Wu Ming.cat

A l'esquerra, la CUP

15 de setembre de 2008
Candidatures d'Unitat Popular-CUP
6 comentaris

La CUP i els morts en combat

L’anunci d’un acte de la CUP de Badalona, en vigília de la Diada Nacional, que recordava/homenatjava “els morts en combat”, ens en va deixar garratibats i esmaperduts (…)

L’Oriol Lladó, en parlava, en un magnífic i incisiu article que, substancialment, hi subscrivim.

 

Serem breus:

 

. No ens pareix que la CUP, organització nova i que mira cap endavant, hagi d’homenatjar “els morts en combat” –tret dels de 1714-, i més si s’hi està referim, com creiem, a l’experiència de Terra Lliure.

 

. Això és cosa, sobretot, dels partits que se sentin identificats amb aquella modalitat, tan anacrònica i contraproduent, a Europa, de lluita política.

 

. Vindicar això, avui dia, representa assumir una feixuga llosa. Una rèmora fenomenal i tràgica.

 

. Si hi ha dues formes ràpides i fulminants perquè la CUP, tot repetint errors grossos, s’autodestrueixi tota soleta i se’n vagi a can Pistraus, són: vindicar o declarar-se hereva de la lluita armada.

 

. I fer tres quarts del mateix amb ETA.

 

. Ara, pensem, toca refundar aquest espai de l’independentisme revolucionari o d’esquerres. Refundar vol dir, assumint críticament la tradició, construir sobre bases noves i no pas damunt d’experiències, polítiques o militars, fefaentment desastroses i fallides. Altrament, la farem de l’alçada d’un campanar.

Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat

  1. Els mort de Terra Lliure son diferets dels de 1714? (suposse que els de 1707 et semblen be, o el deixes fora per “no catalans”?).

    Que el projecte siga nou, vol dir amagar i cagar-te damunt la memòria dels que han lluitat pel mateix que tu (amb encert o no).
    Si els fonaments no t’agraden, malament perquè son els que son. Amb TLL, amb L’MDT, amb Catalunya Lliure i totes les organitzacions que abans han fet camí.
    On pretens posar els teus fonaments? A un altre indret? Vols sorgir del no res? L’independentisme català te la seus històaria i TLL en forma part t’agradi o no.
    Curiosament fas el mateix comentari que el coentaristes habituals de la Brunete mediatica fan de ERC per tindre gent que ve del mateix lloc que tu rebutges. 
    A mi coincidir en el criteri amb eixa gent en faria pensar  un mica.
    Au. QUe tries un lloc nou, net i meravellòs on posar els teus fonaments de la cosa nova.
    SAlut.
    Respon

  2. Enten els vostres raonaments, però crec que la nostra història no la podem pas oblidar. Recordar-la ens pot ajudar a no cometre els mateixos errors del passat i a entrendre el per què de les eines utilitzades en diferents moments de la nostra història per aconseguir la llibertat social i nacional dels Països Catalans.
    Recordar a la gent que ha donat la seva vida pel nostre país durant els darrers 300 anys sempre és positiu, una altra cosa seria que la CUP demanés a la societat catalana que ara és el moment de tornar a encetar la lluita armada, cosa que no ha fet. Oblidar és perdre.
    Un últim apunt, la CUP no és una organització nova, fa trenta anys que treballa al i per la nostra terra, tot i que ara a fet una crescuda important i els mitjans de comunicació es fan més ressó de les seves opinions i activitats.
    Veieu, recordar la nostra història sempre és positiu,  com he dit abans per no cometre les mateixes errades, i/o per no publicar coses que no són del tot certes.
    Un altre debat és com utilitzem la nostra memòria històrica per estabñir estratègies de futur que ens permetin assolir els nostres objectius: la independència i el socialisme!

