Quadern de Terramar

A més de rebre i regalar llibres i esperar que em regalin roses, i a més de celebrar la Diada de Sant Jordi posant als enllaços del meu bloc l’accés directe al Diccinari de la llengua catalana de l’IEC – breu, el DIEC 2-, podré assistir a la presentació del meu darrer llibre de poesia, Taller Cézanne.

És un poemari escrit entre la tardor de 2005 i l’estiu de 2006. Va guanyar el II Premi Internacional de Poesia Màrius Sampere el passat mes d’octubre, convocat per l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, i atorgat pel jurat que formaven Màrius Sampere, Sam Abrams, Ester Zarraluqui, Rodolfo del Hoyo, Carles Duarte, Montserrat Olivés i Bartomeu Muñoz.

Partint de la pintura i dels escenaris de Cézanne, els poemes en són el revers que defuig la facilitat descriptiva, mostrant com una realitat plàstic ens aboca a la creació d’un correlat poètic sovint de signe invers.

A l’espera que el llibre arribi a les llibreries, heus aquí el poema que tanca el recull i que porta el títol que finalment vaig atorgar al poemari.

Taller Cézanne

No canviïs de lloc fruites i objectes,
ni el blau polsós de la paret amb les ombres marcades.
El temps va fent la seva.
El que abans era un punt de descurança
ara forma part del decorat.
Tant se val que grinyoli la fusta dels graons.
La tauleta, les teles, el pitxer blau amb flors:
tot és en ordre a l?hora del crepuscle.
Tingues cura que les pomes no es podreixin.
La sentor es barreja amb la volior del jardí.
Fan olor de tu.
Estima?m.
Procura que no es trenqui.
És fràgil,
la natura morta de l?amor.

”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!