Extret de www.cugat.cat

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, se suma a les personalitats que donen suport a la consulta sobre la independència de Catalunya que Sant Cugat i prop de 160 municipis més celebraran el 13 de desembre. Ho ha donat a conèixer aquest dilluns la Plataforma Santcugatenca per l'Autodeterminació en roda de premsa.

Video

El suport del president del Barça, Joan Laporta, arriba a menys d'un mes per la consulta i s'afegeix a personalitats com l'actor Joel Joan, l'actriu Montserrat Carulla, la cantant Núria Feliu i l'historiador Joan B.Culla. A favor de la iniciativa, també s'hi han mostrat l'escriptor Matthew Tree, el professor universitari Hèctor López Bofill i el metge i historiador Salah Jamal.

El portaveu de la Plataforma Santcugatenca per l'Autodeterminació, Víctor Alexandre, ha explicat que el suport s'ha expressat en molts casos en forma de text i que Laporta, per ara, ho ha fet de manera verbal.

Laporta va formar part de la capçalera de la manifestació per la independència de l'Onze de Setembre convocada per Sobirania i Progrés, la Plataforma pel Dret de Decidir, Deumil.cat i el Club FNEC amb el lema 'Som una nació, volem un estat propi'.

josep gimeno
Noticia difosa el 23/nov/09

Extret de www.cugat.cat

CiU, ICV-EUiA i ERC donen suport a la consulta ciutadana sobre la sobirania de Catalunya que impulsa la Plataforma Santcugatenca per l'Autodeterminació. L'alcalde, Lluís Recoder, assegura que aquesta moció és una demostració d'escalf moral a una iniciativa de la societat civil, tot i que l'Ajuntament es mantindrà al marge del procés. El PP hi ha votat en contra i el PSC no ha participat en la votació.

Video

La moció ha tirat endavant, tot i que no ha inclòs la referència a 'encoratjar' la societat civil a organitzar la consulta, tal com recollia el primer text consensuat entre CiU, ICV-EUiA i ERC.

L'alcalde i membre de CiU, Lluís Recoder, remarca que el ple ha de donar 'escalf' a les iniciatives ciutadanes com la votació promoguda per la plataforma.

El PSC no ha participat en la votació. El regidor socialista Ferran Villaseñor explica la postura de la seva formació.





En el torn d'explicació de vot, el portaveu d'ERC, Raül Grangé, ha remarcat que la seva formació es posa a disposició dels organitzadors per tirar endavant la consulta. Grangé també ha fet referència a la supressió del terme 'encoratjar' respecte la primera moció consensuada.




El PP i el regidor no adscrit, Fernando Vázquez-Dodero, han votat en contra de la proposta en considerar que no respecta la legalitat. La portaveu popular, Berta Rodríguez, assegura que la moció és una forma indirecta de donar suport a la consulta.




En paral·lel, el PSC ha presentat una moció en suport a l'Estatut del 2006 que ha rebut els vots favorables de CiU i d'ICV-EUiA, els contraris d'ERC, i del PP i del regidor no adscrit, Fernando Vázquez-Dodero. El regidor independent d'ICV-EUiA, Jaume Massanés, s'hi ha abstingut.

josep gimeno
Noticia difosa el 20/oct/09

Extret de www.cugat.cat

 

L'ERO preveu una aturada de 165 dies a partir d'octubre i fins al març de l'any vinent, que seria rotatori i afectaria sempre 320 treballadors, una mesura que els sindicats rebutgen perquè consideren que respon a una deslocalització de part de la producció cap a la planta de Sharp a Polònia.

redacció
Noticia difosa el 28/set/09

INTRODUCCIÓ.

De la Vega diu que "l'autodeterminació i la independència no caben a la Constitució"; Rangel demana al consistori arenyenc "respecte a l'Estat de dret" i que no defensi valors "espuris", és a dir falsos o bastards; Iceta afirma que "les lleis [espanyoles] s'han de complir" i qualifica de "deriva radical" el suport de Convergència a la consulta; i Tura, utilitzant el llenguatge amb què els esclavistes nord-americans alliçonaven els captius, ens adverteix que "la llibertat no és el que ens agradaria fer, sinó allò que les lleis ens permeten fer". No hi ha res com tombar l'esquena a aquests predicadors de la submissió per demostrar que la força que aparenten té la solidesa d'un melindro. Per a tots ells, la llibertat d'expressió és il·legítima i il·legal si allò que s'expressa no és coincident amb el pensament nacional dels espanyols. Per això les lleis espanyoles, les que defensen valors espuris, prohibeixen formular preguntes que vagin en contra dels seus interessos imperials, perquè en coneixen la resposta i saben que en ella hi ha la pedra de toc que permet desemmascarar l'absolutisme. Tura, a més, fidel al cinisme que la caracteritza, ens reprova dient-nos que "si a algú no li agraden les lleis, la democràcia permet canviar-les sempre que hi hagi la majoria necessària". És el discurs d'algú que sap que els diputats socialistes a Madrid sempre han votat i votaran en contra dels interessos nacionals de Catalunya i que, d'acord amb la llei espanyola, és aritmèticament impossible que els catalans puguem tenir mai la majoria necessària per canviar res al Congrés d'Espanya. Pel que fa a Iceta, l'home d'un partit que il·legalitza Batasuna però que dóna cobertura legal a la Falange, una formació que ha comès milers de crims contra la humanitat, diu que té dret a concentrar-se a Arenys perquè "és un partit legal i hi ha un dret a la lliure expressió i manifestació". I tot això, naturalment, en connivència amb el conseller d'Interior Joan Saura i amb ICV.

