Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
En Bob –ja de gran- (…)
Volem la “Filmoteca” també a l’estiu
recorda, breu i concís i sentenciós, els anys primers i més tendres. Era un noi que empenyia sense direcció. Desubicat.
Així comença aquesta formidable pel·lícula, veritable biografia filmada de l’astre pel gran Martin Scorsese.
En Dylan, jovencell, tocant la guitarra i bufant l’harmònica penjada al coll per un estri metàl·lic.
Al seu petit i perdut poble, Duluth, a Minnesota. Camí d’enlloc. Un llogarret que viu de la mina. Obrer i popular.
El canvi de nom i cognom: de Robert Zimmerman a Bob Dylan, per allò de l’antisemitisme sempre latent i a l’aguait.
De música “country” fou el primer disc que s’escoltà.
Cantants de referència? En Harak Williams, en Johnie Ray, em Muddy Waters, en Johny Cash, l’Odetta, en Woody Guthrie, en Joan Baez, en Pete Seager, en Robert Johnson, en John Jacob Niles…
El film: en Dylan cantant, l’entrevista amb en Bob, els testimonis d’amics, coneguts i saludats.
Tot plegat fluint i fluent. Amb gran naturalitat. Sense veus en of. Amb un muntatge ferm i dinàmic però poc visible a l’ull mundà.
Filmacions d’arxiu –un fotimer-, bocins de curts i films de l’Andy Warhol, l’Anton Pennebaker, en Jonas Mekas.
Senzillament magistral: cadència natural, tot en el seu lloc i en el seu moment, bocins que mai no cansen d’un trencaclosques. Resplendent. Enlluernador.
Del cantant, en voldríem fer tres breus apunts:
Ens agrada el tret d’esponja i assimilador i millorador de tot allò que escoltava i veia.
Ens agrada el no aturar, el canvi i la innovació permanent.
Ens agrada el seu caràcter dur, el fet d’anar a la seva, sense maridar-se amb res ni amb ningú.
. No direction home BOB DYLAN. Dir. Martin Scorsese. 180 minuts. USA. 2005.
Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!