Treballant la sostenibilitat

Curiosa manera de mesurar la del nostre president. Per a rebaixar-se el sou ell hem d’esperar a veure si el dèficit a final d’any supera el 2,1%; però per a retallar-nos a la resta, no ha esperat ni un minut. I en un esforç de magnanimitat interessada (exigia que cessaren les protestes al carrer) s’ofereix a suavitzar alguna retallada a partir de 2013, si el dèficit d’aquest any no supera el 0,5%. Això és, amb tots els respectes per al Sr. President, el que se’n diu, la llei de l’embut. Per a ell, i els seus, l’ample i per a la resta l’estret.

Jo no se on han estudiat el Sr. Fabra i els seus companys de govern, ni que els han ensenyat. Però si se que jo, com la majoria dels valencians i les valencianes, he estudiat en l’escola pública i he tingut molt bons professors i professores. Ells, i també els meus pares, me varen ensenyar que el que no volgués per a mi, no ho volgués per a la resta. I també que qualsevol líder, com ara el President de la Generalitat, ha de predicar amb l’exemple. Per tant, si les coses venen mal dades, les retallades han de començar per un mateix. Això me van ensenyar a mi, i estic segur que també a la majoria dels valencians i les valencianes. Però sembla que el Sr. President, i el seu equip, eixe dia no van anar a classe; o que, si van anar, van aprofitar molt poc els ensenyaments dels seus professors. Perquè sinó, no s’explica que se comporten com se comporten.

En una situació com l‘actual, un bon governant hauria de començar per reconéixer els errors que s’hagen pogut cometre per arribar a la situació que hem arribat. I a partir d’ací, repartir els sacrificis de manera equitativa. Però lluny d’això, i amb tot el que ha estat caient els darrers anys sobre les institucions valencianes, el nostre president assegura, per activa i per passiva, que tot el que s’ha fet ha estat ben fet. I acte seguit ens retalla els serveis i retalla el sou als funcionaris. No se li ocorre rebaixar-se el sou ell, ni eliminar una institució tan anacrònica com les diputacions, ni reduir l’exagerat nombre d’escortes que porten els càrrecs institucionals del PP al País Valencià, ni tantes altres coses prescindibles que contribuirien a reduir la despesa. Ni se li ocorre pujar l’Impost del Patrimoni o altres impostos que permeten repartir millor les càrregues econòmiques entre els ciutadans. Tan sols se li ocorre aplicar la llei de l’embut i retallar-nos a la resta.

Com s’atreveix a demanar-nos sacrificis que ell no fa? Amb quina legitimitat? En nom de qui o de què? Hauria de tindre més present que ell no ha estat referendat pels ciutadans i les ciutadanes per ocupar el càrrec que ocupa. I que, per això mateix, hauria de ser més prudent. La vehemència no és bona aliada per a un governant. No és pròpia “d’un president seriós” com a ell li agrada recordar-nos dia si i dia també; ni d’un president “com déu mana”, tal com li agrada dir al Sr. Rajoy que el va proposar per al càrrec. Per cert, a propòsit del que mana déu, d’això de l’equitat, l’honestedat, l’amor als demés, i altres valors, segons el que jo recorde, també es parla als evangelis. Què tampoc se’n recorda d’això, Sr. Fabra?