Fòrum Narcís Monturiol

Grup d'opinió

17 de febrer de 2013
Sense categoria
2 comentaris

BENET XVI

Vaig  nàixer  en una família catòlica, gens integrista. Els pares sense adonar- se’n ens van transmetre el ” benaurats els que tenen fam i set de justícia doncs ells veuran a Déu”.

 

Avui, des del llindar de  la frontera dels no creients estic agradablement sorprès per la dimissió del Papa.

 

La Santa Seu és una monarquia absoluta, i que el Rei abdiqui i doni pas al Col·legi Cardenalici és un gest racional. Quina actitud més diferent que la del seu predecessor el Papa Joan Pau II , mort després d’una agonia pública  inhumana i patètica.

 

Tanmateix encara recordo les pugnes doctrinals de Joseph Ratzinger amb el teòleg progressista suïs Hans Küng o el seu paper com a mà dreta de l’anterior papat en la lluita amb la “Teologia de l’Alliberament” que ocasionà la seva pràctica desaparició, si més no dels “cercles oficials del Catolicisme”.

 

Benet XVI ha manifestat que dimiteix per cansament i per facilitar la concòrdia a la cúpula de l’Església de Roma. El crec.

 

Ara bé, em neguiteja que des de la nostra TV-3 o ,per citar un diari, des del “El País” s’hagin fet , respectivament, un munt de programes i d’articles escrits sobre aquest esdeveniment.

 

L’hegemonia cultural del  pensament conservador, es fa palesa una vegada més , també sobre el fet religiós, en el medis de comunicació tradicionals  de la  Pell de Brau.

 

Que lluny estem d’una Europa que hauria de ser laica i respectuosa amb totes les creences.

 

Com diu el  filòsof ateu André Comte-Sponville primer hauríem de  discutir  sobre l’existència de Déu…

 

El Llop del Montsant

 

  1. al bloc Jordicarrera for nucs  d’aquesta casa també ho comento.

    Ratzinguer  en molts ambients era un empestat…. sobretot perquè havia anat contra la teologia de l’alliberament…… els havia “perseguit” dins de l’església, …….

    quan sortia  darrera de Joan Pau II  amb una rialleta que es posava vermella em semblava  poca cosa,…..

    quan el varen elegir  Papa en vaig estar content, per les sensacions que desprenia  i donava, per les posicions concretes coherents que adoptava, pel combat d’idees, ….fa que la religió siga religió i no politica,…

    la teologia de l’alliberament no fou aillada per ell, potser s’allava tota soleta, no us sembla 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!