per Ignasi Serret. Portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Mollerussa
Des de la sortida del govern municipal d’ERC, s’han fet més evidents els interessos reals del PSC, tant respecte a la seva política urbanística i com respecte a la seva voluntat d’un govern per a tota la ciutadania, transparent, dialogant, honest i participatiu, en definitiva, d’un bon govern en benefici del bé comú.
Ara, després d’un any i mig de govern socialista, la prioritat de l’equip de la Sra. Ginestà ja no és el benestar i els avenços socials, ni la planificació d’una ciutat més humana, més còmoda, ni la igualtat de tots els ciutadans a l’hora de pagar impostos, ni el compliment estricte de les normes urbanístiques, ni la transparència en política urbanística, … ara es continua consentint males pràctiques urbanístiques que afavoreixen l’enriquiment de sectors econòmics i de particulars a través de l’especulació. El gir socialista em convida a preguntar-me sobre la insistència del PSC perquè la regidoria d’Urbanisme fos compartida, davant la proposta de gestionar-la ERC. Era desconfiança? Voluntat de control? O compromís electoral? De ben segur que si CiU hagués actuat amb contundència per frenar la caiguda vertiginosa del Sr. Bosch, avui encara tindríem un alcalde convergent. Però, tant fa; el PSC ha estat capaç d’assolir, amb poc temps, el nivell d’implicació política en els afers urbanístics al qual van arribar antics governs de CiU.
La Sra. Ginestà ara ja disposa de caps de turc amb qui justificar i a qui responsabilitzar de la desatenció que, durant la presència d’ERC a l’Equip de govern, l’Ajuntament ha prestat a les demandes d’alguns promotors o d’alguns ciutadans que volen anar més enllà del que permet la legislació urbanística i que tenen una visió molt particular i interessada de la Mollerussa del futur. La Sra. Ginestà ara ja té a qui carregar el mort, sense que la contrapart pugui dir ni piu. Molt em temo que provocar el descontentament d’ERC fins al punt de “convidar-la” a sortir del govern ha estat una estratègia planificada i orquestrada per part del PSC. Segurament que el seu objectiu era únicament provocar un canvi en la regidoria d’urbanisme; però la seriositat i l’actitud coherent dels regidors d’ERC, ha suposat al PSC una resposta imprevisible però, de cap manera, lamentable. Per què? Perquè es reduïen els entrebancs per tirar endavant els seus compromisos urbanístics.
En aquest moments, davant l’actitud d’ERC i les denúncies presentades,
al PSC li cal bastir un entramat jurídic prou sòlid per justificar la
concessió de determinades llicències urbanístiques. I per això manté en
la nòmina municipal dos advocats més que treballen per buscar redactats
prou ambigus i escletxes legals que permetin cobrir-se les espatlles a
l’Equip de Govern i, alhora, satisfer demandes irregulars de promotors
i particulars. Tal és el poder adjudicat a aquestes persones que els
seus criteris prevalen per damunt dels criteris tècnics. Fins i tot
disposem d’una advocadessa, vinculada directament al PSC, amb un
contracte de servei per hores, que actua com a coordinadora i màxima
autoritat de tots els serveis tècnics, per damunt de l’arquitecte
contractat a través de concurs públic per assumir aquesta tasca.
Advocats que paguem (i ben pagats) amb els nostres impostos per
desenvolupar unes responsabilitats que fins ara ja assumia l’equip
jurídic municipal.
El passat dia 20 de novembre, el POUM va ser aprovat per la comissió
territorial d’urbanisme de Lleida. Que un pla urbanístic tan extens i
ambiciós sigui aprovat a la primera, demostra el rigor i la validesa de
la feina ben feta: des de la regidoria i des de l’equip redactor.
L’aprovació frena, de moment, els desitjos malintencionats de fer-hi
modificacions durant els tràmits administratius; canvis prou
significatius en el planejament urbanístic com l’habitabilitat mínima
d’un habitatge, l’aprofitament dels sotateulades,…. Aquests canvis,
d’acceptar-se, van en contra de l’esperit, del model de ciutat que es
proposava en el POUM i que també van votar els regidors socialistes.
Amb tot, el text ha retornat a l’Ajuntament per a retocs tècnics i per
a la incorporació de l’informe medioambiental, que s’ha endarrerit,
intencionadament, perquè l’aprovació no fos possible. Què volia guanyar
el PSC amb aquest endarreriment? Temps.
I quin és el paper de CiU? Amb el seu silenci, la seva actitud passiva,
el seu “laissez faire”, CiU, fins ara, ha garantit al PSC una
governabilitat tranquil·la, si més no, sense estridències ni
brusquedats. En el fons, perquè també ha estat protagonista de
polítiques urbanístiques interessades a favor dels sectors que els
mantenien en el govern. Una posició que desautoritza els seus
representants i els fa esclaus de la seva pròpia política.
En aquests temps de boira, hom constata com la desil·lusió, el
desencant, que governs com el del PSC a Mollerussa sembren entre la
ciutadania danyen profundament l’esperit de servei, el treball
compromès a favor del bé comú, que hauria de caracteritzar l’actuació
dels representants municipals, especialment dels regidors i regidores
de poblacions com la nostra. Enguany, a la meva carta als Reis,
demanaré valentia per a les noves generacions de ciutadans, per donar
un cop de volant i girar cap a formes de govern realment democràtiques
i participatives. Malgrat tot, a la llunyania, encara brilla la claror
d’un estel.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!