Vaig nàixer en una família catòlica, gens integrista. Els pares sense adonar- se’n ens van transmetre el ” benaurats els que tenen fam i set de justícia doncs ells veuran a Déu”.
Avui, des del llindar de la frontera dels no creients estic agradablement sorprès per la dimissió del Papa.
La Santa Seu és una monarquia absoluta, i que el Rei abdiqui i doni pas al Col·legi Cardenalici és un gest racional. Quina actitud més diferent que la del seu predecessor el Papa Joan Pau II , mort després d’una agonia pública inhumana i patètica.
Tanmateix encara recordo les pugnes doctrinals de Joseph Ratzinger amb el teòleg progressista suïs Hans Küng o el seu paper com a mà dreta de l’anterior papat en la lluita amb la “Teologia de l’Alliberament” que ocasionà la seva pràctica desaparició, si més no dels “cercles oficials del Catolicisme”.
Benet XVI ha manifestat que dimiteix per cansament i per facilitar la concòrdia a la cúpula de l’Església de Roma. El crec.
Ara bé, em neguiteja que des de la nostra TV-3 o ,per citar un diari, des del “El País” s’hagin fet , respectivament, un munt de programes i d’articles escrits sobre aquest esdeveniment.
L’hegemonia cultural del pensament conservador, es fa palesa una vegada més , també sobre el fet religiós, en el medis de comunicació tradicionals de la Pell de Brau.
Que lluny estem d’una Europa que hauria de ser laica i respectuosa amb totes les creences.
Com diu el filòsof ateu André Comte-Sponville primer hauríem de discutir sobre l’existència de Déu…
El Llop del Montsant
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ratzinguer en molts ambients era un empestat…. sobretot perquè havia anat contra la teologia de l’alliberament…… els havia “perseguit” dins de l’església, …….
quan sortia darrera de Joan Pau II amb una rialleta que es posava vermella em semblava poca cosa,…..
quan el varen elegir Papa en vaig estar content, per les sensacions que desprenia i donava, per les posicions concretes coherents que adoptava, pel combat d’idees, ….fa que la religió siga religió i no politica,…
la teologia de l’alliberament no fou aillada per ell, potser s’allava tota soleta, no us sembla