Queden pocs minuts per les dues i acabem d’entrar a Castelló. Fa bastanta estona que hauríem d’haver arribat València però la sensació de calma és total. No para de sorprendre’m amb quina tranquil·litat tothom agafa un viatget com aquest. Supose que després d’apallissar-te durant mesos, una pallissa un poc més gran ja no causa el mateix efecte. O potser és que ens hem tornat uns nòrdics impassibles o una tribu de budistes calmats. En qualsevols cas, la pròxima estació ja és València i només queda la discussió divertida sobre si m’han d’abonar l’import del bitllet o no.
s
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Adiussiatz,
Soi pron estonat que aiçò posquèsse existir. Quand i a problèmas a l’Estat francés, la SNCF se trapa ambe protestacions jornalièras a las pòrtas dels quiòsques o caissas que fa que es forçada de respondre concretament e en dinèrs.
Uèi i a organizacions de consumidors que fan de mai en mai lo lor "trabalh" militant pel remborsament obligatòri.
Jo conselharai als catalans e a las catalanas d’anar en justícia [espanhòla o europèa] ambe las organizacions de consomidors catalanas.
Senon, soi bravament estonat pel percorregut en bus que se vòl un remplaçament del "tren"… Jamai aiçò es possible en tota normalitat.
Mercés pel viatge prepausat, pausa un problèma de las accions des politicians a l’Estat espanhòl. Mas sètz pas sols aital …