Admetre que la crisi serà realment preocupant i entossudir-se a no plantejar el problema de la clau de la caixa és temerari i irresponsable. Alertar del
risc de revolta social davant l’atur i entossudir-se a no plantejar el problema de la clau de la caixa és temerari i irresponsable. Constatar un
augment preocupant de l’atur, també. Totes aquestes realitats econòmiques exigeixen dels nostres representants polítics un control més eficaç dels recursos públics. Però no només contra eventuals casos de corrupció i malbaratament, sinó sobre la principal sangonera econòmica que patim: l’Estat espanyol.
Centrem les crítiques en les persones que en són responsables. El conseller d’Economia Antoni Castells diu que “
no pot ser que no pot ser que el 9 % del PIB català se’n vagi“. No pot ser? I què té previst fer? La solució ha de passar per la nostra sobirania financera. Tothom ho sap i ho entén. Mentre l’Estat tingui poder sobre els nostres recursos, la sagnia no s’acabarà. És, per tant, temerari i irresponsable no fer una declaració unilateral d’independència que permeti al país controlar de manera sobirana els seus recursos econòmics. Ni Castells ni Montilla sembla que ho entenguin. Són uns pèssims gestors.
Contra la seva actitud, la societat civil dóna exemple i proposa un Acte de Sobirania. Sobirania és excel·lència, és fermesa, és solidaritat, és cohesió, etc. Ho és tot. Voler continuar dins un estat que t’escanya i et degrada no té cap sentit més enllà d’una vaga identificació sentimental d’una minoria de la població. Hem de ser pràctics. En PDF adjunt teniu el culebrot de l’Estatut.
En qualsevol empresa humana hi ha els rols de polític (que fa l’estratègia), gestor (qui manega els recursos per fer-la possible) i tècnic (qui duu a terme les accions necessàries).
Els polítics no són gestors, ni estan capacitats ni els pertoca fer-ho. Ells han de fer estratègia, planificar i concebre plans d’actuació eficaços i envoltar-se dels millors tècnics i gestors per dur-ho a terme.
EL Montilla no és un polític. És un càrrec de partit i prou.
El Castells no és un polític. És un acadèmic.
I al darrera hi ha un govern que no fa política, sols guanya temps i deixa anar tics mediàtics a conveniència.
Amb aquesta gent no es pot fer res. Res de res.
Fa 300 anys que tenim un estat-sangonera i mira si n’és de potent Catalunya que hem progressat, malgrat tot. Ara! el que ja costa més és tenir un altre sangonera anomenada tripartit, és a dir, en lloc d’una, DUES!!, que ha aumentat la despesa en sous a funcionaris i alts càrrecs en un 42% en DOS ANYS, que no para de pagar “estudis” tant ùtils per la Nació com “la construcció d’un Monopoli de tres dimensions”, “les costums del rat penat nan”, “el cultiu de la horxata de xufa”, “el cultiu de la cloïsa brillant” i d’altres que son còpies de pàgines d’internet a un preu de entre 11.900 i 30.000 € cada estudi…i n’hi ha un fotiment!!. Un govern que ha aumentat el funcionariat en 70.000 nous funcionaris.
Un govern que administra un presupost de 36.000 milions d’euros i quasi res funciona. L’ùltim presupost administrat per CiU, el més gran que mai administrá, fou de 16.000 milions i les coses, com per exemple la sanitat, funcionaba infinitament millor que ara. I la cosa te conya, perqué aquest aument de presupost del que ha gaudit el tripartit és degut al denostat Pacte del Majestic, perqué en cinc anys i mig, el tripartit ha sigut incapaç d’arrebassar al “gobierno amigo” cap millora en el finançament. Ni cinc, res!… ni li traurá.
La sort és que el tripartit PSOEmontillista d’incompetents te els dies comptats.