És divertit comprovar amb quina facilitat Arenys de Munt, una població de 8.000 habitants, ha ridiculitzat en quatre dies tot l'aparell polític i jurídic d'un Estat convertint-lo en el millor instrument propagandístic de la consulta i situant-lo en la més incòmoda de les posicions: si es manté passiu demostrarà la seva feblesa i el buit legal de les seves fanfarronades; si hi envia les forces armades provocarà una imatge que donarà la volta al món; i, tant si opta per una cosa com per l'altra, ja no podrà evitar que l'exemple d'Arenys s'escampi com una taca d'oli per tot Catalunya. Gràcies, Arenys de Munt.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat

Xavi Torrent, El Punt, 4/9/2009

Durant aquest mes d’agost anem veient com s’embolica la troca amb la retallada de l’estatut del Principat de Catalunya, que si Tribunal constitucional amunt que si TC avall, si l’estatut és o no constitucional,....

Bé, mentre a Espanya se’n riuen de nosaltres, aquí ens dediquem a marejar la perdiu, TOTA la classe política acollonida, sense saber reaccionar com ho necessita el país.

Uns diuen que s’ha de reformar la Constitució espanyola, a veure però que aquest partit no aposta per la independència dels Països Catalans? Doncs per què volen seguir encaixant-nos en aquest estat, quin horitzó polític tenen aquests d’ERC?

El govern tripartit diu que acatarà la sentència del TC! Però com és possible?! Tornem a les mateixes, aquest govern fa catalanisme de fireta ( si és que en fa ).

Ara debaten si és més convenient fer la manifestació contra la retallada de l’estatut abans o després de la resolució del TC, indignant, el que haurien de fer és proposar solucions i alternatives polítiques que assoleixin l’autodeterminació del poble català, nosaltres ja ens manifestarem ( tot i que apostant clarament per la independència de TOT el territori català).

Quina classe de governants tenim que no tenen la capacitat de defensar els nostres drets, que a la mínima queixa de Madrid es baixen els pantalons. El nostre poble necessita polítics més valents, que tinguin la capacitat de donar la cara per nosaltres, de defensar el que som i el que volem, que per això estan al parlament, no només per cobrar a final de mes.

Ja va sent hora que la societat civil ens plantegem seriosament aquesta qüestió, si ens veiem forçats a convocar manifestacions per reivindicar la nostra llibertat és, entre d’altres, culpa dels governs “autonòmics” que tenim, convocant actes com el que es vol organitzar no aconseguirem els nostres objectius polítics. La primera feina que hem de fer, és fer fora a tota la classe política catalana actual, renovar o morir, i donar pas a una altra manera d’entendre i fer la política, com una cosa propera i al servei de la ciutadania, ja és hora de tenir un govern que es planti i digui prou! Un govern que defensi sense por ni renúncies els drets del poble català!

Quan tinguem un govern d’aquestes característiques, llavors la societat civil no farà manifestacions en forma de pedaç, si no que sortirem al carrer a defensar allò que ens pertany, orgulloses i il·lusionades, sent conscients que la llibertat ja no estarà tant lluny!

Visca la Terra, mori el mal govern!!

ahir al matí els mossos d'esquadra van detenir a en Jaume Soler, militant de la CUP de Terrassa i d'Endavant (OSAN), l'acusen de ser l'autor de la crema de la pantalla gegant que va posar Telecinco ( firmant del manifiesto por la lengua común) el 20 de juny per seguir un partit de "la roja" a la Copa Confederacions.

Casualment les notícies que s'havien publicat fins al moment sobre aquests fets són contradictóries, ja que principalment els mitjans de comunicació deien que havien tirat un còctel molotov, i dies més tard deien que havia estat una errada d'un tècnic de la pròpia cadena de televisió la que va causar el foc. ( avui.cat).

Avui en Jaume passarà a dispocisió judicial sota els càrrecs de desordres públics.
Des d'aquest bolc volem demanar la llibertat sense càrrecs inmediata d'en Jaume, així com mostrar la nostra solidaritat.

Ja són molts anys de repressió, de detencions gratuïtes i sense fonaments per intentar debilitar a l'Esquerra Independentista i el seu entorn.

