Fòrum Narcís Monturiol

Dia 21 de febrer de 2012, Restaurant Cabanela. BCN

Ponents : Annelies Broekman , Grup d’ Aigua d’Ecologistes en Acció de Catalunya , Presidenta de la XNCA  i  Jaume Delclòs membre d’Enginyeria sense Fronteres.

Va moderar la sessió l’Esteve Canet, membre del grup d’opinió “Fòrum Narcís Monturiol”.

El debat va durar dues hores i  van participar-hi 24 persones  provinents dels següents sectors: treballadors de l’ACA,  alguns alhora membres del comitè d’empresa d’aquests organisme (CATAC,CCOO, UGT i CSC), professors de la  UB i del CSIC, persones membres d’Ecologistes en Acció, d’ATTAC- acordem , d’ ESF i de la XNCA..

Exposició del ponents:

L’ Annelies Broekman fa  una radiografia molt complerta del que és El Fòrum Oficial de l’Aigua a Marsella, definint-lo com un fòrum de debat entre corporacions mundials de l’aigua, governs nacionals i regionals i experts d’organismes internacionals com l’ONU o de multinacionals com SUEZ (Lyonnaise  des eaux, AGBAR,  que  debaten sobre la gestió de l’aigua, amb criteris de negoci  molt allunyats del concepte de l’aigua com a Dret Humà. Entén que l’aigua té  un vincle molt fort amb l’economia i argumenta que en aquests esdeveniments es produeixen decisions vinculants que no respecten els processos democràtics de base i que, en conseqüència, només poden oferir  a la ciutadania espectacles, diversió i actuacions  culturals  molt en la línia d’una gran fira sense continguts socioambientals.

Argumenta que el Fòrum Alternatiu posa de manifest  les contradiccions  del Fòrum Oficial a partir de 70 tallers, sobre lluites locals per l’aigua, aliances internacionals per la justícia climàtica i els drets humans; es comptarà  també amb la presència d’organitzacions camperoles de diferents continents. A l’ obertura de la primera jornada es parlarà  de les victòries obtingudes a Amèrica Llatina, de l’aigua com  a dret humà, d’aigua i gènere,  i de l’organització d’una gran reunió per debatre sobre el futur moviment global de l’aigua. S’aprofitarà per posar sobre la taula diverses iniciatives ciutadanes , desenvolupades a escala l europea que desenvolupen la democràcia directa amb un clar missatge contra les privatitzacions.

 Jaume Delclòs comença  la seva explicació situant-nos en la realitat de la gestió de l’aigua a Catalunya, en el marc d’ajustos estructurals que contemplen  l’aigua com una mercaderia tal com correspon al model neoliberal dominant. Parla que l’ externalització de recursos pot encarir la gestió de l’agua i que no garanteix de cap manera un cicle integral de l’aigua eficient. Recorda que a casa nostra s’està en un procés de privatització d’AT-LL ( Aigües Ter -Llobregat), i que per aturar-loi són molt importants les accions  jurídiques  ben documentades. Posa com a exemple la sentència, ara recorreguda, contra AGBAR a requeriment d’un particular  on es posa de manifest la no existència de contracte entre l’ajuntament de Barcelona , l’EMSHTR i AGBAR per fer efectiu per part de l’empresa el servei d’abastament d’aigua a la ciutat.

 Explica  a continuació  l’experiència amb èxit de la municipalització de l’aigua a París, amb dades del període 2003-2008, tant des del punt de vista de la gestió com dels resultats econòmics de l’experiència.

S’inicia el debat amb la petició al moderador de  7 paraules a la primera ronda.

4 intervencions coincideixen amb els ponents a l’hora de valorar el Fòrum Oficial de l’Aigua. És molt didàctic el que van manifestar  dos dels ponents, assistents anteriorment als Fòrums de Mèxic i Estambul : es va a fer passadissos i a guanyar diners. Una altra persona explica que dintre del Fòrum Oficial s’inclouen diversos esdeveniments, com els organitzats per la Xarxa Internacional  d’Organismes de Conca, que són independents dels governs de torn, i que fan debats sobre la planificació i la participació dels organismes de Conca, amb la participació del voluntariat.

