Wu Ming.cat

A l'esquerra, la CUP

13 de novembre de 2013
Treball
0 comentaris

Un país també és una cua ben feta

Aeroport de Girona. Quarts de deu la nit. Una vintena de persones amb maletes s’esperen al peu dels busos de Sarbus que van a Barcelona. Es nota que els passatgers, la majoria estrangers, voldrien fer una cua, però ningú l’ordena i no se sap quin bus és el bo fins que apareix algú que diu: “ Para Barcelona, el siete ” (…)


El conductor obre les portes del maleter perquè la gent hi dipositi el seu equipatge, però ningú no vigila l’operació. Un cop a dalt, hauria pogut agafar el micro i dir: “Em dic Pere, si es maregen m’avisen. Amb l’hora que és serem a Barcelona a un quart de dotze. Bon viatge”. Però ni ase ni bèstia.

A l’Estació del Nord, obre els maleters i se’n va a fumar. Sovint som un país que no sap fer una cua, que no es comunica, que no somriu, que no cuida els clients. Welcome.

ANTONI BASSAS

Actualitzada el 06/11/2013 00:00. Diari ARA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!