Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
Ahir, de nou, per TV3, un nou document sobre l’organització armada: “Retorn a la Terra Lliure” (…).
Amb les veus d’en Josep Serra “Cala”, d’en Carles Castellanos, d’en Carles Benitez, d’en Carles Sastre i d’en Quim Pelegrí. En un treball interessant, necessari, i ben fet.
Terra Lliure, un fenomen que cal, sens dubte, estudiar i conèixer, igual que altres fets històrics d’aquest país i d’aquest món.
Terra Lliure, una aposta valenta, agosarada, a la desesperada, d’una colla de patriotes.
Terra Lliure, una iniciativa, ja aleshores, errònia, errada, un camí tort que no ens va dur enlloc, nacionalment i social.
Terra Lliure, una opció, bé sigui militar o político-militar, que ha de ser bandejada, que no mena enlloc, en països democràtics de capitalisme desenvolupat. Inviable i contraproduent políticament.
Amb moltes costos humans, en termes de confrontació irracional, de patiment…
Terra Lliure, un fet del passat que no, que no ha de tornar. Que cal estudiar i prou.
Ara, és el moment,el temps històric, d’avançar cap a la independència, i cap al socialisme, per vies democràtiques, amb la raó, els arguments, el debat franc i respectuós. Sumant opinions i agents. És un fabulós sumatori que ens ha de dur a avançar i reeixir per convenciment.
Dret a decidir, via democràtica cap a la independència, consens, raó, dret, respecte.. POLÍTICA. Vet aquí el camí.
Terra Lliure? La drecera d’unes companyes i companys equivocats. Història d’un altre temps. Passat. El futur, clar i català, és tota una altra cosa.
Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat
BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN memorias de una fábrica
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Relativitzem la violència, que fins i tot el cristianisme, o la declaració universal dels drets humans, la qualifica de legítima en certes circumstàncies.
Al cap i a la fi la gran majoria de les nacions del món s’han alliberta, quan no directament gestat, gràcies a la violència.
I si volem ser un país normal, esperem que no calgui recórrer-hi, però si l’exerceixen contra nosaltres, sols és possible aquesta resposta. Inútil? depen si guanyes.
Tot sigui dit, preferiria que mig país decidís fer una vaga de fam per reclamar el seu alliberament però les coses són com són. Terroristes primer, herois alliberadors després, sempre ha estat així.
aquest anàlisi és lamentable, produeix vergonya aliena.
Pots compartir en major o menor grau l’estratègia, però dir que no ha de tornar penso que és ser molt agosarat. La història dóna moltes voltes.
I sobre el comentari que has fet dels bascos… Simplement patètic, ho sento. I et torno a dir el mateix, compartiràs més o menys la seva estratègia, però dir ‘esbojarrats’ a una gent que ho ha deixat tot per lluitar pel que creu em sembla d’una irresponsabilitat enorme. I que ho digui un membre de l’esquerra independentista és gravíssim.
Pots compartir en major o menor grau l’estratègia, però dir que no ha de tornar penso que és ser molt agosarat. La història dóna moltes voltes.
I sobre el comentari que has fet dels bascos… Simplement patètic, ho sento. I et torno a dir el mateix, compartiràs més o menys la seva estratègia, però dir ‘esbojarrats’ a una gent que ho ha deixat tot per lluitar pel que creu em sembla d’una irresponsabilitat enorme. I que ho digui un membre de l’esquerra independentista és gravíssim.
Què vols que et digui?
Democràticament, no anem enlloc… Espanya no permet avançar. I tampoc sembla que la nostra classe política en tingui moltes ganes. La societat civil, com sempre, acovardada o idiotitzada…
I damunt, com a poble, menyspreat i vexat continuament. I a tothom se li’n fot.
I jo miro cap a Euskadi i, si més no, veig que se’ls respecta… o se’ls té por, com vulguis.
I recordo aquell crit del 80 i els 90: POBLE ARMAT, POBLE RESPECTAT !!!
I, cada dia que passa, per degràcia, ho veig més clar…
O morim en pau, o vivim en guerra. Suposo que és més raonable morir (com a poble, vull dir)…