Fòrum Narcís Monturiol

Ahir al capvespre, i avui abans d’anar a la feina, he seguit per internet les darreres negociacions entre el FMI, el BCE i el totpoderós govern de l’Alemanya d’Àngela Merkel i els representants d’un govern – digne d’aquest nom- de la ciutadania grega.
No faré demagògia esquerranosa de la crisi de la UE i de la crisi grega, entre d’altres coses perquè sóc quasi analfabet en economia, però estic segur que persones de bona voluntat de tota la vella Europa s’han entristit veien el vassallatge de tots els seus governs amb els bancs i el capital financer internacionals.
Tsipras i els seus ministres d’economia han demostrat ser valents i intel•ligents quan només amb el suport de gran part de la ciutadania de la Grècia que ells ara representen han negociat a cara de gos amb la dictadura financera europea i internacional. Potser han estat un pèl agosarats?
Hom diu que Grècia quasi no té economia productiva, tothom evadeix impostos o fa petites trampes comptables
L’àgora mediàtica nostrada (pública o del grup Godó) amaga o oblida deliberadament la història dels darrers 100 anys d’un petit país que s’enfrontà amb el feixisme italià, que va ser ocupat pels nazis, que patí una guerra civil i dues dictadures militars.
On eren els inversors? Drassanes, vaixells? Armadors com Onassis i Niarkos van ser sàtrapes multimilionaris sense cor ni pàtria.
Els seus descendents són més opacs, com em deia l’amic Lluís, ja no són grecs són ciutadans que viuen als seus paradissos fiscals o a illes / paradís.
Agosarats els de Siritza ? Potser sí . Un grup de grecs que ja són un punt de referència per a l’esquerra social i política emergent no és prou per doblegar les oligarquies dominants.
Catalunya i Grècia tenen lligams històrics i colonials (Roger de Llúria, Pere el Cerimoniós); certament moriren almogàvers i soldadesca de Tessàlia però segur que també va haver amor entre aquelles xusmes i les dones que hi malvivien … i amistat.
Avui el viatge a Ítaca és també llarg i ple de contradiccions.
Sortosament entre les mal anomenades, “confluències independentistes” i “confluències d’esquerres “ hi ha persones que són solidàries amb les poblacions més febles de tota la Mediterrània .
Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia. (Kavafis)

Xavier

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!