Fòrum Narcís Monturiol

Per si algú no s’ assabentat, estem en campanya electoral. Diuen que ara un dels elements decisius en aquestes campanyes són els debats, i en especial els televisius.

Així ara, i en això coincideixo amb els que diuen que en saben d’aquestes coses, els mítings ja no tenen el poder que varen tenir als inicis de la democràcia, on encara assisties a algun d’ells en els que dubtaves si realment estava autoritzat o no i si en algun moment actuarien els “grisos” (ells també tenien algun paper en la funció).

Molta gent encara no coneixia bé alguns dels partits que s’hi presentaven i en aquells mítings   un es podia fer una idea de que era el que proposaven i defensaven, doncs durant la dictadura, molts dels partits, en el millor dels casos, per l’esquerra, estaven hivernats i per la dreta, no s’hi oposaven gaire al règim. En tot cas els que ja ho sabien, en absència de l’actual bombardeig de sondejos i enquestes, es feien una idea de la força que se li suposava al convocant.

Si s’omplia una plaça de toros o un palau esportiu la cosa havia anat bé i els militants i simpatitzants respectius s’animaven. La televisió, la única que existia, no tenia gaire incidència en la campanya.

Ara però la gent, en general, ja no va als mítings a conèixer els partits i els seus programes sinó que espera que li expliquin a casa ben sentadet abans o després d’un partit de l’Eurocopa o d’un programa de xafarderies.

Jo reconec que en aquesta campanya res m’ha motivat per a tornar a assistir  a un míting i que simplement he dit; “avui pot ser veuré el debat”.

N’han fet varis però amb contrast de més d’un candidat he intentat veure’n  dos; un (el gran debat) dels candidats a presidir el govern espanyol i un altre (de províncies) dels candidats per la circumscripció de Barcelona.

Ara que no ens sent ningú: no he arribat al final de cap d’ells, i m’ha sabut greu, doncs després m’he assabentat que si , que finalment varen parlar de Catalunya i es van discutir una mica i tot.

Pot ser em faig, o sóc  ja, gran, però si haig de decidir el meu vot pel que s’ha dit als debats pot ser el meu anirà a parar al timbaler del Bruc.

Bé, pot ser que a última hora me’n recordi dels grisos i finalment canviï d’intenció de vot.

Lluís

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!