Fòrum Narcís Monturiol

Segons viquipedia, el diccionari cibernètic més emprat,una anècdota és un conte curt que narra un incident interessant o entretingut, una narració breu d’un succés curiós. Sempre està basada en fets reals, un incident amb persones reals com personatges, en llocs reals. Tanmateix, amb el pas del temps les petites modificacions realitzades per cada persona que l’explica poden derivar en una obra fictícia, que segueix sent explicada però que tendeix a ser més exagerada.

Doncs vaig a exposar una que he viscut en primera persona i que pot ser d’interès dins del context electoral en el que estem immersos.

Va succeir durant aquestes vacances, que en part he passat a l’illa de Sardenya,si la d’ on es troba l’Alguer i encara amb algun  nadiu pots parlar català i on aquesta llengua no és del tot ignorada ni de forma escrita ni parlada.

No va ser però a l’Alguer sinó a l’interior, prop de Tempo Pausania, durant la visita al “Nuraghe majori”. Els nurags (en sard nuraghe, nurake, nuraxi -pronunciat nuragi-, nuragu) són unes construccions de l’edat del bronze, exclusives de l’illa de Sardenya, que foren construides per una civilització a la qual han donat el nom: el nuràgic o Cultura dels nurags.

A l’entrada d’aquesta interessant i antiga construcció, en la venda de bitllets, hi havia una noia molt simpàtica , que quan va descobrir, que parlàvem i eren catalans, ens va comentar un fet que l’ havia colpida i atabalada.

Tenien fulletons informatius en espanyol, català, francès, anglès i alemany. Insisteixo que el català no és un idioma desconegut totalment allà. Això no obstant els fulletons en espanyol eren més antics que d’altres, com el català, més actualitzats i complerts.

Aquest mateix estiu, i abans que nosaltres, havien anat una parella d’espanyols de terra endins i la seva filla.

La noia de la venda de bitllets va pensar que per a completar i actualitzar la informació podia ser interessant donar-los-hi, a més del fullet en espanyol, un de més nou i va considerar que el més proper era el català, ja que des d’allà saben  que Catalunya està a la mateixa península ibèrica que Espanya, no com França, Anglaterra o Alemanya.

Greu error!. L’home, mentre deixava anar en veu alta i desagradable diversos improperis, va trencar el fullet escrit en aquesta per a ell maleïda i estranya llengua i el va tirar a terra mentre dona i filla intentaven, sense èxit, calmar-lo vivint una situació vergonyant i tensa

En un to voluntàriament  pacificador li vaig dir “No facis cas que ximples n’ hi han a tots els països, en el d’aquella gent, en el meu i en el vostre”.

Quan ja marxaven anava rumiant interiorment “Pot ser si que a tots els països n’hi han de ximples, però el que està clar és que el país d’aquella gent i el meu no són el mateix”.

Tito

Les opinions que s’expressen -i les opcions que es defensen- en els articles reflecteixen exclusivament les dels autors, que el Fòrum, com a grup d’opinió, exposa per fomentar el debat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!