Mascançà

El bloc de Vilaweb Mollerussa

28 de novembre de 2010
0 comentaris

El SWAP de Teresa Ginestà

p { margin-bottom: 0.21cm; }a:link { }

Durant setmanes
hem vist com desenes de conciutadans nostres, feien sonar els
clàxons dels seus cotxes, en protesta per l’engany que, segons
ells, han patit per part de bancs i caixes.

Havien contractat
un producte derivat o permuta financera, que “els hi garantiria
contra possibles pujades de tipus d’interès” en els préstecs a
llarg termini, però no contra possibles baixades o manteniment dels
tipus, com ha passat i continuarà en els pròxims anys.

No deixa de ser
una aposta arriscada contra un rival (banc o caixa) que juga amb
l’avantatge de tenir molta més informació que el ciutadà. En
aquests casos sempre acabarà perdent el mateix: el client.

El nostre
Ajuntament, també està enganxat, lamentablement, amb aquest
producte i ho està en unes condicions i un cost inassumibles.

L’ import
contractat és de 8.000.000 d’euros, que es diu aviat. Per cert,
contractat amb un banc, amb el qual, els préstecs a llarg termini no
sobrepassen els 650.000 euros.

La informació
donada, en general pels bancs i caixes, ha portat a un
desconeixement generalitzat del tema i ha obligat a la justícia a
intervenir.

El Telenotícies
Migdia de TV3 del passat dia 14 de setembre es feia ressò de la
sentència desfavorable a una entitat financera de Girona que
l’obliga a acceptar la rescissió del contracte signat, qüestionant
de passada la informació parcial i tendenciosa que havia donat al
seu client.

Per curar-se en
salut, bancs i caixes fan signar una clàusula que més o menys diu:
“Les parts coneixen i els accepten els riscos inherents o que es
puguin derivar de la realització d’aquesta operació. Cadascuna de
les parts manifesta que ha estat assessorada per l’altra part sobre
la conveniència de realitzar aquesta operació i que actua sobre la
base de les seves pròpies estimacions i càlculs de risc”. Sense
comentaris.

Cost per
Mollerussa, 1.152.000 € en quatre anys.

Com dèiem,
l’ajuntament de Mollerussa s’ha posat de peus a la galleda
malgrat disposar “dels millors assessors externs” segons paraules
de l’alcaldessa amb retribucions salarials de luxe.

El cost total de
la broma (de mal gust) del swap consistorial crec que mai sabrem quan
ens ha costat als ciutadans.

Sí sabem que
l’operació actual, contractada per l’ alcaldessa amb data 21 de
maig de 2008 fins al 21 de maig de 2012, té un cost per
l’Ajuntament, segons les seves pròpies estimacions, de 288.000 €
any. És a dir, 24.000 € cada mes (4 milions mensuals de les
antigues pessetes).

Si tenim en compte
que es va fer per 48 mesos, ens costarà la friolera de
1.152.000 d’euros (només en 4 anys) prop de 200 milions de les
antigues pessetes. Déu n’hi do.

Ja el passat 23 de
juny denunciàvem que l’actual govern municipal havia “regalat”
213.720 euros a un altre banc pel simple fet d’ haver ajornat
durant un any el pagament de 525.000 € corresponents a 2009 (més
de 35,5 milions de pessetes). L’equip de govern socialista es va
ofendre perquè havíem utilitzat el terme “regalar”. La
pregunta seria, què és si no?

Mentides

Els bancs i caixes
menteixen o no diuen tota la veritat; l’Ajuntament, també menteix.

En el ple del dia
09 de setembre, el portaveu d’ERC va retreure a l’alcaldessa la
seva actuació amb la següent comentari: “Un equip de govern que
amaga al ple un refinançament quantiós per les arques municipals,
uns productes financers swaps descoberts el passat mes de juny,
contractats el 2005 però que foren modificats el maig de 2008 quan
ERC era a l’equip de govern (sense informar-los de res). Quina
deslleialtat vers un pacte! Quina poca credibilitat per ser nous
companys de viatge; de l’acord de govern només els interessava el
vot per la majoria.”

La resposta de
l’Alcaldessa no es va fer esperar: segons ella, la transparència
era total; va assegurar que existia un Decret d’Alcaldia que
aprovava l’operació i que, per tant, “havíem de saber que allò
existia”, si haguéssim mirat els decrets, acusant ERC de no
mirar-se ni els Decret d’Alcaldia.

Abans s’atrapa
un mentider que un coix. L’Alcaldessa menteix quan diu això,
perquè entre els decrets 91 i 145 de l’any 2008 (de 2 d’abril a
30 de maig) no n’hi ha cap que autoritzi o aprovi aquesta operació.

Mentida va ser
també, la pronunciada en el Ple de 30 d’octubre de 2008 a una
pregunta d’ERC sobre el tema de la zona verda de Torre Pintó
contestant textualment: “certament, aquest és una tema que va
denunciar el Grup de PSC llavors a l’oposició i que es va
aconseguir que es registrés com a ús públic perquè estava
escripturat a nom dels particulars que residien en aquella finca”.
Mentida també. No hi havia res inscrit. De fet, ara s’ha fet, anys
després, de forma provisional.

El
dia 15 de setembre, un internauta, en un fòrum d’opinió i sota el
pseudònim de
Capità
Alatrist (per tant, es podria qüestionar la seva credibilitat),
escrivia literalment el següent: “
Una
mentida+
:
Avui al Segre sortia que, segons l’alcaldessa, no s’havia fet
l’auditoria externa en el seu moment perquè es va confiar en els
serveis interns de l’ajuntament, i per no posar més el dit a la
nafra de l’antic equip de govern. Això és senzillament mentida
Teresa, a mi personalment em vas dir que no la fèieu perquè costava
molts diners (el pressupost per a fer-la estava ja reservat i era de
3000€ ó 30000€, ara no ho recordo bé, segons em va dir un
regidor de l’oposició). Això ja era mentida en el seu moment, ja
que al Reixachs se li va escapar, en una conversa personal amb mi,
que si es posaven amb l’auditoria externa, els comptes de
l’ajuntament podrien quedar bloquejats, a la caixa no n’hi havia ni
cinc, i s’havien d’afrontar pagaments importants. Quan un
comença, com tu i els teus, el seu mandat amb mentides, està
abocat/ada a mentir sempre, i a haver de fer cada cop més equilibris
per sostenir les mentides. Aquí et trobes tu, Teresa, atrapada en un
bucle. Si poguessis tornar enrere… Però ja és massa tard, oi? “

Seria bo que quan
tenim un micròfon al davant, recordéssim l’ aforisme que diu allò
que “som amos dels nostres silencis i esclaus de les nostres
paraules”. Gran veritat aquesta.

 

Grup Municipal
d’ERC a l’Ajuntament de Mollerussa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!