Blog d'en Xavier Mir

En la línia de l’article del
matí de passar una mica del soroll mediàtic de les
eleccions, faig una ullada als darrers apunts de la XBS perquè
avui és un dia d’especial vitalitat, diversitat i interès.
La XBS té vida pròpia. Al matí us informava que
en Toni Sellas ja ha
penjat el podcast de la presentació de la XBS el 28 de
novembre passat a Òmnium Cultural. Ara mateix, un dels temes
estrella és el nou rànquing de Bloguzz. Ja en vaig
parlar fa uns dies (el dia
16 concretament) i no vaig veure que ningú fes cas
d’aquest nou rànquing, però finalment avui sembla que
la cosa esclata. Si no ho recordo malament, va ser fent una ullada a
la procedència de les visites amb l’Statcounter.
Normalment les procedències són recurrents, de manera
que quan veig alguna adreça nova m’agrada fer-hi una ullada.
No n’havia sentit a parlar mai i no deu fer gaire que funciona.
Alguns blocaires ja s’hi han referit, amb al·lusions directes
(Marc Belzunces) o indirectes
a aquest bloc perquè, com ja vaig dir, apareix en la primera
posició.

Un altre debat és el del
comportament electoral el 9 de març. Alexis Vizcaino, amb qui
compartiré taula dissabte a la Catosfera
de Granollers per parlar de blocs i nació (juntament amb Dani
Solano i Jordi Font), aposta pel vot en blanc com a manera de
plantar-se. Des del meu punt de vista, continuo apostant per
qualsevol cosa que no sigui quedar-se a casa. Veig francament difícil
consensuar una posició unitària alternativa a
l’abstenció, però ara que sabem que la PDD aprofitarà
el dia per recollir signatures, ja em sento una mica més
motivat per seguir la jornada. Un cop més, és la
societat civil qui dóna sentit i valor afegit a les coses.

Parlant de societat civil, avui he
tingut ocasió d’assistir a un debat-seminari amb Jordi Sànchez
organitzat pel Cercle
pel Coneixement. Haig de reconèixer que no en sabia res,
d’aquest grup, i que la sensació ha estat molt positiva. Al
voltant d’una bona taula s’han pogut sentir idees interessants al
voltant del sistema educatiu a Catalunya. M’he pogut assabentar que
el model Rosa Sensat ja no té el consens que havia tingut,
s’ha parlat d’escola pública, concertada i privada, del nivell
d’anglès, de l’entorn familiar. Han estat dues hores
profitoses. Agraeixo a Enric Canela que em posés en
coneixement d’aquestes activitats i remarco com a curiositat que la
invitació a l’acte m’ha arribat via Facebook. Per a qui digui
que el món virtual ens incomunica, un exemple del contrari.

I gairebé per acabar, avui ens
hem trobat un titular a Vilaweb
que es referia a les illes Fèroe, on hi ha hagut eleccions i
resulta que han guanyat els independentistes. Potser que es comenci a
assumir amb normalitat a Europa, i sobretot a l’Estat espanyol, que
les nacions podem decidir tenir un estat propi. Ara que és
actualitat, obrir el debat és oportú. Per això
mateix valoro molt positivament la Declaració
d’Edimburg. Anem fent camí, i malgrat algunes opinions, el
fet que Esquerra sigui al govern hi ajuda. A vegades es
sobredimensionen aquells aspectes en què PSC punxa esquerra, i
s’infravaloren o negligeixen aquells en què ERC marca gols al
PSC. Cal tenir en compte que, per sobre de la batalla dels fets, hi
ha la batalla de les percepcions. I que una bona crítica
sempre és enriquidora, però que el discurs de les
pedres a la teulada no ens beneficia en res. Ja ho he escrit en
altres ocasions.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!