Mascançà

Sense encomanar-se a ningú i desoint el món local, el Govern espanyol ha començat els tràmits per la reforma de l’administració municipal. Una proposta recentralitzadora i agressiva amb l’autonomia local que planteja clarament treure competències als ajuntaments per gestionar-les mitjançant les diputacions des del més absolut desconeixement de la realitat territorial i amenaçant la competència estatutària que el Parlament i el Govern català tenen en relació amb el model d’organització territorial propi de Catalunya.

Aquesta mesura, que s’argumenta com a necessària per a la distribució de competències i la prestació de serveis, és un atac frontal al sistema municipalista i serà el primer pas per eliminar serveis als ciutadans, sense tenir en compte que els que es presten des de la proximitat són els més eficients.

És una absoluta manca de respecte a l’autonomia municipal i a la convivència dels ciutadans i trasllada una imatge distorsionada i injusta del món local, fent-lo responsable dels deutes de les administracions públiques quan, en realitat, els ajuntaments són responsables del 5% del conjunt d’aquest dèficit, mentre que l’Estat ho és del 75%.

Aquest informe vol donar la imatge que l’administració local es gestiona malament quan en realitat és la més eficient i la més pròxima al ciutadà.  Aquesta afirmació la corrobora l’estudi objectiu que disposa la Diputació de Lleida, una anàlisi exhaustiva feta pels professors Ignasi Aldomà i Ramon Morell de la Universitat de Lleida.  Entre altres, el treball conclou que si realment es vol millorar l’eficiència en la prestació de serveis bàsics a la població, el que cal és aprofitar els aspectes positius de l’organització actual de l’administració local, abans que buscar noves fórmules.

És evident que la clau per a la supervivència dels municipis petits són els equipaments i els serveis. Són aquests els que garanteixen la mateixa qualitat de vida a tots els ciutadans i, molt especialment, mantenen “vius” els pobles amb una demografia més baixa; alhora, són aquests també els que contribueixen al manteniment de la sociabilitat local i a l’assentament de la població al territori.

Aquest municipalisme social que hem vingut aplicant amb èxit durant els darrers 30 anys té uns protagonistes que el fan possible amb el seu esforç i la seva dedicació desinteressada. Aquests actors de la gestió pública són regidors i regidores, alcaldes i alcaldesses, voluntaris municipals, que, manllevant atenció a la seva activitat professional i a la seva família,  dediquen també el seu temps a millorar el benestar social i a enfortir  la convivència dins de la seva comunitat.

Des de la Diputació de Lleida sempre ens hem manifestat partidaris que cada competència ha de ser gestionada per una sola administració. El Govern central faria un gran exercici de responsabilitat si actués evitant duplicitats en ministeris que tenen les competències transferides com és el cas del de Sanitat, el de Cultura o el d’Educació. Com també faria bé si atengués definitivament la demanda no resolta durant tot el període democràtic i que no és altra que la de dotar d’un finançament just els ajuntaments. 

És deslleial que es vulgui derivar l’atenció i la tensió de la ciutadania cap a aquells que no generen els problemes. Els ajuntaments, i menys els petits, no són els causants ni els responsables del dèficit i del deute de les administracions públiques.