Wu Ming.cat

L’espai del documental de Televisió de Catalunya ens mostra, en un dels darrers lliuraments, la vida i obra d’en Josep Gibert, la seva companya, la fillada…

Quan un pagès anomenat Tomás descobrí un assentament prehistòric a Venta Micena, Andalusia, ràpidament es posà en marxa el paleontòleg català.

El documental, fet poc temps del traspàs del científic per causa d’un càncer limfàtic, és la història d’una obsessió, de la passió d’un home per assolir el coneixement i salvaguardar el lloc on s’establí l’existència de l’home d’Orce. Un paradís perdut de la canalla d’en josep "I ara, ja no hi anem, no, els estius són diferents".

La descoberta causà forta polèmica per dos motius, essencialment: la carta de 3 catedràtics els quals qüestionaven la veracitat humana dels ossos descoberts, que deien que hi pertanyien a animals. I l’actitud, per dir-ho suaument, obstruccionista de la Junta d’Andalusia denegant o posant bastons a les rodes als permisos d’excavació. Sense anar més lluny, el mateix dia que un telegrama del poder andalús transmetia la condolença a la família per la mort d’en Gibert, li era denegat, una volta més, el permís d’excavació.

Vint anys de patiments foren els viscuts pel paleontòleg sabadellenc i família. Un home serè, tossut, directe.

Filmat amb serenor, elegància, naturalitat, sense veu en off, es mou a partir del fil conductor de les converses i entrevistes, de les imatges. Amb silencis i imatges estàtiques que diuen més que un milió de mots.

. Humans a Venta Micena. Dir. Germà Balart. 40 minuts.