arguments més que plausibles en un debat respecte als problemes que planteja la immigració.
I no és qüestió de "bonisme", sinó més aviat al contrari. Com que fins i tot coincideixo amb gran part del que tu mateix dius, i sóc conscient de la importància del problema, justament per això, sóc especialment sensible a qualsevol acte que al meu parer en comptes d'aportar vies de debat i solució racionals, justes i mesurades, introdueixi elements de distorsió que només fan que dificultar la formulació de solucions, si no a empitjorar la situació.