La següent intervenció ens va baixar a la realitat de l’aigua  a Catalunya; per emmarcar-la ens va aconsellar llegir l’article “Más allá de la crisis” d’en Josep Fontana.

Va explicar que la responsabilitat de la crisi actual de l’ACA prové de la seva fundació a l’any 2000, quan ni el president Pujol ni el seus govern van saber avaluar les necessitats de finançament d’aquest organisme i que això s’ha anat  patint al llarg dels successius governs de CiU i dels dos del  tripartit, si s’exceptua l’oasi que va significar la presència d’en Salvador Milà a la conselleria del  DMAiH.

Algú també va fer riota de les recents declaracions del Conseller Recoder  on parlava de la necessària discussió científica en relació als cabals  de manteniment de la part catalana del riu Ebre.

Es considera que a l’Estat espanyol els regants son els veritables mandataris de la gestió de l’aigua i que les declaracions del ministre Cañete sobre la bondat de la política hidràulica d’en  Joaquín Costa estan  actualment fora de context  històric, tècnic i social.  

Sobre la privatització immediata de AT-LL, alguns dels assistents manifesten  dubtes. La campanya informativa  adreçada als ajuntaments i desenvolupada essencialment per ESF i EA a fi d’intentar impedir la privatització ha ressonat bàsicament  a municipis del Llobregat.

 Per altra  banda  les dificultats en què es troba el govern de la Generalitat alhora d’adjudicar a un preu raonable AT- LL a SUEZ- AGBAR, o altres possibles però improbables postors, dibuixen un escenari una mica complicat, que es pot embolicar més a partir d’actuacions jurídiques que posin en dubte algunes d’aquestes iniciatives de privatització de l’aigua a Catalunya.

Es proposa portar al Fòrum Social de Marsella, el conflicte jurídic obert AGBAR- BCN, així com la situació d’AT-LL.

Un company explica també l’ inici d’un grup de treball a l’ IEC sobre Tecnologia, Ciència i Ètica.

Finalment hi ha tres intervencions que posen de manifest la importància de la protecció i de la recuperació del medi en tots els ecosistemes aquàtics i la nul·la sensibilitat de l’actual Direcció i Gerència de l’ACA en relació a aquest temàtica, essencial pel compliment de la DMA.

Les conclusions del debat  són aquestes:

1. Cal portar els intents de privatització de l’abastament  d’aigua a Catalunya al marc del Fòrum Alternatiu de l’Aigua.

2. Cal deixar clara a la població catalana que els treballadors de l’ACA i d’ ATLL no son els responsables dels  deutes acumulats

3. Que tots els governs de l Generalitat i tots els partits amb escons al Parlament  de Catalunya , tots,  mai no han volgut encarar  la problemàtica econòmica de la gestió  de l’aigua a Catalunya.

4. Que l’ACA amb la presentació del seu Pla de Gestió va complir amb els terminis establerts per la UE  de compliment de la DMA., i va ser l’únic responsable de demarcació a l’Estat que ho va fer.

 5. Que els diferents responsables polítics de la gestió de l’aigua a Catalunya sempre han apel·lat  al recurs del deute quan  han estat requerits pels respectius directors de l’ACA

6. Que la ciutadania ha de saber que els processos de privatització d’un recurs com l’aigua poden repercutir negativament en la qualitat del servei, però inevitablement de ben segur que implicaran augments substancials en el preu de l’aigua, doncs haurem de pagar els beneficis del seu accionariat  a més del servei..

7.  Aquest país no  pot permetre que la gestió pública de l’aigua quedi reduïda  a  les competències d’una Confederació Hidrogràfica, ja que el potencial de servei a Catalunya de l’ ACA més el d’ ATLL és molt superior.

8. No és pot incrementar l’atur amb un ERO a l’Agència Catalana de l’Aigua. S’han eliminat assessoraments externs, s’ha despatxat  a tots els interins però els treballadors de l’ACA, tot i amb  menys  recursos,  seguiran treballant pel compliment dels 4 eixos de la DMA: abastament, sanejament, conservació del medi , recuperació de costos i tot amb participació ciutadana

Fòrum  Narcís Monturiol , Barcelona 28 de febrer de 2012

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!