Fòrum Narcís Monturiol

6è  Berenar- Debat  del  Fòrum Narcís Monturiol.

La Reforma Laboral de 2012

Dia 27 de març de 2012, Restaurant Cabanela. BCN

Ponent: Josep Mª Fusté, Professor Titular de Dret del Treball de la UAB.

Va moderar la sessió en Xavier Fusté, membre del grup d’opinió “Fòrum Narcís Monturiol”.

El debat va durar dues hores i  van participar-hi 14 persones  provinents dels següents sectors: treballadors de l’ACA,  alguns alhora membres de CATAC i de CCOO en el comitè d’empresa d’aquests organisme, professors de la UAB i del CSIC, persones membres d’Ecologistes en Acció i un empresari del sector químic- farmacèutic.

Exposició del ponent:

En Josep Mª Fusté  fa  una radiografia molt complerta dels continguts de la Reforma Laboral del PP des de la seva perspectiva professional de professor de Dret Laboral, en una intervenció  aproximadament d’una hora.

Va dividir la seva exposició en quatre blocs:

·         Accés a l’ocupació

·         Poder de la direcció de l’empresa

·         Extinció  del contracte laboral

·         Negociació col·lectiva

Va situar el debat explicant a grans trets la reforma laboral de l’anterior govern (18 de juny de 2010) que, amb matisos, va introduir  elements  de desequilibri en les relacions entre l’empresari i els treballadors, així com en l’àmbit de la negociació col·lectiva.

 Argumentà  seguidament amb exemples molt clars que la reforma del 2010 havia introduït elements jurídics que eren l’avantsala de la reforma actual; en qualsevol cas, aquesta reforma traspassa la línia vermella del Dret Laboral i afebleix els drets col·lectius dels treballadors, especialment pel que fa Negociació Col·lectiva

En relació a les polítiques d’ocupació que, com tothom sap, poden ser d’iniciativa pública (Servicio Público de Empleo Estatal, Servei D’Ocupació de Catalunya) o privada, la reforma dóna majors facilitats a la iniciativa privada de foment i de recerca de l’ocupació convertint un dret social com el treball en un negoci, fet que per altra banda ja fa anys que és una realitat a l’Estat espanyol.

L’eliminació dels salaris de tramitació en qualsevol procés d’acomiadament, la disminució dels dies per indemnització, el nou contracte a prova fixat en un any, l’anul·lació de trametre a la administració la implantació dels ERO augmenten el poder de l’empresa, facilitant l’acomiadament improcedent,  i si no ens trobem davant de  l’acomiadament lliure – com va afirmar un dels assistents- hi podem ser molt a prop.

L’eliminació dels convenis col·lectius de ram, fent possible la negociació empresa per empresa, deixa en un grau d’indefensió molt alt als treballadors de PIMES  i alhora és un atac a la línia de flotació dels sindicats, doncs els elimina un drett bàsic d’acció sindical.

Abans d’iniciar el debat, es percep entre als assistents que estem entrant en un model de regressió social sense precedents  en les denominades democràcies liberals i en un trencament tàcit del “pacte socialdemòcrata” posterior a la Segona Guerra  Mundial: l’equilibri entre el patró i la força de treball.

La primera pregunta del debat versa sobre aquells col·lectius, com els pescadors, que es reparteixen el jornal a parts segons la pesca. El  ponent, tot i reconèixer que en èpoques de bonança el pescador en pot sortir afavorit, va dir que aquest sistema salarial trenca la lògica d’assumpció de riscos empresarials pròpia del Dret Laboral.

Algunes persones van preguntar si aquesta Reforma  representava alguna millora pels assalariats. En Josep Mª Fusté va respondre que sí en temes formatius, però també en funció de qui, com i quan faci aquesta formació.

Es va preguntar per l’abast històric d’aquesta reforma i va haver consens per part de tothom de la situació econòmica i de retall de l’estat del benestar i dels drets dels treballadors que estem patint sota la globalització del capital financer i especulatiu els ciutadans de la vella Europa.

Es va parlar força de com la Reforma laboral conculca també els drets dels treballadors de les empreses públiques (com és el cas de l’Agència Catalana de l’Aigua – ACA). Tant el ponent com un dels assistents es van mostrar preocupats per  com la reforma  situa   les pèrdues econòmiques de l’empresa pública com a causa  ERO, obviant que l’empresa pública està al servei de la ciutadania i que no es pot jutjar amb la balança de guanys/ pèrdues del benefici econòmic.

Tanmateix  va coincidir que l’escenari és actualment millor per als treballadors de l’ACA que fa uns mesos,  degut a causes socials, sentències i  a l’envergadura  i a les dificultats d’una operació de  retallada de les competències de l’ACA en relació al sanejament de les aigües  i a la protecció del medi,  tot això dificulta l’aplicació d’un ERO salvatge.

Fòrum  Narcís Monturiol , Barcelona 31 de març  de 2012

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!