La repressió no ens aturarà!

més info:
CUP Països Catalans
http://santcugat.cup.cat/
Endavant ( OSAN)
http://www.alertasolidaria.org/
Llibertat.cat
L'accent
vilaweb.cat
avui

Des de la seva fundació l’any 1894, el moviment olímpic -que és l’expressió més acreditada de l’esport mundial organitzat- ha insistit en la necessitat que l’esport sigui una activitat capaç d’estimular els valors ètics i democràtics arreu del món. Els principis del moviment, i els seus documents fonamentals, parlen de “germanor”, “llibertat” i “igualtat” entre comunitats humanes, com a valors primordials. A més, la Carta Olímpica –en la versió actualitzada del 7 de juliol, 2007– comença definint el “valor educacional del bon exemple i de respecte pels principis universals i ètics” com a elements indestriablement associats amb l’esport. Per altra banda, en el segon punt s’especifica que l’esport ha de veure’s com una manera de promoure “una societat pacífica preocupada per la conservació de la dignitat humana”.

Revelacions documentals recents, difoses per la prestigiosa revista d’història “Sàpiens” -amb seu a Barcelona- confirmen ben clarament que Juan Antonio Samaranch, president honorari de l’actual Comitè Olímpic Internacional, té un passat feixista i de clara col·laboració amb el règim totalitari del General Francisco Franco a l’Estat espanyol. Ho confirma sense cap gènere de dubte la fotografia que reproduïm més avall, reproduïda de l’esmentada revista, de la què importants historiadors han avalat la certesa documental. Nosaltres sincerament considerem que aquest fet fa del tot incompatible i incongruent que el Sr. Samaranch pugui continuar ostentant el càrrec de President Honorari del Comitè Olímpic Internacional. És per això que us demanem que us adheriu, personalment, o com a entitat, a la campanya internacional per exigir-ne la dimissió immediata. Us ho demanem pel bé de la democràcia i de l’esperit de germanor que ha d’imperar entre els pobles que conformen la gran família de l’esport mundial.

Atentament,

Democràcia i Dignitat a l’Esport.

http://www.democracyanddignityinsport.cat/

Proper concert divendres 10 de juliol ( festes majors de Mirasol)

Mireu aquest vídeo de l'APM!

grups dels concerts

Murtra
hardcore*sant cugat
http://www.myspace.com/murtrahc

Amenaça Col·lectiva
hardcore*sant cugat

Citxileo
reagge-samba fusió*sant cugat
http://www.myspace.com/citxileo

Zikuta
Metal/Alternativa/Punk*sant cugat/rubí/terrassa
http://www.myspace.com/zikutaorg

At-Versaris
rap*sabadell/sants
http://www.myspace.com/atversaris

La factoria
petardeo variat*cardedeu

La nació catalana es troba en una cruïlla històrica a nivell polític. Som cada vegada més les
persones que, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, gosem albirar un horitzó de justícia i de
llibertat per al nostre poble. Un horitzó que va molt més enllà dels estrets límits de la monarquia
espanyola i de la república francesa.
Malgrat segles d’espoliació i opressió, el nostre poble, tossut i digne, ha sabut articular un teixit
social actiu i compromès, que ens ha permès mantenir viva la flama de les llibertats. Després d’anys
en què l’autonomisme ha demostrat ser un carreró sense sortida, el nostre objectiu ja no pot ser
embellir els murs de la presó, sinó construir la llibertat. Ara toca encetar un nou viatge que només
pot tenir un rumb: la plena llibertat de la nació catalana. I aquest viatge, agafarà més força amb
noves naus, alliberades del llast del conformisme i de les renúncies, i plenes a vessar d’anhels i
d’il•lusions.
L’actual situació social i nacional catalana, amb una crisi del model econòmic que afecta la major
part de la població, amb uns conflictes de competències anquilosats en les negociacions d’estatuts,
finançaments i contrapartides amb els representants de l’Estat espanyol i amb la sensació general
d’apatia que pateix el nostre poble respecte dels actuals actors polítics, obliga a moure fitxa pel futur
del país. Per responsabilitat democràtica i per a recuperar l'energia i el compromís de les catalanes i
dels catalans, considerem necessari:
1. Recuperar el paper reivindicatiu dels actors polítics del nostre país.
2. L’entrada de saba nova i una nova manera de fer política fins ara inèdita en les
institucions.
3. Ampliar el ventall de possibilitats de vot nacional a les properes eleccions.
4. Estendre i potenciar l’assemblearisme com a forma democràtica d’execució política.
5. Obrir el programa i l'acció política institucional a agents de base, socials, populars i
ecologistes.
En aquest punt, doncs, entenem que una formació com la Candidatura d’Unitat Popular, pot ajudar a
Posar fi a la desorientació i frustració que pateix part de la ciutadania catalana, i en concret part del
sobiranisme, amb l’actual situació política i que podria provocar un desencís en les properes
eleccions autonòmiques, amb la consegüent abstenció.
Des d’aquestes ratlles, encoratgem la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), a no quedar-se
d'observador i a assumir la responsabilitat històrica d'esdevenir una eina de transformació política
real, que ajudi i complementi el camí de la llibertat de la nació catalana.
Per la terra, pel treball i per les llibertats,
Pels Països Catalans...
La CUP, al Parlament!
cup2010.cat.
http://www.cupalparlament.org/
http://www.avui.cat/cat/notices/