Wu Ming.cat

El deixo aquí per si a algú li fa el pes:

Benvolgut Salvadors.

Ja estem acostumats al llenguatge hereu de l’opressor, res més fàcil (i demagògic) que acusar als oprimits de resentits, amargats, àvids de revenja (disculpi però la definició correcta és “Justícia”) i foscos… Mentre l’opressor (que encara n’hi ha i molts, per exemple l’Estat Espanyol contra els desfavorits, i també contra els Catalans) manté la bota damunt del coll de “l’amargat” (això sí, la manté molt alegrement i sense gens de foscor, que ja sabem que mentre exploten són l’alegria de la huerta…)

El cinisme és un art ben treballat pels que aplaudeixen l’eufemisme de la “llibertat total” (que no és altra cosa que la llibertat per a uns quants d’explotar als que precisament no tenen cap llibertat de sortir de sota la bota) Llibertat que oposen al comunisme… Válgame dios!!! (I perdó per la blasfèmia) Sense igualtat (amb respecte de la diversitat) no hi ha cap llibertat, és una falàcia.

Li recomano, a vostè i als lectors afins, es deixin de tòpics sobre ideologies que em semblen coneixen poc.

Darrera de l’exigència i exercici de un dret hi ha un dret vulnerat; el rancor i l’amargor que vostè acusa, no ve de l’oprimit, sinó que ve de la ràbia, egoisme, insolidaritat i mala fe amb que actuen aquells que no entenen d’empatia i si molt d’explotació en benefici propi.

En aquesta societat, parlem clar, hi ha culpables i víctimes. I el dret de reclamar i l’exercici de la reivindicació, no fa fosques a les víctimes, sinó al botxí. Y el que se pique, es que ajos come.

No estem per a floretes, ni estem d’humor, perquè ens hi va la vida i la dignitat, i és quelcom massa seriós, com per preocupar-nos de caure bé precisament a l’opressor. No ens calen paternalismes condescendents d’aquells que mentre ens trepitgen el coll amb la bota, somriuen amb sorna. El nostre humor és més intel·ligent, o com deia la meva àvia: quien ríe el último, ríe mejor: i descuidi, que riurem, vaja si riurem! I serem “un dechado de simpatía”

Continuarem lluitant perquè aquells als quals la seva ideologia (de vostè i d’altres) “legitima”, no ens continuïn fotent la vida en llur benefici, ni a nosaltres, ni als nostres fills, ni a la memòria dels nostres pares i avis. Eh! Això sí, sin acritud y de muy buen rollo,

Mentrestant, me río por no llorar…

Molt cordialment,
Belén.
Ps. Disculpi si li ha semblat aspre el comentari, Sr. Sostres, però és que aquest matí no m’he pres la píndola de la frivolitat, prometo que demà me la prenc i li omplo això d’emoticons menfotistes.