Treballant la sostenibilitat
Un altre món és possible si ens impliquem i lluitem per ell. El bloc d'en Vicent Sansano.
Per què cal que ens mobilitzem en defensa de l?educació pública?
Els darrers mesos han estat moltes les persones que han protagonitzat multitud d’accions de protesta en defensa de l’escola pública, i dels serveis públics en general, davant la incertesa que plana sobre el seu futur immediat. No és per a menys. Tenim un govern a la Generalitat, i ara també a l’Estat, que aplica la doctrina lliberal segons la qual, cada ciutadà és responsable de la seua vida i del seu futur; de tal manera que l’estat no s’ha de preocupar per la seua educació o la seua salut, pel seu benestar en definitiva. Amb eixa premissa, s’està aprofitant l’actual conjuntura de crisi econòmica per a desmuntar els serveis públics en benefici dels sector privat. És el que ells anomenen aprimar l’estat.
Aquesta idea, dominant al segle XVIII, representa el culte a l’individu per sobre de la societat; i ha generat una gran conflictivitat social al llarg dels segles XIX i XX, perquè en les societats modernes tots depenem de tots i no és sostenible que uns, degut a la seua naixença, les seues capacitats, o la seua sort en la vida, ho tinguen tot i altres no tinguen gairebé res. Per a que una societat siga sostenible, cal que siga equilibrada. Cal que tothom puga satisfer les seues necessitats i aspiracions d’una manera raonable; la qual cosa implica que aquells que tenen més capacitats intel·lectuals, físiques, econòmiques, etc. ajuden a aquells que en tenen menys.
Eixa societat relativament equilibrada des del punt de vista social, és el que hem aconseguit a l’Europa occidental al llarg del segle XX. Allò que se’n diu “l’estat del benestar”. Una societat, evidentment imperfecta, però on gracies a la solidaritat dels més afortunats amb els menys afortunats, tothom gaudeix d’uns serveis públics que li permeten cobrir les seues necessitats més bàsiques. I on l’educació pública juga un paper fonamental en la formació de tots els ciutadans, permetent l’ascens social individual i permetent també l’aprofitament de tots els recursos intel·lectuals de les persones que formen eixa societat, per a fer-la més sostenible; i, per tant, més forta, més segura. Més humana, en definitiva.
Els atacs a l’escola pública venen de lluny, però mai com ara l’han posat tan en perill. Per això, ha sortit tanta gent al carrer. Però cal que siguem molts més. Cal que pares i mares, alumnat, professorat, personal d’administració i serveis i tota la societat, ens mobilitzem. Perquè som les persones les que fem la societat. I cal que sortim al carrer a defensar la societat que volem. Si callem, els poders fàctics ens faran la societat que a ells els interessa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!