Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
Aquest programa recupera quatre títols associats a les diverses formes de militància desplegada al llarg dels anys setanta. La crítica de les institucions i les formes de producció col·lectiva van marcar un cinema en el qual productors i receptors sovint eren els mateixos. En un context de lluita antifranquista primer i de transició democràtica després, el cinema va imaginar un llenguatge al marge de la fàbrica dels somnis (…)
Les fàbriques i les presons d’aquestes pel·lícules són sempre reals i la crítica als mitjans de comunicació és un tema constant que intenta desfer la promesa del que aleshores era un neoliberalisme incipient. Aquest cicle es programa paral·lelament a l’exposició d’Eulàlia Grau Mai no he pintat àngels daurats, que es pot veure al MACBA fins al 26 de maig.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!