Fòrum Narcís Monturiol

Amigues i amics,

A causa de problemes logístics no vam penjar al bloc el resum del primer debat d’aquest any, celebrat el dia 29 de gener a l’IDAEA ( Institut de Diagnosi de l’Aigua i Estudis Ambientals).

Sota el títol de l’”esquerra necessària” va dissertar el filòsof, escriptor i humanista Josep Ramoneda, president de l’Institut de Recherche et Innovation de París i col·laborador de “El País”, l’Ara i la Cadena Ser.

Vam participar-hi 30 persones i després d’una hora d’exposició per part d’en Ramoneda es va fer un debat la durada del qual va ser d’uns tres quarts d’hora.

Vam començar a les 19:15 i vam finalitzar a les 21:00.

Va presentar l’acte en Xavier Fusté, el va moderar en Josep Mª Torres, i en va fer la cloenda en Joan Grimalt, els tres membres del Fòrum Narcís Monturiol.

En Ramoneda va fer primer un anàlisi històric per tal d’explicar  el  per què  de la desorientació o inexistència de l’esquerra real , un cop enfonsats els sistemes de tipus soviètic i el desconcert o renúncia a la transformació de la socialdemocràcia clàssica.

En el capitalisme industrial hi havia un cert equilibri. L’empresa era un espai físic. El capital estava allí. Però el capital financer, és un capital líquid. Pot estar per tot arreu o enlloc, segons convingui. En aquella situació la política tenia una certa capacitat de posar límits. En els Estats- Nació però aquest límit s’està trencant.

Aquesta situació comença a prendre cos en els anys 80 (Margaret Tatcher i Ronald Reagan). La història però podria venir de més lluny. Segons Foucault, la gènesi del Neoliberalisme se situa a l’Alemània de la Postguerra, en la reconstrucció del país, el “Miracle Alemany”. El sistema Neoliberal va produir un creixement econòmic i el SPD va acceptar el model. Dins aquest esquema, la Societat no existeix, només hi ha individus, i l’Esquerra, davant aquesta situació no té un discurs alternatiu, de manera que acaba mimetitzant el discurs de la Dreta. Per exemple Tony Blair o J.L. Rodríguez Zapatero.

La crisi actual no és només una crisi econòmica. Té un fort component ideològic. És a dir, és una crisi interessada. En resum, és una crisi complexa que té tres vessants: Crisi cultural, moral i política. Cal recuperar la política per posar límits a l’economia.

Les crisis són oportunitats. Davant l’a insensibilitat dels poders públics, es comencen a configurar moviments socials que comencen fent visibles els perdedors per recuperar la idea de justícia, essencialment com a resposta davant la injustícia flagrant. Cal però revindicar la importància de la política

 Va reivindicar la Raó front el Nihilisme , sense ignorar el paradigma de la mundialització i l’hegemonia total i global del capitalisme financer amb les crisis subsegüents als EEUU i a la UE , sense oblidar als països anomenats “emergents”.

Va intentar redefinir l’esquerra com una actitud que es mou entre els valors del progrés social, la justícia, el internacionalisme, la cultura de la transgressió, i el desig d’igualtat i fraternitat.

Va defensar un nou humanisme; en el context de les difícils  relacions actuals Catalunya- Espanya, va explicar un munt d’exemples en aquest sentit, va donar per tancada la transició, i sense amagar-ne les dificultats va apostar pel dret a decidir i l’Estat Propi.

En el col·loqui posterior  van intervenir 8 persones, que van estar d’acord amb el filòsof i humanista amb matisos.

En Ramoneda va respondre argumentant que una crisi sempre havia estat una oportunitat per l’esquerra però ara, en aquesta crisi, no hi és no se l’espera. Avui els esdeveniments corren més que les idees, segons deia en Xavier Robert de Ventós, i això crea confusió. Abans, les classes altes se sentien intimidades. Ara falta capacitat d’intimidació per part de la Societat. Per què?

Tanmateix algunes intervencions van palesar que la qüestió ambiental havia quedat fora del debat: En Ramoneda va admetre  ser feble en aquest camp i ens passa la feina als assistents, doncs una majoria erem ambientalistes de professió o devoció.

Jordi i Xavier, Barcelona, set  de maig de 2013

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!