    Salut companys!
    http://blocs.mesvilaweb.cat/alosa

    Respon
  3. Què tal? Us felicito pel vostre web. Fa un temps el seguia, però ara reconec que feia estona que no hi parava l’ull.
    Sóc anònim, però dono pistes, ni que sigui per l’estil de redacció i alguns elements tipogràfics, eh?
    Us volia comentar un parell de coses, si m’ho permeteu. En primer lloc, m’estranya que venint alguns de vosaltres del món de la literatura, com dieu, qualifiqueu l’apunt de l’Oriol Lladó de «magnífic» ja que, almenys en l’aspecte formal és força caòtic. Per exemple no hi ha ni un punt i a part (a mode d’il·lustració faré un punt i a part).
    En segon lloc, sé que costa de reconèixer errades (a mi em costa un ou), però faríeu bé d’esmenar el primer punt que fixeu les vostres posicions. Algú altre ja ho ha comentat, però jo puc corroborar que l’organització Terra Lliure i l’organització CUP van coexistir en el temps. Simplement, en honor a la veritat, faríeu bé de reconèixer aquesta errada. Us agraeixo per avançat aquesta mostra d’honestedat (l’honestedat, com la veritat, són revolucionàries).
    No se m’escapa que allò que realment voleu dir, més enllà del manifest error, és que creieu que no s’ha d’homenatjar els «morts en combat», llevat dels de 1714. No entraré en grans debats històrics sobre aquesta època, però un comentari més amunt ja us ha fet veure un segon error (en el mateix punt que l’anterior). Diguem que els «morts en combat» dignes d’homenatge, a la nostra terra, són tan antics com el combat per les aspiracions legítimes tant nacionals com socials.
    A més, posaré algun exemple posterior amb el que segur que esteu d’acord. Encara que limiteu la nació a la Catalunya estricta o, inclús, a la ciutat de Barcelona… encara que limiteu el tipus de «mort en combat» que és homenatjable… encara que sembla que limiteu a 1714 (o abans) el temps històric en què hom pot ser considerat mort en combat… estareu d’acord amb mi que els i les mortes en combat en la lluita contra el feixisme de Franco i companyia són dignes d’homenatge.
    Suposo que coincidireu amb mi que els milers de voluntaris catalans que van continuar la guerra contra el feixisme a Europa (un cop perduda la guerra aquí), lluitant contra els nazis, també són dignes d’homenatge.
    Inclús m’aventuraré a dir que considereu els morts en combat fent el maquis, és a dir, la guerrilla que va haver-hi contra el franquisme mentre aquest s’anava consolidant, que són dignes d’elogi.
    En aquest sentit, segurament considereu que la CUP, i no només aquesta organització, té el deure moral de recordar els esmentats «morts en combat». I que, per tant (si em permeteu el sofisme), en realitat aquest primer punt, quan afirmeu que el cal és mirar «cap endavant» no volíeu pas dir que, en termes generals, el que cal és oblidar… Perquè ho sembla.
    Bé, doncs, així imagino que allò que realment trobeu incorrecte és que s’homenatgi uns determinats «morts en combat», molt concrets. Serà perquè no us els sentiu vostres, dic jo. És a dir, suposo que, si no volem caure en una visió ahistòrica de les societats, allò que cal és posar les coses en el seu context. Una cosa és homenatjar uns morts en combat per allò que van fer o, millor dit, per allò que van lluitar, fins la mort… i una altra cosa seria que, per exemple, desenterréssim el màuser de l’avi i ens n’anéssim ara a la Conreria a fotre trets.
    El cas del maquis és prou evident. Qui la faria, ara, una cosa així? Seria absurd. És clar que hem de lluitar d’una altra manera (les formes de lluita la dicten els adversaris). Però no podem pas jutjar els i les qui van lluitar en el passat amb els mitjans que posseïen, a la desesperada potser, des de les condicions actuals de lluita.
    I aquí està la paraula clau: lluita. Per uns mitjans o per uns altres, la lluita dels morts en combat que ens referim (i això demostra la vostra perspicàcia a l’hora d’entendre que es tracta d’activistes de Terra Lliure) i la lluita de l’independentisme en l’actualitat no només és la mateixa, sinó la segona és conseqüència de la primera. Ni que sigui parcialment (jo penso que de forma totalment causal, però estic disposat a concedir aquest marge per a continuar dialogant i no encallar-nos en això).
    Des d’aquest punt de vista, l’homenatge seria no només lògic, sinó perfectament sa. Vull dir, gens malalt polític, ni necròfil, ni res d’això.
    Respecte del segon cal dir que el considero també ahistòric, també. De quins partits parleu? A mi només se m’acut un (en singular), i, per començar, és d’un altre país (que vol dir d’un altre «estil», per ser suaus). I per acabar, està il·legalitzat (per quarta vegada consecutiva). No us veig al costat de la llei.
    Bé, continuaria xerrant amb vosaltres, però demà haig de treballar i se’m fa tard. A més, m’està quedant molt llarg, això i no ho pretenia.
    Només diré, genèricament, que el revisionisme històric i l’imperiosa exigència d’oblidar els lluitadors i lluitadores que ens han precedit és un recurs llargament postulat des del consens generat per l’Estat. Que, com tot consens, ha penetrat diverses capes i col·lectius. I que n’hi ha que ens entossudim a oposar-hi, en justa correspondència, la memòria d’on venim.
    Una salutació. Us animo, críticament (només faltaria) a continuar amb la vostra feina.
    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!