Wu Ming.cat

Amb aires de maig del 68, del moviment nat a Seattle, barrija-barreja d’anticapitalisme, d’altermundisme, de lluites pràctiques i concretes –habitatge, ensenyament…-, no violents i pragmàtics, creiem que cal que els INDIGNATS no siguin flor d’un dia, ni tan sols d’un estiu (…)

Cal integrar-hi les CUP, el seu esperit, la seva gent, al seu interior. Cal anar-hi a aprendre, a escoltar, a amarar-se de democràcia de base, amb modèstia. Cal ajudar-los a construir alternatives, a bastir lluites, a refundar l’esquerra, a propiciar el canvi social i polític de classe, nacional, internacional.

Es necessari, ara que, pel moment, es deixen les grans places, ajudar-los a arrelar en els barris, a guanyar capil·laritat, a estendre’s com més va.

No cal anar, compte!, a fer proselitisme, ni a assolir falses hegemonies, ni a fer el xerrameques, ni a dominar, vana il·lusió, aquests nous corrents.

Cal fer –com diuen que va fer l’organització política Bandera Roja- companyia, cal acompanyar, cal ajudar a enfortir, desinteressadament, el moviment; cal fer moviment amb voluntat d’aprenentatge, per assolir una correcta “lectura” de la realitat poliforme i mutant, per fer més grossa i àgil i crítica la bola de neu, perquè es faci sòlida i resistent, i alhora flexible. Perquè mentre s’hi està, se n’aprèn, es creix, es madura.

Cal construir societat civil, com va dir el gran Antonio Gramsci, tot desenvolupant el moviment de masses, la lluita de masses; nosaltres, vosaltres, va dir Mao Tse Tung, som la línia de masses.

Modèstia, ull viu, aprenentatge, vet aquí les consignes d’avui, de demà, de demà passat.

Oi que ens entenem, CUP?

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!