Fòrum Narcís Monturiol
Grup d'opinió
12 d’octubre de 2016, desfilada militar a Madrid, quatre “fatxes” a Barcelona.
A la tarda plou a tot Catalunya, també a un petit poble del Lluçanès.
Entren al Casal Popular un home i una dona. Ell és pelut, malcarat i malforjat, és el Llop del Montsant. Ella és una dona jove , guapa… és la Caputxeta Roja, almenys així l’anomena el Llop.
Mentre pugen les escales cap a les golfes del Casal, on viu la mossa, se sent una remor a la taula on la parròquia juga al dòmino.
El Llop : Què els passa Caputxeta? Quin soroll fan!
La Caputxeta: Aquests vells, quan em veuen moure els malucs mentre pujo per l’escala, els tremolen fins i tot les fixes del dòmino. No n’hi ha per tant!
El Llop pensa:Ai caputxeta! Tens la boca semblant a una dona que viu a Tortosa, els malucs d’una altra dona nascuda a Sabadell, l’encant d’una dona filla de Vic….
Un cop a les golfes seuen al voltant de la taula; la caputxeta es prepara un te i ofereix una Epidor al Llop.
La Caputxeta : Llop! Valoro positivament els quasi 7 anys del Fòrum Narcís Monturiol. Més en aquests temps de revolta, amb debats, manifestos, manifestacions… Sinó aneu amb compte entre l’ANC i els hereus del 15M us menjaran el cervell i les idees.
Per cert , sóc del parer que els dos darrers debats, el teatre i la poesia d’aquell paio nou que anomeneu el Poeta Roig us han fet reviscolar una mica.
El Llop : Potser sí que tens raó.
La Caputxeta : Estic amoïnada amb el vostre Bloc, jo que consulto sovint el Vilaweb trobo que hi manca diversitat de temes i d’autors; us esteu desinflant??
El Llop: Pocs articulistes i alguns massa repetitius… no sé pas què hem de fer.
La Caputxeta : Tinc altres observacions ! On són aquelles Nadales tan boniques escrites per tu i el Càtar de la Granadella o per en Colau d’en Ros de Gandesa…??
Et renyaré Llop, segur que no em tractes bé al Càtar, tan guapo com és! A més has perdut la memòria i ja no expliques històries tan dures i alhora tan tendres com aquella d’en Charles Dickens i en George Orwell a Grècia.
El Llop s’aixeca de la seva cadira, a la mà dreta té l’ampolla de cervesa buida.
El Llop : Hòstia no anem bé, si més no pel que fa a la Literatura.
La Caputxeta ( tastant la seva infusió): Literatura!! I els escrits de contingut científic i ambiental …. No recordes aquell de la velocitat de la llum, escrit per un tal Joan, o un sobre els espais fluvials d’un tal Lluís o Tito, ara jo també he perdut la memòria. Sort en teniu d’aquest Tito o Lluís, doncs escriu força sovint.
El Llop : Em sap greu amiga… no sé motivar-los.
La Caputxeta ( també s’alça): Va home va! No fotis. Trobo a faltar la ploma d’aquell matemàtic , de sobrenom Falstaff : La Llei d’Ohm, la dansa dels coloms…
I les dones, on són les dones!
El Llop està una mica trist, agafa la Caputxeta per les espatlles. Li fa dos petons a les galtes; tal com qualsevol home bo besaria una filla. Després, obre la porta de la cambra , a poc a poc baixa les escales i s’atansa cap al carrer, ja no plou.
La Caputxeta reflexiona : Bon amic, tenim un problema. Sóc immortal i tu ets un pobre mortal.
El Llop ja és al bosc més proper, camina amb la cua pansida. Amb el pas lent creuarà 4 o 5 comarques del Principat i arribarà, capcot, a la serra del Montsant.
Xavier
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!