Les darreres setmanes hem vist una campanya que deia que el dia 2 La Vanguardia no canviava. Ja ha arribat el dia 2 i La Vanguardia, un diari potent amb una gran quota de mercat al Principat, no ha canviat.
El diari ha reduït la mida, ha posat un poc més de color i ha situat la graella televisiva a la darrera pàgina del llibret sèpia, però segueix sent en castellà.
Ens costa entendre que la direcció del diari i del Grup Godó no hagi aprofitat aquest moment per fer, com a mínim, una edició en català. Suposem que tenen estudis de mercat que desaconsellen aquesta opció. També suposem que la societat catalana i el mercat no es mereixen ni demanen una edició en català.
Bé que no van plantejar-se fer l’emissora de ràdio en castellà! Suposem que RAC1 és en català perquè, molt abans, molta altra gent ja havia trencat els tabús i havia apostat per fer la ràdio amb la llengua pròpia. Estem completament segurs que una Vanguardia en català seria un motiu més de compra per molts ciutadans.
El dia 2 no va canviar l’idioma de La Vanguardia ni tampoc la seva línia editorial. És prou lamentable l’enfocament que ha fet sobre els actes en contra de la monarquia i a favor de la llibertat d’expressió que diferents col·lectius, la majoria vinculats a l’Esquerra Independentista, han dut a terme els últims dies. Conegut era l’afany monàrquic del diari i s’ha tornat a demostrar amb la defensa aferrissada que han fet d’aquesta retrògrada institució.
Davant de tot això podem dir ben clar que La Vanguardia malauradament no ha canviat gens.
____________________________________________________________________________